La ironia en Rusiñol"L’auca del señor Esteve"

Resum

El present article té com a objectiu estudiar la importància de la ironia en Santiago Rusiñol mitjançant l’anàlisi de la novel·la L’auca del senyor Esteve, publicada l’any 1907. En primer lloc hom descriu el concepte d’ironia que tenia l’autor i després hom passa a comprovar la utilització d’aquest recurs en la novel·la esmentada, mitjançant els apartats següents: la ironia del narrador, la ironia situacional i la ironia hipertextual o paròdia. La ironia del narrador –i la ironia verbal, ací no estudiada– apareix com la més decisiva: ens permet veure el joc de distanciament irònic del narrador envers els personatges, tant de les accions com dels pensaments i sentiments, alhora que utilitza sense límits les funcions extranarratives (funció ideològica, funció comunicativa, funció de control) i la digressió reflexiva.