Ὄνομα ὄρνις. L’etimologia dels noms propis com a recurs argumentatiu a la tragèdia

  1. Sánchez i Bernet, Andrea 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Faventia

ISSN: 0210-7570

Any de publicació: 2023

Número: 44-45

Pàgines: 9-24

Tipus: Article

DOI: 10.5565/REV/FAVENTIA.172 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Faventia

Resum

La tragèdia àtica ofereix diversos exemples de la creença que el nom propi descriu la identitat i el futur. Deixant de banda uns altres usos de l’etimologia, examinem els passatges en què la interpretació explícita del significat d’un antropònim s’empra com a recurs argumentatiu. En la majoria de casos, els personatges accepten tàcitament els averanys i el desenvolupament del drama valida la interpretació etimològica com a revelació d’una veritat en principi oculta, també per al públic.

Referències bibliogràfiques

  • BERRUECOS FRANK, B. (2020). «Cuatro casos de etimología poética en Heródoto: Los nomina loquentia de Bato, Crío, Demarato y Cípselo». Nova Tellus 38, p. 41-70. https://dx.doi.org/10.19130/iifl.nt.2020.38.2.0002
  • BIERL, A. (2018). «The mise en scène of Kingship and Power in Aeschylus’ Seven Against Thebes: Ritual Performativity or Goos, Cledonomancy and Catharsis». Skenè 42, p. 19-54. https://doi.org/10.13136/sjtds.v4i2.177
  • CAMERON, H.D. (1970). «The Power of Words in the Seven against Thebes». TAPhA 101, p. 95-118. https://dx.doi.org/10.2307/2936042
  • COUCH, H.N. (1931). «Three Puns on the Root of πέρθω in the Persae of Aeschylus». AJPh 52, p. 270-73. https://dx.doi.org/10.2307/290498
  • DODDS, E.R. (19602). Euripides: Bacchae. Oxford: OUP. https://dx.doi.org/10.1093/actrade/9780198721253.book.1
  • EDMUNDS, L. (2017). «Eteocles and Thebes in Aeschylus’ Seven Against Thebes». A TORRANCE, I. (ed.). Aeschylus and War. Comparative Perspectives on Seven Against Thebes. Londres: Routledge, p. 91-113. https://dx.doi.org/10.4324/9781315559841-6
  • FERRANTE, D. (1965). «Immagini etimologiche nei poeti greci dell’età ionico-attica». RIL 10, p. 453-89.
  • FORDYCE, C.J. (1932). «Puns on Names in Greek». CJ 28, p. 44-46.
  • FRAENKEL, E. (1974). Aeschylus: Agamemnon, edited with a commentary. Oxford: Oxford University Press. https://dx.doi.org/10.1093/actrade/9780199271702.book.1
  • FRIES, A. (2014). Pseudo-Euripides: Rhesus. Berlín-Boston: De Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110342253
  • GARNER, R. (1990). From Homer to Tragedy. The Art of Allusion in Greek Poetry. Londres-Nova York: Routledge. https://dx.doi.org/10.4324/9781315777856
  • GARVIE, A.F. (1976). «Review of Regula Schweizer-Keller: Vom Umgang des Aischylos mit der Sprache». CR 26, p. 118-19. https://dx.doi.org/10.1017/s0009840x0024729x
  • GOWARD, B. (1999). Telling Tragedy. Narrative Technique in Aeschylus, Sophocles and Euripides. Londres: Bloomsbury Academic. http://dx.doi.org/10.5040/9781472540218
  • HALLIDAY, W.R. (1913). Greek Divination: A Study of its Methods and Principles. Londres: Macmillan.
  • HECHT, R. (1882). De etymologiis apud poetas graecos obviis. Königsberg.
  • HORNBLOWER, S. (1992). «Thucydides’ Use of Herodotus». A SANDERS, J.M. (ed.). Philolakon. Lakonian Studies in Honour of Hector Catling. Londres: British School at Athens, p. 141-54.
  • JOUAN, F. (1978). «Nomen-omen chez Eschyle». A HANI, J. (ed.). Problèmes du mythe et de son interprétation. París: Les Belles Lettres, p. 69-87.
