Del arte después de Auschwitz a la sociología del desprecio de Buchenwald

  1. Francesc Hernàndez i Dobón 1
  2. Benno Herzog 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Debats: Revista de cultura, poder i societat

ISSN: 0212-0585,  2530-3074

Any de publicació: 2016

Títol de l'exemplar: Cultura y estado: autonomía creativa, lucha política e instrumentalización

Volum: 130

Número: 2

Pàgines: 165-174

Tipus: Article

DOI: 10.28939/IAM.DEBATS.130-2.10 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Altres publicacions en: Debats: Revista de cultura, poder i societat

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Resum

Els treballs estètics de l’Escola de Frankfurt han rebut poca atenció en la sociologia actual. En aquest article mostrem la rellevància de la teoria estètica per a la comprensió crítica del món social. Amb aquesta intenció, presentem les apories que planteja la teoria crítica de la societat, especialment després d’Auschwitz, i ens preguntem com concebre l’inconcebible si les eines de la Il·lustració estan afectades per la culpa. Finalment, proposem el mosaic de la sociologia estètica del menyspreu com a possibilitat de sortida de l’aporia d’Auschwitz, una sortida relacionada amb la producció artística vinculada al camp de concentració de Buchenwald.

Referències bibliogràfiques

  • Adorno, Th. W. (1964). Minima Moralia. Reflexionen aus dem beschädigten Leben. Francfort/Meno: Suhrkamp.
  • Adorno, Th. W. (1977). Terminología filosófica. Madrid: Taurus.
  • Adorno, Th. W. (1997). Ästhetische Theorie. Gesammelte Schriften, 7. Francfort/Meno: Suhrkamp.
  • Adorno, Th. W. (1998). Stichworte. Kritische Modelle 2. Francfort/Meno: Suhrkamp.
  • Adorno, Th. W. (2009). Ästhetik (1958/59). Nachgelassene Schriften, IV. 3. Francfort/Meno: Suhrkamp.
  • Baumann, Z. (1989). Modernity and the Holocaust. New York: Cornell University Press.
  • Benjamin, W. (1982). Das Passagen-Werk, I. Aufzeichnungen und Materialien, Francfort/Meno: Suhrkamp.
  • Claussen, D. (1996). La teoria crítica, avui. Alzira: Gemanía.
  • Claussen, D. (2012). La dialéctica entre ciencia y cosmovisión. Sobre el antisemitismo en la sociología. Constelaciones vol. 4. 25–33.
  • Gilloch G. (2013) Walter Benjamin Critical Constellations John Wiley & Sons.
  • Grass, G. (1996). Artículos y opiniones. Barcelona: Círculo de Lectores.
  • Grass, G. (1999). Meine Jahrhundert. Gotinga: Steidl Verlag.
  • Hernàndez, F. and Herzog, B. (2015). Estética del Reconocimiento. Fragmentos de una crítica social de las artes. Valencia: PUV.
  • Honneth, A. (1986). Kritik der Macht. Reflexionsstufen einer kritischen Gesellschaftstheorie. Frankfort: Suhrkamp.
  • Horkheimer, M. and Adorno, Th.W. (2010). Dialektik der Aufklärung. Frankfort: Suhrkamp.
  • Horkheimer, M. (2004). Eclipse of Reason. Oxford: Oxford University Press.
  • Kertész, I. (2002). Un instante de silencio en el paredón. El holocausto como cultura. Barcelona: Herder.
  • Kracauer, S. (2006): Soziologie als Wissenschaft. Der Detektivroman. Die Angestellten. Francfort: Suhrkamp.
  • Krahl, H.-J. (1985): Konstitution und Klassenkampf. Frankfurt: Neue Kritik.
  • Levi, P.(2016). Io che vi parlo. Conversazione con Giovanni Tesio. Turín: Einaudi.
  • Semprún, J. (1994). L’écriture ou la vie. París: Gallimard.
  • Stoetzler, M. (2010). Antisemitism, Capitalism and Reformation of Sociological Theory. Patterns of Prejudice, 44(2), 161–194.
  • Wander, F. (1996) Das Gute Leben (The good life) Gebundene Ausgabe. Berlin: Carl Hanser
Fuente de los datos: Dialnet