De Piaget a Kohlbergutilitat i vigència de l'ús de dilemes morals amb l'alumnat universitari

  1. Pérez Pérez, Cruz
  2. García García, Fran J.
  3. Zayas Latorre, Belen
Revista:
Anuari de psicologia de la Societat Valenciana de Psicologia

ISSN: 1135-1268

Any de publicació: 2017

Títol de l'exemplar: Homenatge a L. Kohlberg i D. Kahneman

Volum: 18

Número: 2

Pàgines: 163-181

Tipus: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openRODERIC editor

Altres publicacions en: Anuari de psicologia de la Societat Valenciana de Psicologia

Resum

Ara que es compleixen els 90 anys del naixement de Lawrence Kohlberg, fóra de justícia rememorar la importància de les seues aportacions sobre el desenvolupament cognitiu moral de les persones. Però, el progrés d’aquesta teoria no hauria estat possible sense els estudis previs de Jean Piaget sobre el procés de construcció de la moral autònoma en l’infant. L’obra d’aquests dos autors ha tingut grans repercussions pedagògiques en el camí per a la construcció d’un pensament just i autònom. Una dels tècniques utilitzades per Kohlberg per fer progressar les persones en els estadis de desenvolupament moral per ell definits, és la dels dilemes morals. Entenem que aquesta tècnica contínua sent vàlida en l’actualitat, i així ho hem comprovat amb alumnat universitari, però hem pogut constatar que els dilemes hipotètics utilitzats per Kohlberg han quedat obsolets per tal com ha canviat el sistema de valors del nostre alumnat i del context social en què vivim. Per això hem hagut de construir nous dilemes adaptats a la nostra realitat actual, els quals s’han experimentat amb alumnat universitari fins a garantir- ne la validesa i l’eficàcia per complir els objectius previstos. Aquests nous dilemes constitueixen un material idoni per treballar amb l’alumnat perquè aprenguen la tècnica i puguen avançar cap a nivells superiors de desenvolupament cognitiu moral.

Referències bibliogràfiques

  • Beltrán, J. (1987). La Psicología de la Educación como Ciencia. Madrid: Eudema.
  • Escámez, J. (1996). «Teorías contemporáneas sobre educación moral». En Cortina, A.; Escámez, J. i Pérez-Delgado, E., Un mundo de valores (pp. 39-49). València: Generalitat Valenciana.
  • Habermas, J. (1985). Conciencia moral y acción comunicativa. Barcelona: Península.
  • Hersh, R. H.; Paolitto, D. P. i Reimer, J. (1979). El crecimiento moral. De Piaget a Kohlberg. Madrid: Narcea.
  • Kohlberg, L. (1984). Essays of moral development: the psychology of moral development. San Francisco: Harper and Row Publishers.
  • Kohlberg, L. (1992). Psicología del desarrollo moral. Bilbao: Desclée de Brouwer.
  • Kohlberg, L.; Power, F. C. i Higgins, A. (eds.) (1997). La educación moral según Lawrence Kohlberg. Bilbao: Desclée de Brouwer.
  • Martí-Vilar, M.; Samper, P. i Díaz, I. (1997) «L’impacte de L. Kohlberg en la Psicologia comtemporània». Anuari de Psicologia, 4(1), pp. 24-39.
  • Medina, J. R. (2003). «Las insuficiencias del formalismo». Anuario Filosófico, 36(1), pp. 365-407.
  • Miraño, R.; Uruburu, A.; Moreno-Romero, A. i Pérez-López, D. (2017). «Strategies for Teaching Professional Ethics to IT Engineering Degree Students and Evaluating the Result». Science and Engineering Ethics, 23(1), pp. 263-286. doi: 10.1007/s11948-015-9746-x.
  • Olivera, A.; Villacampa, J. i Sarmiento, L. F. (2015). «Quan allò moral és emocional: aproximació dimensional a la naturalesa afectiva dels dilemes morals». Anuari de Psicologia, 16(1), pp. 127-137.
  • Peters, R. S. (1984). Desarrollo moral y educación moral. Mèxic: FCE. Piaget, J. (1932). The moral judgment of the child. Londres: Routledge & Kegan Paul.
  • Piaget, J. (1960). La nueva educación moral. Buenos Aires: Losada.
  • Puig, J. M. i Martínez, M. (1989). Educación moral y democracia. Barcelona: Laertes.
  • Rubio Carrecedo, J. (1992). Ética constructiva y autonomía personal. Madrid: Técnos.
Fuente de los datos: Dialnet