El Seminari de Pedagogia de València i els moviments d’educació activa francesosla renovació pedagògica en l’Espanya tardofranquista

  1. Cercos-Chamorro, Beatriz 1
  2. Lázaro, Luis Miguel 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Educació i història: Revista d'història de l'educació

ISSN: 1134-0258 2013-9632

Año de publicación: 2023

Número: 41

Páginas: 9-32

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Educació i història: Revista d'història de l'educació

Resumen

El Seminario de Pedagogía del Colegio Oficial de Doctores y Licenciados del Distrito Universitario Valencia (España) funcionó como grupo estable entre 1965 y 1978, tomando como referencia los movimientos de renovación pedagógica franceses: CRAP (Cercles de Recherche et d’Action Pédagogiques), CEMEA (Centres d’Entraînement aux Méthodes d’Éducation Active) y GEMAE (Groupe d’Étude pour les Méthodes Actives dans l’Enseignement). Estos grupos sirvieron de inspiración para los docentes que, gracias a su tenacidad y compromiso, pudieron poner en práctica en las aulas una metodología activa con la intención de transformar la escuela y la sociedad. En el opresivo contexto de la dictadura franquista, y con una escuela anclada en valores y metodologías tradicionales, los docentes buscaban «cambiar la escuela con la que se habían encontrado».

