L’evolució de les destinacions madures de sol i platja mediterràniesun model per analitzar períodes de declivi aplicat als casos de Gandia i Cullera

  1. Ferrandis Martínez , Adrián
  2. Torres Puche, Álvaro 1
  3. García-Cardona, Cristina 1
  4. Sánchez Cabrera, José Vicente 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Documents d'anàlisi geogràfica

ISSN: 0212-1573 2014-4512

Any de publicació: 2023

Títol de l'exemplar: Miscel·lani

Volum: 69

Número: 2

Pàgines: 309-332

Tipus: Article

DOI: 10.5565/REV/DAG.765 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Documents d'anàlisi geogràfica

Resum

La dècada dels anys seixanta va suposar per a la costa mediterrània un desenvolupament turístic sense precedents que va comportar un nou model que s’estava imposant de manera indiscutible: el turisme de masses de sol i platja. En aquest article s’analitza el comportament d’aquest model turístic durant els períodes de crisi espanyola (primer econòmica, 2008, i després sanitària, 2020) a les destinacions valencianes de Gandia i Cullera. A través d’una metodologia basada en la revisió de models de referència i l’anàlisi d’informació especialment quantitativa, es presenta un model d’anàlisi de l’evolució de la destinació amb la finalitat d’identificar la situació en què es troba. Els resultats obtinguts mostren la seva funcionalitat i capacitat per ajudar a entendre l’evolució d’aquesta tipologia de destinacions. Finalment, s’arriba a la conclusió de la necessitat d’adaptar aquests models a la realitat precisa de cada territori.

