El Seminari de Pedagogia de València i els moviments d’educació activa francesosla renovació pedagògica en l’Espanya tardofranquista

  1. Cercos-Chamorro, Beatriz 1
  2. Lázaro, Luis Miguel 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Journal:
Educació i història: Revista d'història de l'educació

ISSN: 1134-0258 2013-9632

Year of publication: 2023

Issue: 41

Pages: 9-32

Type: Article

More publications in: Educació i història: Revista d'història de l'educació

Abstract

The Pedagogy Seminar of the Official Association of Doctors and Graduates of the València University District (Spain) was active as a formal group between 1965 and 1978, based on the French pedagogical movements: CRAP (Cercles de Recherche et d’Action Pédagogiques), CEMEA (Centres d’Entraînement aux Méthodes d’Éducation Active) and GEMAE (Groupe d’Étude pour les Méthodes Actives dans l’Enseignement). These groups inspired teachers who, thanks to their determination, were able to implement an active methodology in the classroom with the aim of transforming schools and society. In the oppressive context of Franco’s dictatorship and with a school system anchored in traditional values and methodologies, teachers sought to «change the school system they had found».

Bibliographic References

  • Mialaret, Gaston; Vial, Jean (dir.). Histoire mondiale de l’éducation, vol. 4, «De 1945 à nos jours». París: Presses Universitaires de France, 1981.
  • Gutiérrez, Laurent; Besse, Laurent; Prost, Antoine (dir.). Réformer l’école: L’apport de l’Éducation nouvelle (1930-1970). Presses Universitaires de Grenoble, 2012.
  • AA. VV. Els mouvements de rénovation pédagogique par eux-mêmes. Issy-les-Moulineaux: ESF Éditeur, 1972.
  • Savoye, Antoine. «L’éducation nouvelle en France, de son irrésistible ascension à son impossible pérennisation, 1944-1970». Ohayon, Annick; Ottavi, Dominique; Savoye, Antoine (dirs.). L’éducation nouvelle, histoire, présence et esdevenir. Berne: Peter Lang, 2004, p. 235-270. Forestier, Iann. «Mai 68 et les paradoxes de la modernisation de l’école». Carrefours de l’éducation, 29 (2010), p. 181-196.
  • Vennin, Léo. «Historiciser les pratiques pédagogiques d’éducation populaire». Agora débats/jeunesses, 76 (2017/2), p. 65-78.
  • Lázaro, Luis Miguel. «La Renovación Pedagógica francesa de los años sesenta del siglo xx como referente para la española en el Tardofranquismo». Liber Amicorum: Homenaje al Profesor José María Hernández Díaz. Ediciones Universidad de Salamanca (2022), p. 309-315.
  • Patry, Delphine. «La revue Interéducation (1968-1977): coopération et débats au sein d’une revue militant?». Recherches & éducations (2020). http://journals.openedition.org/rechercheseducations/107
  • Fédération Sportive et Gymnique du Travail. «La collaboration avec les colectivités nationales». Sport et plein air: organe bi-mensuel d’information de la Fédération sportive et gymnique du travail, 99 (15/09/1967), p. 15.
  • Legris, Patricia. «Enseignement 70: un groupe hybride entre mouvement d’éducation et association de Spécialistes». Histoire de l’éducation, 142 (2014), p. 143.
  • Beattie, Nicholas. «Movements or Institutions? The French mouvements pédagogiques». Comparative Education, 34, 3 (1998), p. 303.
  • Bourdais, Fabienne; Croiset, Catherine. Contrôle de l’association nationale des Centres d’entrainement aux Méthodes d’Éducation Active (CEMÉA). Rapport núm. 2016-M-22. París: Ministère de la Ville, de la Jeunesse et des Sports, 2016, p. 17-18.
  • CEMEA. L’Origine (1937 à 1943), 2008. Recuperat de: http://www.cemea.asso.fr/spip.php?article951
  • Archambault, Edith. «Les associations en chiffres». Revue des études coopératives de la Coopération à l ́économie sociale (1984/3), p. 38-39.
  • Bordat, Denis. Les Cemea, qu’est-ce que c’est? Textes (vol. 7). París: F. Maspero, 1976.
  • Marchal, Jean-Claude. «Els Centres d’Entraînement aux méthodes d’éducation active (CEMEA)». Sport & Plein Air, 188 (juny de 1975), p. 23.
  • Sirota, André. «Le stage de formation comme space culturel intermédiaire». Michel, Jean-Marie. Passeurs d’avenir. Les CEMÉA, un movement d’éducation face aux défis du xxIe siècle. París: Actes Sud, 1996, p. 295-319.