Referencias bibliográficas

  • Mialaret, Gaston; Vial, Jean (dir.). Histoire mondiale de l’éducation, vol. 4, «De 1945 à nos jours». París: Presses Universitaires de France, 1981.
  • Gutiérrez, Laurent; Besse, Laurent; Prost, Antoine (dir.). Réformer l’école: L’apport de l’Éducation nouvelle (1930-1970). Presses Universitaires de Grenoble, 2012.
  • AA. VV. Els mouvements de rénovation pédagogique par eux-mêmes. Issy-les-Moulineaux: ESF Éditeur, 1972.
  • Savoye, Antoine. «L’éducation nouvelle en France, de son irrésistible ascension à son impossible pérennisation, 1944-1970». Ohayon, Annick; Ottavi, Dominique; Savoye, Antoine (dirs.). L’éducation nouvelle, histoire, présence et esdevenir. Berne: Peter Lang, 2004, p. 235-270. Forestier, Iann. «Mai 68 et les paradoxes de la modernisation de l’école». Carrefours de l’éducation, 29 (2010), p. 181-196.
  • Vennin, Léo. «Historiciser les pratiques pédagogiques d’éducation populaire». Agora débats/jeunesses, 76 (2017/2), p. 65-78.
  • Lázaro, Luis Miguel. «La Renovación Pedagógica francesa de los años sesenta del siglo xx como referente para la española en el Tardofranquismo». Liber Amicorum: Homenaje al Profesor José María Hernández Díaz. Ediciones Universidad de Salamanca (2022), p. 309-315.
  • Patry, Delphine. «La revue Interéducation (1968-1977): coopération et débats au sein d’une revue militant?». Recherches & éducations (2020). http://journals.openedition.org/rechercheseducations/107
  • Fédération Sportive et Gymnique du Travail. «La collaboration avec les colectivités nationales». Sport et plein air: organe bi-mensuel d’information de la Fédération sportive et gymnique du travail, 99 (15/09/1967), p. 15.
  • Legris, Patricia. «Enseignement 70: un groupe hybride entre mouvement d’éducation et association de Spécialistes». Histoire de l’éducation, 142 (2014), p. 143.
  • Beattie, Nicholas. «Movements or Institutions? The French mouvements pédagogiques». Comparative Education, 34, 3 (1998), p. 303.
  • Bourdais, Fabienne; Croiset, Catherine. Contrôle de l’association nationale des Centres d’entrainement aux Méthodes d’Éducation Active (CEMÉA). Rapport núm. 2016-M-22. París: Ministère de la Ville, de la Jeunesse et des Sports, 2016, p. 17-18.
  • CEMEA. L’Origine (1937 à 1943), 2008. Recuperat de: http://www.cemea.asso.fr/spip.php?article951
  • Archambault, Edith. «Les associations en chiffres». Revue des études coopératives de la Coopération à l ́économie sociale (1984/3), p. 38-39.
  • Bordat, Denis. Les Cemea, qu’est-ce que c’est? Textes (vol. 7). París: F. Maspero, 1976.
  • Marchal, Jean-Claude. «Els Centres d’Entraînement aux méthodes d’éducation active (CEMEA)». Sport & Plein Air, 188 (juny de 1975), p. 23.
  • Sirota, André. «Le stage de formation comme space culturel intermédiaire». Michel, Jean-Marie. Passeurs d’avenir. Les CEMÉA, un movement d’éducation face aux défis du xxIe siècle. París: Actes Sud, 1996, p. 295-319.
  • Sanchis, Ellisa. «Los CEMEA». Boletín Interior del Seminario de Pedagogía, Colegio Oficial de Doctores y Licenciados de Valencia, 73 (1973), p. 33.
  • Riondet, Xavier. «Les origines des “Cahiers Pédagogiques” en 1945». Les Sciences de l’Éducation-Pour l’Ére Nouvelle, 46, 3 (2013), p. 113.
  • Cercle de Recherche et d’Action Pédagogiques (CRAP). Archives Nationales (France), Pierrefitte-sud-Seine, 2015. https://www.siv.archives-nationales.culture.gouv.fr/siv/rechercheconsultation/consultation/ir/pdfir.action?irid=fran_ir_054044
  • Monés i Pujol-Busquets, Jordi. El pensament escolar i la renovació pedagògica a Catalunya. Barcelona: La Magrana, 1977.
  • Monés i Pujol-Busquets, Jordi. Els primers quinze anys de Rosa Sensat. Barcelona: Rosa Sensat Edicions 62, 1981.
  • Codina, María Teresa. «Rosa Sensat y los orígenes de los movimientos de renovación pedagógica». Historia de la Educación, 21 (2002), p. 91-104.
  • Carbonell, Jaume. «De la Ley General de Educación a la Alternativa de la escuela pública. Algunas notas introductorias sobre los movimientos sociales en el sector de la enseñanza». Revista de Educación, núm. extraordinario (1992), p. 237-255.
  • Hernández Díaz, José María. «Los movimientos de renovación pedagógica (MRP) en la España de la transición educativa (1970-1985)». Historia de la Educación, 37 (2018), p. 257-284.
  • Lázaro Lorente, Luis Miguel. «Política y educación: la renovación pedagógica en España, 1970- 1983». Candias Martins, Ernesto (coord.). Vº Encontro Ibérico de História da Educação. V Encuentro Ibérico de Historia de la Educación. Renovação Pedagógica. Renovación Pedagógica (347-394). Coimbra/ Castelo Branco: Alma Azul, 2005, p. 347-394
  • Lázaro Lorente, Luis Miguel. «El impulso crítico a la renovación pedagógica: de finales del franquismo a la transición a la democracia». Mayordomo Pérez, Alejandro; Agulló Díaz, Carmen; García Frasquet, Gabriel (coords.). Canviar l’escola, canviar la societat. La renovació pedagògica valenciana al segle XX . IV Jornades d’Història de l’Educació Valenciana. Gandia: CEIC Alfons el Vell/Universitat de València, 2008, p. 65-126.
  • Lázaro Lorente, Luis Miguel. «El Seminari de Pedagogia del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de València: la lluita per la democratització de l’educació i la utopia pedagògica, 1966-1976». Educació i Història. Revista d’Història de l’Educació, 7 (2004), p. 294-330.
  • Tiana, Alejandro. «Plan Langevin-Wallon». Transatlántica de Educación, 5 (2008), p. 65-72.
  • Rossano, Pierre. «Plan Langevin-Wallon (1947) et système éducatif du secondaire en 1991». Communication & Langages, 90 (1991), p. 34-46.
  • Seminario de Pedagogía. «Análisis del movimiento pedagógico. Surgimiento y desarrollo de nuestro Seminario de Pedagogía». Boletín Interior del Seminario de Pedagogía, Colegio Oficial de Doctores y Licenciados de Valencia (1967), p. 6.
  • Gil Vázquez, Guillermo. Boletín Interior del Seminario de Pedagogía. Colegio Oficial de Doctores y Licenciados de Valencia, 1975.
  • Sevilla, Sergio. «Stage de iniciación a los métodos activos». Boletín Interior del Seminario de Pedagogía. Colegio Oficial de Doctores y Licenciados de Valencia, s/d, p. 35.
  • Furió, Carles. «Stage de iniciación a los métodos activos». Boletín Interior del Seminario de Pedagogía. Colegio Oficial de Doctores y Licenciados de Valencia, s/d, p. 35.
  • Gutiérrez, Laurent i Kahn, Pierre (eds.). Le Plan Langevin-Wallon. Histoire et actualité d’une réforme de l’enseignement. Nancy: Presses Universitaires de Nancy / Éditions Universitaires de Lorraine, 2016.
  • Roche, Pierre i Vargas, Ives. Telles luttes, telle école. Le parti communiste et l’école (1945-1978). París: La Découverte, 1979.
  • Ministerio de Educación Nacional - OCDE. Las necesidades de educación y el desarrollo econó- mico y social de España. Madrid: Ministerio de Educación Nacional, 1963.
  • Comité de Cooperación Internacional para la Reforma de la Educación en España. Informe final. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia, 1969.