Blancaflor, la Dent d’or i Rosellatres heroïnes en cerca d’un cànon escolar

  1. Santolària Òrrios, Alícia 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Quaderns de filologia. Estudis literaris

ISSN: 1135-4178

Año de publicación: 2013

Título del ejemplar: EL RELAT: LITERATURA, LECTURA I ESCRIPTURA

Número: 18

Páginas: 171-189

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Quaderns de filologia. Estudis literaris

Resumen

What is the canon used in the first cycle of primary education? What are the selection criteria? Are those folktales starring women the most read? These questions have motivated the research we are presenting which has been carried out in a public school in Valencia. After verifying that the tales of the list do not connect with the curricular gender values, we have sought for other tales from the Catalan folklore which seem to have more attractive and wise features. The creation of a working group at school has produced, on the one hand, the adaptation of these stories for children; and, on the other hand, it hascreated an exhibition of stories about women and traditional tales written by the students.

Referencias bibliográficas

  • Amades, J. (1982): Folklore de Catalunya, Volum I. Barcelona: Editorial Selecta.
  • Bajtín, M. (1997): Estética de la creación verbal. México: Siglo XXI.
  • Bronckart, J. P. (2011): “Le statut épistémologique de la didactique de la langue et de la littérature: entre les sciencies sociales et les humanités”. La investigación en didáctica de la lengua y la literatura: situación actual y perspectivas de futuro, 31-57. Madrid: Publicaciones de la SEDLL.
  • Cambra, M. (2000): “Introducció. El pensament del professor: formació per a la pràctica reflexiva”. In: Camps, A., Rios, I. & Cambra. M. (coords.), Recerca i formació en didàctica de la llengua). Barcelona: Graó, 161-171.
  • Camps, A. (2000): “Introducció: Objecte, modalitats i àmbits de la recerca en didàctica de la llengua”. In: Camps, A., Rios, I. & Cambra M., (coord.), Recerca i formació en didàctica de la llengua. Barcelona: Graó, 9-22.
  • Camps, A. (coord.) (2001): El aula com espacio de investigación y reflexión. Investigaciones en didáctica de la lengua. Barcelona: Graó.
  • Camps, A. (2012): “Intervenció, innovació i investigació. Una relació necessària per a les didàctiques”. Lenguaje y textos 35: 107-114.
  • Casanueva, M. (2003): Relaciones entre el folklore y literatura infantil. Claves interpretativas. Salamanca: Ediciones Antema.
  • Cerdà, H. (1978): Literatura infanil y clases sociales. Madrid: Akal.
  • Decret 11/2007, de 20 de juliol , del Consell, pel qual s’establix el currículum de l’Educació Primària a la Comunitat Valenciana (Diari oficial del DOGV). Dolz, J. (1994): “Seqüències didàctiques i ensenyament de la llengua: més enllà dels projectes de lectura i escriptura”. Articles de didàctica de la llengua i la literatura 2: 21-34.
  • Dolz, J. (1995): “Escribir textos argumentativos para mejorar su comprensión”. Comunicación, Lenguaje y Educación 26: 65-77.
  • Dolz. J, Noverraz, M. & Schneuwly, B. (2001): Séquences didactiques pour l’oral et pour l’écrit. Bruxelles: Editions de Boeck.
  • Dolz, J. & Schneuwly, B. (2006): Per a un ensenyament de l’oral. Iniciació als gèneres formals a l’escola. València/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Ferrer, M. & Rodríguez, C. (2010): “Activitats discursives i gèneres de text com a marc d’integració de les llengües”. In: Guasch, O. (coord.) et alii, El tractament integrat de les llengües. Barcelona: Graó, 29-48.
  • García Padrino, J. (2004): “El cánon en la literatura infantil o el debate interminable”. Primeras noticias 205: 29-43. Barcelona.
  • Genette, G. (1982): Palimpsestes. La litératture au second degré. Paris: Éditions du Seuil.
  • Jung, C. (1966): El hombre y sus símbolos. Madrid: Aguilar. Lluch, G. & Serrano, R. (1995): Noves lectures de les Rondalles Valencianes. València: Tàndem.
  • Lluch, G. ( 2010): Cómo seleccionar libros para niños y jóvenes . Los comités de valoración en las bibliotecas escolares públicas. Gijón: Trea.
  • Lluch, G. (2011): “L’adaptació de les rondalles al lector infantil: un text, diferents finalitats”. In: Lluch, G. & Baldaquí, J. M. (eds.), Nova reflexió sobre l’obra d’Enric Valor. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 75-94.
  • Lluch, G. (2012): La lectura al Centre. Llegir (i escriure) llibres, pantalles, documents al Pla de Lectura de Centre. Alzira: Editorial Bromera.
  • McMillan, J. H. & S. Schumacher (2005): Investigación educativa. Madrid: Pearson Addison Wesley.
  • Mendoza, A. (2009): “La renovacion del canon escolar”. Biblioteca Virtual Universal, Facilitado por Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
  • Oliveres, I. (2007): El tractament de la dona en el repertori de cançons de primària. Anàlisi dels textos i de les il·lustracions de les cançons dels llibres de text des d’una perspectiva de gènere.
  • Oriol, C. & Pujol, M. J. Rondcat Cercador de la rondalla catalana.
  • Pirandello, L. (1987): Sis personatges en cerca d’autor. Barcelona: Edicions 62.
  • Propp, V. (1984): Las raíces históricas del cuento. Madrid: Editorial Fundamentos.
  • Propp, V. (1985): Morfología del cuento. Madrid: Editorial Fundamentos.
  • Ribera, P. (1998): “Una seqüència didàctica per a l’etapa d’Educació Infantil: el conte”. Actes del III Congrés de l’Escola Valenciana, 151-154.
  • Ruiz, U. & Camps, A. (2009): “Investigar los géneros discursivos en el proceso educativo”. Revista de psicodidáctica 2: 211-228.
  • Santolària, A. (2008): Delimitació i anàlisi de les representacions de cinc mestres d’Educació Infantil sobre els personatges femenins dels contes tradicionals. Treball d’investigació inèdit. Departament de Didàctica de la llengua i de la literatura. Universitat de València.
  • Santolària, A. (2010): “Representacions de mestres d’Educació Infantil sobre els contes tradicionals. Un estudi introductori a partir dels arquetipus femenins”. In: García, M. et alii (eds.), Interacció Comunicativa i Ensenyament de llengües. València: Publicacions de la Universitat de València, 557-564.
  • Schneuwly, B. & Bain, D. (1994): “Mecanismes de regulació de les activitats textuals. Estratègies d’intervenció en les seqüències didàctiques”. Articles de didàctica de la llengua i la literatura 2: 87-104.
  • Teixidor, E. (1995): “Literatura juvenil: las reglas del juego”. CLIJ 72: 8-15.
  • Thompson, S. (1977): The Folktale. Berkeley: University of California Press.
  • Zayas, F. (2012): “Los géneros discursivos y la enseñanza de la composición escrita”. In: Zayas, F. (coord.), Didáctica de la lengua y la literatura. Revista iberoamericana de educación 59: 63-85.
Fuente de los datos: Dialnet