Referències bibliogràfiques

  • ANDRIOTIS, K. (2000). La comunitat local percep el turisme com a eina de desenvolupament: l’illa de Creta. Tesi doctoral. Universitat de Bournemouth, Regne Unit.
  • BEAS, L.; GONZÁLEZ, F. i ANTON, S. (2012). «Canvis i permanències en la dinàmica turística de les destinacions costaneres catalanes. Aproximació a partir de l’evolució dels llits d’hotel».
  • BIGNÉ, J. E.; FONT, X. i ANDREU, L. (2000). Marketing de destinos turísticos. Análisis y estrategias de desarrollo. Madrid: ESIC.
  • BROUDER, P. i ERIKSSON, H. (2013). «Tourism evolution on the synergies of tourism studies and evolutionary econòmic geography». Annals of Tourism Research Volume, 43, 370-389.
  • BUTLER, R. W. (1980). «El concepte d’àrea turística cicle de l’evolució: implicacions per a la gestió dels recursos». Geògraf Canadenc, 24, 5-12.
  • BUTLER, R. W. (1999). «Turisme sostenible. Una revisió d’última generació». Geografies Turístiques, 1 (1), 7-25.
  • BUTLER, R. W. (2006a). «Els orígens de l’àrea de turisme cicle de vida». A: BUTLER, R. W. (ed.). L’àrea de turisme cicle de vida. Volum I. Aplicacions i modificacions. Clevedon: Channelview.
  • BUTLER, R. W. (2006b). «Els orígens de l’àrea de turisme cicle de vida». A: BUTLER, R. W. (ed.). L’àrea turística cicle de vida. Volum II. Qüestions conceptuals i teòriques. Clevedon: Channelview.
  • BUTLER, R. W. (2012). «Destinació turística madura: podem recuperar i retenir la màgia». A: Renovació i reestructuració de destinacions turístiques en zones costaneres. Marc d’anàlisi, processos, instruments i realitats. València: Publicacions de la Universitat de València.
  • CAROLINE, J.; IVARS, J. A. i MANOEL, J. (2016). «Dinàmica evolutiva i dependència dels camins en les destinacions turístiques costaneres: el paper i la percepció dels agents locals des d’una perspectiva comparada». Estudios y Perspectivas en Turismo, 25 (2), 164-185.
  • CHRISTALLER, W. (1964). «Algunes consideracions sobre la ubicació turística a Europa. Les regions perifèriques —països subdesenvolupats— zones d’esbarjo». Articles en Ciències Regionals, 12 (1), 95-105.
  • DÍEZ, D. i GANDIA, E. (2011). «La diversificació turística com a estratègia clau per a la reactivació de les destinacions costaneres consolidades: la reinvenció de Cullera (Espanya)». A: VERA REBOLLO, J. F. (ed.). Seminari Internacional Renovació i Reestructuració de Destinacions Turístiques Consolidades del Litoral. Comunicacions. Alacant: Universitat d’Alacant, Institut Universitari d’Investigació Turística. Recuperat de http://hdl.handle.net/10045/20812.
  • FERRANDIS, A. (2016). «La crisi en les destinacions turístiques madures de sol i platja valencianes: les platges de Gandia i Cullera». A: CALVO, R. i PORTET, J. (eds.). Efectes de la crisi sobre el model de desenvolupament local. La necessitat d’aprendre de la crisi viscuda. València: Neopàtria, 193-203.
  • GONZÁLEZ REVERTÉ, F.; RODRÍGUEZ SÁNCHEZ, I.; PAZ, M.; LÓPEZ OLIVARES, D. i FERRERES, J. B. (2016). Estratègies de sostenibilitat per a destinacions madures. Barcelona: Oberta UOC Publishing, SL.
  • HAYWOOD, K. M. (1986). «Es pot posar en funcionament el cicle de vida de la zona turística?». Gestió Turística, 7 (1), 154-167.
  • IVARS, J. (2001). Planificació i gestió del desenvolupament turístic sostenible: propostes per a la creació d’un sistema d’indicadors. Alacant: Institut Universitari de Geografia.
  • IVARS, J.; RODRÍGUEZ, I. i VERA, J. F. (2012). «La reinvención de los destinos turísticos maduros: modelos evolutivos y dinámicas turístico-territoriales». A: VERA, J. F. i RODRÍGUEZ, I. Renovació i reestructuració de destinacions turístiques en zones consolidades. València: Publicacions de la Universitat de València, 269-296.
  • KNOWLES, T. i CURTIS, S. (1999). «La viabilitat del mercat de les destinacions turístiques massives europees». Revista Internacional d’Investigació Turística, 1 (2), 87-96.
  • MIOSSEC, J. M. (1977). «Un model de l’espai turístic». Espai Geogràfic, 6 (1), 41-48.
  • NOGUERA, J.; FERRANDIS, A. i MADRID, V. (2015). «Comportament comercial i hàbits de consum dels turistes en una destinació madura de sol i platja. El cas de Cullera». Revista d’Investigació Turística de la Universitat d’Alacant, 10 (1), 231-254. https://dx.doi.org/10.14198/INTURI2015.10.10
  • OBIOL, E. M. i PITARCH, M. D. (2011). «La costa turística valenciana. Interessos i controvèrsies en un territori estressat pel residencialisme». Boletín de la Asociación Española de Geógrafos, 56 (1), 177-200.
  • OBIOL, E. M. i FERRANDIS, A. (2012). «Gandia i les seues pràctiques de renovació turística». A: VERA, J. F. i RODRÍGUEZ, I. (eds.). Renovación y reestructuración de destinos turísticos en áreas costeras; marco de análisis, procesos, instrumentos y realidades. Fons de Desenvolupament Territorial de la Universitat de València, 11, 375-397.
  • PLOG, S. (1973). «Per què les zones de destinació pugen i cauen en popularitat». Associació Hotelera i de Restauració Cornell Quarterlym, 14 (1), 55-58.
  • SANZ, C. i ANTON, S. (2014). «L’evolució de les destinacions: cap a un enfocament evolutiu i relacional de la geografia econòmica». Geografies Turístiques, 16 (4), 563-579.
  • VERA, J. F. i BAÑOS, C. (2010). «Renovació i reestructuració de les destinacions turístiques consolidades de la costa: pràctiques recreatives en l’evolució de l’espai turístic». Butlletí de l’Associació Espanyola de Geògrafs, 53, 329-353.
  • VERA, J. F. (coord.); LÓPEZ PALOMEQUE, F.; MARCHENA, M. i ANTON, S. (1997). Análisis territorial del turismo. Una nueva geografía del turismo. Barcelona: Ariel, 433.
  • VERA, J. F. (2011). Análisis territorial del turismo y planificación de destinos turísticos. València: Tirant Lo Blanch, 474.
  • VERA, J. F.; ROMERO, J.; CORTINA, J. i OBIOL, E. M. (2008). Diagnòstic tècnic de les funcions turístiques a Cullera. Fons de Desenvolupament Territorial, Cicles d’Estudis i Documents n. 2, Universitat de València.