L’evolució de les destinacions madures de sol i platja mediterràniesun model per analitzar períodes de declivi aplicat als casos de Gandia i Cullera

Referencias bibliográficas

• ANDRIOTIS, K. (2000). La comunitat local percep el turisme com a eina de desenvolupament: l’illa de Creta. Tesi doctoral. Universitat de Bournemouth, Regne Unit.
• BEAS, L.; GONZÁLEZ, F. i ANTON, S. (2012). «Canvis i permanències en la dinàmica turística de les destinacions costaneres catalanes. Aproximació a partir de l’evolució dels llits d’hotel».
• BIGNÉ, J. E.; FONT, X. i ANDREU, L. (2000). Marketing de destinos turísticos. Análisis y estrategias de desarrollo. Madrid: ESIC.
• BROUDER, P. i ERIKSSON, H. (2013). «Tourism evolution on the synergies of tourism studies and evolutionary econòmic geography». Annals of Tourism Research Volume, 43, 370-389.
• BUTLER, R. W. (1980). «El concepte d’àrea turística cicle de l’evolució: implicacions per a la gestió dels recursos». Geògraf Canadenc, 24, 5-12.
• BUTLER, R. W. (1999). «Turisme sostenible. Una revisió d’última generació». Geografies Turístiques, 1 (1), 7-25.
• BUTLER, R. W. (2006a). «Els orígens de l’àrea de turisme cicle de vida». A: BUTLER, R. W. (ed.). L’àrea de turisme cicle de vida. Volum I. Aplicacions i modificacions. Clevedon: Channelview.
• BUTLER, R. W. (2006b). «Els orígens de l’àrea de turisme cicle de vida». A: BUTLER, R. W. (ed.). L’àrea turística cicle de vida. Volum II. Qüestions conceptuals i teòriques. Clevedon: Channelview.
• BUTLER, R. W. (2012). «Destinació turística madura: podem recuperar i retenir la màgia». A: Renovació i reestructuració de destinacions turístiques en zones costaneres. Marc d’anàlisi, processos, instruments i realitats. València: Publicacions de la Universitat de València.
• CAROLINE, J.; IVARS, J. A. i MANOEL, J. (2016). «Dinàmica evolutiva i dependència dels camins en les destinacions turístiques costaneres: el paper i la percepció dels agents locals des d’una perspectiva comparada». Estudios y Perspectivas en Turismo, 25 (2), 164-185.
• CHRISTALLER, W. (1964). «Algunes consideracions sobre la ubicació turística a Europa. Les regions perifèriques —països subdesenvolupats— zones d’esbarjo». Articles en Ciències Regionals, 12 (1), 95-105.
• DÍEZ, D. i GANDIA, E. (2011). «La diversificació turística com a estratègia clau per a la reactivació de les destinacions costaneres consolidades: la reinvenció de Cullera (Espanya)». A: VERA REBOLLO, J. F. (ed.). Seminari Internacional Renovació i Reestructuració de Destinacions Turístiques Consolidades del Litoral. Comunicacions. Alacant: Universitat d’Alacant, Institut Universitari d’Investigació Turística. Recuperat de http://hdl.handle.net/10045/20812.
• FERRANDIS, A. (2016). «La crisi en les destinacions turístiques madures de sol i platja valencianes: les platges de Gandia i Cullera». A: CALVO, R. i PORTET, J. (eds.). Efectes de la crisi sobre el model de desenvolupament local. La necessitat d’aprendre de la crisi viscuda. València: Neopàtria, 193-203.
• GONZÁLEZ REVERTÉ, F.; RODRÍGUEZ SÁNCHEZ, I.; PAZ, M.; LÓPEZ OLIVARES, D. i FERRERES, J. B. (2016). Estratègies de sostenibilitat per a destinacions madures. Barcelona: Oberta UOC Publishing, SL.
• HAYWOOD, K. M. (1986). «Es pot posar en funcionament el cicle de vida de la zona turística?». Gestió Turística, 7 (1), 154-167.
• IVARS, J. (2001). Planificació i gestió del desenvolupament turístic sostenible: propostes per a la creació d’un sistema d’indicadors. Alacant: Institut Universitari de Geografia.
• IVARS, J.; RODRÍGUEZ, I. i VERA, J. F. (2012). «La reinvención de los destinos turísticos maduros: modelos evolutivos y dinámicas turístico-territoriales». A: VERA, J. F. i RODRÍGUEZ, I. Renovació i reestructuració de destinacions turístiques en zones consolidades. València: Publicacions de la Universitat de València, 269-296.
• KNOWLES, T. i CURTIS, S. (1999). «La viabilitat del mercat de les destinacions turístiques massives europees». Revista Internacional d’Investigació Turística, 1 (2), 87-96.
• MIOSSEC, J. M. (1977). «Un model de l’espai turístic». Espai Geogràfic, 6 (1), 41-48.
• NOGUERA, J.; FERRANDIS, A. i MADRID, V. (2015). «Comportament comercial i hàbits de consum dels turistes en una destinació madura de sol i platja. El cas de Cullera». Revista d’Investigació Turística de la Universitat d’Alacant, 10 (1), 231-254. https://dx.doi.org/10.14198/INTURI2015.10.10
• OBIOL, E. M. i PITARCH, M. D. (2011). «La costa turística valenciana. Interessos i controvèrsies en un territori estressat pel residencialisme». Boletín de la Asociación Española de Geógrafos, 56 (1), 177-200.
• OBIOL, E. M. i FERRANDIS, A. (2012). «Gandia i les seues pràctiques de renovació turística». A: VERA, J. F. i RODRÍGUEZ, I. (eds.). Renovación y reestructuración de destinos turísticos en áreas costeras; marco de análisis, procesos, instrumentos y realidades. Fons de Desenvolupament Territorial de la Universitat de València, 11, 375-397.
• PLOG, S. (1973). «Per què les zones de destinació pugen i cauen en popularitat». Associació Hotelera i de Restauració Cornell Quarterlym, 14 (1), 55-58.
• SANZ, C. i ANTON, S. (2014). «L’evolució de les destinacions: cap a un enfocament evolutiu i relacional de la geografia econòmica». Geografies Turístiques, 16 (4), 563-579.
• VERA, J. F. i BAÑOS, C. (2010). «Renovació i reestructuració de les destinacions turístiques consolidades de la costa: pràctiques recreatives en l’evolució de l’espai turístic». Butlletí de l’Associació Espanyola de Geògrafs, 53, 329-353.
• VERA, J. F. (coord.); LÓPEZ PALOMEQUE, F.; MARCHENA, M. i ANTON, S. (1997). Análisis territorial del turismo. Una nueva geografía del turismo. Barcelona: Ariel, 433.
• VERA, J. F. (2011). Análisis territorial del turismo y planificación de destinos turísticos. València: Tirant Lo Blanch, 474.
• VERA, J. F.; ROMERO, J.; CORTINA, J. i OBIOL, E. M. (2008). Diagnòstic tècnic de les funcions turístiques a Cullera. Fons de Desenvolupament Territorial, Cicles d’Estudis i Documents n. 2, Universitat de València.