  • JUDET DE LA COMBE, P. (1987). «Etéocle interprète: action et langage dans la scène centrale des Sept contre Thèbes d’Eschyle». A JUDET DE LA COMBE, P. (ed.). Le texte et ses représentations. París: Éditions rue d’Ulm, p. 57-79.
  • LATEINER, D. (2005). «Signifying Names and other Ominous Accidental Utterances in Classical Historiography». GRBS 45, p. 35-57.
  • LEHMANN H.T. (1991). Theater und Mythos. Die Konstitution des Subjekt Diskurs der antiken Tragödie. Stuttgart: J.B. Metzler. https://dx.doi.org/10.1007/978-3-476-03358-1
  • LOUDEN, B. (1995). «Categories of Homeric Wordplay». TAPhA 125, p. 27-46. https://dx.doi.org/10.2307/284344
  • MCCARTNEY, E.S. (1919). «Puns and Plays on Proper Names». CJ 14, p. 343-58.
  • O’HARA, J.J. (20172). True Names. Vergil and the Alexandrian Tradition of Etymological Wordplay. Ann Arbor: University of Michigan Press. https://dx.doi.org/10.3998/mpub.9371709
  • PAPADODIMA, E. (2013). «The Term ὄνομα and the Theme of Naming in Seven Against Thebes and Phoenician Women». AClass 56, p. 136-54.
  • PERADOTTO, J.J. (1969). «Cledonomancy in the Oresteia». AJPh 90, p. 1-21. https://dx.doi.org/10.2307/293300
  • POWELL, E. (1937). «Puns in Herodotus». CR 51, p. 103-05. https://dx.doi.org/10.1017/s0009840x00070712
  • RINALDI, D. (2007). «Juegos etimológicos en Eurípides». Nova Tellus 25, p. 155-216.
  • RISCH, E. (1947). «Namensdeutungen und Worterklärungen bei den ältesten griechischen Dichtern». A WEHRLI, F.; VON SALIS et al. (eds.). Eumusia. Festgabe für Ernst Howald zum sechzigsten Geburtstag. Erlenbach-Zúric: E. Rentsch, p. 72-91.
  • ROHDICH, H. (1968). Die Euripideische Tragödie. Untersuchungen zu ihrer Tragik. Heidelberg: Carl Winter.
  • SALVADORE, M. (1987). Il nome, la persona. Saggio sull’etimologia antica. Gènova: Università di Genova.
  • SANTIAGO ÁLVAREZ, R.A. (1999). «Clitemnestra / Clitemestra: ¿adaptación de un nombre a la evolución del personaje?». A ANDRESEN, K.; BAÑULS, J.V.; DE MARTINO, F. (eds.). El teatre, eina política. Homenatge de la Universitat de València a Bertolt Brecht amb motiu del centenari del seu naixement. Bari: Levante, p. 351-70.
  • SCHWEIZER-KELLER, R. (1972). Vom Umgang des Aischylos mit dem Sprache. Interpretationen zu seinen Namensdeutungen. Zúric: Sauerländer-Aarau.
  • SEGAL, C. (1982). «Etymologies and Double Meanings in Euripides’ Bacchae». Glotta 60, p. 81-93.
  • STANFORD, W.B. (1972). Aeschylus in his Style. Dublín: Dublin University Press.
  • SULZBERGER, M. (1926). «Ὄνομα ἐπώνυμον». REG 39, p. 381-447. https://dx.doi.org/10.3406/reg.1926.5277
  • THALMANN, W.G. (1978). Dramatic Art in Aeschylus’s Seven against Thebes. New Haven-Londres: Yale University Press.
  • VAN LOOY, H. (1973). «Παρετυμολογεί ό Ευριπίδης». A STRYCKER, E.; SANDERS, G.; LEFÈVRE, T. (eds.). Zetesis: album amicorum. Anvers: Nederlandsche Boekhandel, p. 345-66.
  • VAN LOOY, H. (1975). «Figura etymologica et étymologie dans l’oeuvre de Sophocle». Mus. Phil. Lond. 1, p. 109-19.
  • VIDAL-NAQUET, P. (1990). «The Shields of the Heroes. Essay on the Central Scene of the Seven Against Thebes». A VERNANT, J.P.; VIDAL-NAQUET, P. (eds.). Myth and Tragedy in Ancient Greece. Nova York: Zone Books, p. 273-300.
  • WILSON, J.R. (1968). «The Etymology in Euripides, Troades, 13-14». AJPh 89, p. 66-71. https://dx.doi.org/10.2307/293375
  • ZEITLIN, F.I. (20092). Under the Sign of the Shield. Semiotics and Aeschylus’ Seven Against Thebes. Lanham: Lexington Books.
Fuente de los datos: Dialnet