  • Sanchis, Ellisa. «Los CEMEA». Boletín Interior del Seminario de Pedagogía, Colegio Oficial de Doctores y Licenciados de Valencia, 73 (1973), p. 33.
  • Riondet, Xavier. «Les origines des “Cahiers Pédagogiques” en 1945». Les Sciences de l’Éducation-Pour l’Ére Nouvelle, 46, 3 (2013), p. 113.
  • Cercle de Recherche et d’Action Pédagogiques (CRAP). Archives Nationales (France), Pierrefitte-sud-Seine, 2015. https://www.siv.archives-nationales.culture.gouv.fr/siv/rechercheconsultation/consultation/ir/pdfir.action?irid=fran_ir_054044
  • Monés i Pujol-Busquets, Jordi. El pensament escolar i la renovació pedagògica a Catalunya. Barcelona: La Magrana, 1977.
  • Monés i Pujol-Busquets, Jordi. Els primers quinze anys de Rosa Sensat. Barcelona: Rosa Sensat Edicions 62, 1981.
  • Codina, María Teresa. «Rosa Sensat y los orígenes de los movimientos de renovación pedagógica». Historia de la Educación, 21 (2002), p. 91-104.
  • Carbonell, Jaume. «De la Ley General de Educación a la Alternativa de la escuela pública. Algunas notas introductorias sobre los movimientos sociales en el sector de la enseñanza». Revista de Educación, núm. extraordinario (1992), p. 237-255.
  • Hernández Díaz, José María. «Los movimientos de renovación pedagógica (MRP) en la España de la transición educativa (1970-1985)». Historia de la Educación, 37 (2018), p. 257-284.
  • Lázaro Lorente, Luis Miguel. «Política y educación: la renovación pedagógica en España, 1970- 1983». Candias Martins, Ernesto (coord.). Vº Encontro Ibérico de História da Educação. V Encuentro Ibérico de Historia de la Educación. Renovação Pedagógica. Renovación Pedagógica (347-394). Coimbra/ Castelo Branco: Alma Azul, 2005, p. 347-394
  • Lázaro Lorente, Luis Miguel. «El impulso crítico a la renovación pedagógica: de finales del franquismo a la transición a la democracia». Mayordomo Pérez, Alejandro; Agulló Díaz, Carmen; García Frasquet, Gabriel (coords.). Canviar l’escola, canviar la societat. La renovació pedagògica valenciana al segle XX . IV Jornades d’Història de l’Educació Valenciana. Gandia: CEIC Alfons el Vell/Universitat de València, 2008, p. 65-126.
  • Lázaro Lorente, Luis Miguel. «El Seminari de Pedagogia del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de València: la lluita per la democratització de l’educació i la utopia pedagògica, 1966-1976». Educació i Història. Revista d’Història de l’Educació, 7 (2004), p. 294-330.
  • Tiana, Alejandro. «Plan Langevin-Wallon». Transatlántica de Educación, 5 (2008), p. 65-72.
  • Rossano, Pierre. «Plan Langevin-Wallon (1947) et système éducatif du secondaire en 1991». Communication & Langages, 90 (1991), p. 34-46.
  • Seminario de Pedagogía. «Análisis del movimiento pedagógico. Surgimiento y desarrollo de nuestro Seminario de Pedagogía». Boletín Interior del Seminario de Pedagogía, Colegio Oficial de Doctores y Licenciados de Valencia (1967), p. 6.
  • Gil Vázquez, Guillermo. Boletín Interior del Seminario de Pedagogía. Colegio Oficial de Doctores y Licenciados de Valencia, 1975.
  • Sevilla, Sergio. «Stage de iniciación a los métodos activos». Boletín Interior del Seminario de Pedagogía. Colegio Oficial de Doctores y Licenciados de Valencia, s/d, p. 35.
  • Furió, Carles. «Stage de iniciación a los métodos activos». Boletín Interior del Seminario de Pedagogía. Colegio Oficial de Doctores y Licenciados de Valencia, s/d, p. 35.
  • Gutiérrez, Laurent i Kahn, Pierre (eds.). Le Plan Langevin-Wallon. Histoire et actualité d’une réforme de l’enseignement. Nancy: Presses Universitaires de Nancy / Éditions Universitaires de Lorraine, 2016.
  • Roche, Pierre i Vargas, Ives. Telles luttes, telle école. Le parti communiste et l’école (1945-1978). París: La Découverte, 1979.
  • Ministerio de Educación Nacional - OCDE. Las necesidades de educación y el desarrollo econó- mico y social de España. Madrid: Ministerio de Educación Nacional, 1963.
  • Comité de Cooperación Internacional para la Reforma de la Educación en España. Informe final. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia, 1969.