L’evolució de les destinacions madures de sol i platja mediterràniesun model per analitzar períodes de declivi aplicat als casos de Gandia i Cullera

  1. Ferrandis Martínez , Adrián
  2. Torres Puche, Álvaro 1
  3. García-Cardona, Cristina 1
  4. Sánchez Cabrera, José Vicente 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Documents d'anàlisi geogràfica

ISSN: 0212-1573,  2014-4512

Año de publicación: 2023

Título del ejemplar: Miscel·lani

Volumen: 69

Número: 2

Páginas: 309-332

Tipo: Artículo

DOI: 10.5565/REV/DAG.765 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Documents d'anàlisi geogràfica

Resumen

La década de los años sesenta supuso para la costa mediterránea un desarrollo turístico sin precedentes que dio lugar al nuevo modelo que se estaba imponiendo de manera indiscutible: el turismo de masas de sol y playa. En este artículo se analiza el comportamiento de este modelo turístico durante los periodos de crisis española (primero económica, 2008, y después sanitaria, 2020) en los destinos turísticos valencianos de Gandía y Cullera. A través de una metodología basada en la revisión de modelos de referencia y análisis de información, especialmente cuantitativa, se presenta un modelo de análisis de la evolución del destino con la finalidad de identificar la situación en la que se encuentra. Los resultados obtenidos muestran su funcionalidad y su capacidad para ayudar a entender la evolución de esta tipología de destinos. Finalmente, se llega a la conclusión de la necesidad de adaptación de estos modelos a la realidad precisa de cada territorio.

