Factores del currículum condicionantes de los resultados escolares

  1. Muñoz Moreno, José Luis
  2. Martínez Mínguez, María Lourdes
  3. Armengol Asparó, Carme
Zeitschrift:
Educar

ISSN: 0211-819X

Datum der Publikation: 2010

Titel der Ausgabe: Educació i formació vial

Nummer: 46

Seiten: 87-106

Art: Artikel

DOI: 10.5565/REV/EDUCAR.86 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen Access editor

Andere Publikationen in: Educar

Zusammenfassung

L’article presenta el procés de decisió sobre quins factors són els més adients per identificar la relació entre el nivell de desenvolupament curricular dels centres educatius i els resultats escolars de l’alumnat. Considerem que els aspectes quantitatius i de coordinació en els quals normalment es basa la investigació sobre eficàcia escolar no acaben de recollir tots els aspectes substantius del currículum. Així, desenvolupem una identificació justificada dels camps de contingut que ens semblen fonamentals en el currículum i que concretem en factors educatius, organitzatius, que condicionen el temps i l’oportunitat d’aprenentatge i que determinen la pràctica curricular. L’aportació forma part d’una investigació en la qual s’han fet entrevistes individuals i col·lectives, grups de discussió, observacions, anàlisi documental i tres qüestionaris sobre desenvolupament organitzatiu, curricular de centre i curricular d’aula, així com dos qüestionaris específics de participació i d’implicació de famílies i alumnat. En l’estudi han participat un total de 16 centres educatius (8 centres d’Educació Primària i 8 centres d’Educació Secundària Obligatòria) de les comunitats autònomes de Catalunya i el País Basc. Els principals resultats obtinguts mostren com determinades propostes curriculars influeixen en el desenvolupament curricular dels centres i en el rendiment acadèmic de l’alumnat, a través de qüestions com el temps i les oportunitats d’aprenentatge i fins i tot de factors organitzatius al voltant del desenvolupament dels currículums. Així mateix, s’evidencia una voluntat manifesta de la comunitat educativa per implicar-se en un treball col·laboratiu afavoridor de la millora dels processos educatius. Amb tot, la nostra pretensió última és que l’aportació pugui resultar útil per a aquelles persones que es proposin avaluar el rendiment escolar de l’alumnat relacionat amb els factors més rellevants del currículum.

Bibliographische Referenzen

  • BEAUCHAMP, G. (1981). Curriculum theory. Illinois: Wilmette.
  • BOLÍVAR, A. (2010). «La autonomía de los centros educativos en España». CEE Participación Educativa, 13, 8-25.
  • COLL, C. (1987). Psicología y currículum. Barcelona: Laia.
  • CREEMERS, B. (1994). The Effective Classroom. Londres: Cassell.
  • DEL CARMEN, L. (1991). «Secuenciación de los contenidos educativos». Cuadernos de Pedagogía, 188, 20-23.
  • DEL CARMEN, L. y ZABALA, A. (1992). Guia per a l’elaboració del projecte curricular de centre. Barcelona: Graó. GAIRÍN, J. (1996). La organización escolar: contexto y texto de actuación. Madrid: La Muralla.
  • GAIRÍN, J. (coord.) y otros (1997). Estrategias para la gestión curricular del centro educativo. Madrid: Síntesis.
  • GAIRÍN, J. (2000). «La organización de espacios, tiempos y entorno educativo». En: CANTÓN, I. (coord.). Evaluación, cambio y calidad en las organizaciones educativas. Buenos Aires: Fundación para el Desarrollo de los Estudios Cognitivos.
  • GARCÍA FERNÁNDEZ, D. (1998). Diseño, desarrollo e innovación del currículum. Córdoba: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Córdoba.
  • GIMENO SACRISTÁN, J. (1981). Teoría de la enseñanza y desarrollo del currículum. Madrid: Anaya.
  • GIMENO SACRISTÁN, J. (1988). El currículum: una reflexión sobre la práctica. Madrid: Morata.
  • JIMÉNEZ JIMÉNEZ, B. (1990). «Los sistemas y modelos didácticos». En: MEDINA, R. y SEVILLANO, M. L. (coord.). Didáctica. El currículum: fundamentación, diseño, desarrollo y evaluación. Madrid: UNED.
  • JOHNSON, M. Jr. (1967). «Definitions and models in curriculum theory». International Review of Education, 19, 94-187.
  • LOE (2006). «Ley Orgánica de Educación 2/2006 de 3 de mayo». Boletín Oficial del Estado. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.
  • MALLART, J. y TORRE, S. DE LA. (2004). «Contenidos de la enseñanza». En: SALVADOR F.; RODRÍGUEZ J.L. y BOLÍVAR, A. (dir.). Diccionario enciclopédico de didáctica. Málaga: Aljibe. Vol. I, 219-240.
  • MARTÍNEZ MÍNGUEZ, L. (2000). El PCC com a document de canvi i d’innovació als centres educatius de Primària. [Tesis doctoral]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
  • MAYOR, C. et al. (2007). El asesoramiento pedagógico para la formación docente del profesorado. Sevilla: Secretariado de Publicaciones de la US.
  • MCCUTCHEON, G. (1982). «What in the world is Curriculum Theory?». Theory into Practice, 21 (1), 18-22.
  • MEDINA, R. y SEVILLANO, M.L. (1990). El currículum: fundamentación, diseño, desarrollo y evaluación. Madrid: UNED.
  • NASSIF, R. (1980). Teoría de la educación problemática pedagógica contemporánea. Madrid: Cincel.
  • OCDE (1991). Escuelas y calidad de la enseñanza. Un informe internacional. Madrid: Paidós MEC-OCDE.
  • PÉREZ GÓMEZ, A. (1988). Currículum y enseñanza: análisis de componentes. Málaga: Universidad de Málaga.
  • PÉREZ PÉREZ, R. (1994). El currículum y sus componentes. Barcelona: Oikos-Tau.
  • PÉREZ PÉREZ, R. (2006). Programa para la evaluación internacional de alumnos de la OCDE. Informe español. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.
  • REYNOLDS, D.; HOPKINS D. y STOLL, L. (1993). «Linking school effectiveness knowledge and school improvement practice: towards a synergy». School Effectiveness and School Improvement, 4 (1), 15-30.
  • ROBERTSON, P. y SAMMONs, P. (1997). «Improving school effectiveness: a Project in progress». International Congress for School Effectiveness and Improvement. Tennesse: Menphis.
  • ROSSI, P. y BIDDLE, B. (1996). Los nuevos medios de comunicación en la enseñanza moderna. Buenos Aires: Paidós.
  • STENHOUSE, L. (1984). Investigación y desarrollo del currículum. Madrid: Morata.
  • STOLL, L. y FINK, D. (1996). Changing our schools. Linking school effectiveness and school improvement. Buckingham: Open University Press.
  • TEJADA, J. (1998). Los agentes de la innovación en los centros educativos. Málaga: Aljibe.
  • TEJADA, J. (2005). Didáctica-currículum: diseño, desarrollo y evaluación curricular. Mataró: Colección Redes Davinci Continental.
  • TIMSS (2003). Evaluación internacional de matemáticas y ciencias. Primer informe. 2º de ESO. Gobierno vasco: Servicio de Publicaciones.
  • TRUPP, M. (1999). School making a defference: let’s be realistic!. School mix, school effectiveness and the social limits of school reform. Filadelfia: Open University Press.
  • VEGA, MªC. (2007). Planes de acogida e integración escolar . social de alumnos de minorías étnicas. Madrid: Calamar.
  • VICENTE RODRÍGUEZ, P.S. (1986). Planificación del currículum escolar. Bases para un proyecto educativo. Madrid: Escuela Española.
  • ZABALZA, M.A. (1988). Diseño y desarrollo curricular. Madrid: Narcea.
  • PISA. (2003). Primer y segundo informe de evaluación. Gobierno Vasco: Servicio de Publicaciones.