Referencias bibliográficas

  • ANDRIOTIS, K. (2000). La comunitat local percep el turisme com a eina de desenvolupament: l’illa de Creta. Tesi doctoral. Universitat de Bournemouth, Regne Unit.
  • BEAS, L.; GONZÁLEZ, F. i ANTON, S. (2012). «Canvis i permanències en la dinàmica turística de les destinacions costaneres catalanes. Aproximació a partir de l’evolució dels llits d’hotel».
  • BIGNÉ, J. E.; FONT, X. i ANDREU, L. (2000). Marketing de destinos turísticos. Análisis y estrategias de desarrollo. Madrid: ESIC.
  • BROUDER, P. i ERIKSSON, H. (2013). «Tourism evolution on the synergies of tourism studies and evolutionary econòmic geography». Annals of Tourism Research Volume, 43, 370-389.
  • BUTLER, R. W. (1980). «El concepte d’àrea turística cicle de l’evolució: implicacions per a la gestió dels recursos». Geògraf Canadenc, 24, 5-12.
  • BUTLER, R. W. (1999). «Turisme sostenible. Una revisió d’última generació». Geografies Turístiques, 1 (1), 7-25.
  • BUTLER, R. W. (2006a). «Els orígens de l’àrea de turisme cicle de vida». A: BUTLER, R. W. (ed.). L’àrea de turisme cicle de vida. Volum I. Aplicacions i modificacions. Clevedon: Channelview.
  • BUTLER, R. W. (2006b). «Els orígens de l’àrea de turisme cicle de vida». A: BUTLER, R. W. (ed.). L’àrea turística cicle de vida. Volum II. Qüestions conceptuals i teòriques. Clevedon: Channelview.
  • BUTLER, R. W. (2012). «Destinació turística madura: podem recuperar i retenir la màgia». A: Renovació i reestructuració de destinacions turístiques en zones costaneres. Marc d’anàlisi, processos, instruments i realitats. València: Publicacions de la Universitat de València.
  • CAROLINE, J.; IVARS, J. A. i MANOEL, J. (2016). «Dinàmica evolutiva i dependència dels camins en les destinacions turístiques costaneres: el paper i la percepció dels agents locals des d’una perspectiva comparada». Estudios y Perspectivas en Turismo, 25 (2), 164-185.
  • CHRISTALLER, W. (1964). «Algunes consideracions sobre la ubicació turística a Europa. Les regions perifèriques —països subdesenvolupats— zones d’esbarjo». Articles en Ciències Regionals, 12 (1), 95-105.
  • DÍEZ, D. i GANDIA, E. (2011). «La diversificació turística com a estratègia clau per a la reactivació de les destinacions costaneres consolidades: la reinvenció de Cullera (Espanya)». A: VERA REBOLLO, J. F. (ed.). Seminari Internacional Renovació i Reestructuració de Destinacions Turístiques Consolidades del Litoral. Comunicacions. Alacant: Universitat d’Alacant, Institut Universitari d’Investigació Turística. Recuperat de http://hdl.handle.net/10045/20812.
  • FERRANDIS, A. (2016). «La crisi en les destinacions turístiques madures de sol i platja valencianes: les platges de Gandia i Cullera». A: CALVO, R. i PORTET, J. (eds.). Efectes de la crisi sobre el model de desenvolupament local. La necessitat d’aprendre de la crisi viscuda. València: Neopàtria, 193-203.
  • GONZÁLEZ REVERTÉ, F.; RODRÍGUEZ SÁNCHEZ, I.; PAZ, M.; LÓPEZ OLIVARES, D. i FERRERES, J. B. (2016). Estratègies de sostenibilitat per a destinacions madures. Barcelona: Oberta UOC Publishing, SL.
  • HAYWOOD, K. M. (1986). «Es pot posar en funcionament el cicle de vida de la zona turística?». Gestió Turística, 7 (1), 154-167.
  • IVARS, J. (2001). Planificació i gestió del desenvolupament turístic sostenible: propostes per a la creació d’un sistema d’indicadors. Alacant: Institut Universitari de Geografia.
  • IVARS, J.; RODRÍGUEZ, I. i VERA, J. F. (2012). «La reinvención de los destinos turísticos maduros: modelos evolutivos y dinámicas turístico-territoriales». A: VERA, J. F. i RODRÍGUEZ, I. Renovació i reestructuració de destinacions turístiques en zones consolidades. València: Publicacions de la Universitat de València, 269-296.
  • KNOWLES, T. i CURTIS, S. (1999). «La viabilitat del mercat de les destinacions turístiques massives europees». Revista Internacional d’Investigació Turística, 1 (2), 87-96.
  • MIOSSEC, J. M. (1977). «Un model de l’espai turístic». Espai Geogràfic, 6 (1), 41-48.
  • NOGUERA, J.; FERRANDIS, A. i MADRID, V. (2015). «Comportament comercial i hàbits de consum dels turistes en una destinació madura de sol i platja. El cas de Cullera». Revista d’Investigació Turística de la Universitat d’Alacant, 10 (1), 231-254. https://dx.doi.org/10.14198/INTURI2015.10.10
  • OBIOL, E. M. i PITARCH, M. D. (2011). «La costa turística valenciana. Interessos i controvèrsies en un territori estressat pel residencialisme». Boletín de la Asociación Española de Geógrafos, 56 (1), 177-200.
  • OBIOL, E. M. i FERRANDIS, A. (2012). «Gandia i les seues pràctiques de renovació turística». A: VERA, J. F. i RODRÍGUEZ, I. (eds.). Renovación y reestructuración de destinos turísticos en áreas costeras; marco de análisis, procesos, instrumentos y realidades. Fons de Desenvolupament Territorial de la Universitat de València, 11, 375-397.
  • PLOG, S. (1973). «Per què les zones de destinació pugen i cauen en popularitat». Associació Hotelera i de Restauració Cornell Quarterlym, 14 (1), 55-58.
  • SANZ, C. i ANTON, S. (2014). «L’evolució de les destinacions: cap a un enfocament evolutiu i relacional de la geografia econòmica». Geografies Turístiques, 16 (4), 563-579.
  • VERA, J. F. i BAÑOS, C. (2010). «Renovació i reestructuració de les destinacions turístiques consolidades de la costa: pràctiques recreatives en l’evolució de l’espai turístic». Butlletí de l’Associació Espanyola de Geògrafs, 53, 329-353.
  • VERA, J. F. (coord.); LÓPEZ PALOMEQUE, F.; MARCHENA, M. i ANTON, S. (1997). Análisis territorial del turismo. Una nueva geografía del turismo. Barcelona: Ariel, 433.
  • VERA, J. F. (2011). Análisis territorial del turismo y planificación de destinos turísticos. València: Tirant Lo Blanch, 474.
  • VERA, J. F.; ROMERO, J.; CORTINA, J. i OBIOL, E. M. (2008). Diagnòstic tècnic de les funcions turístiques a Cullera. Fons de Desenvolupament Territorial, Cicles d’Estudis i Documents n. 2, Universitat de València.
Fuente de los datos: Dialnet