Transformando una clase del grado en Psicología en una flipped classroom

  1. Miragall, Marta 1
  2. García-Soriano, Gemma 1
  1. 1 Departamento de Personalidad, Evaluación y Tratamientos Psicológicos, Facultad de Psicología, Universitat de València. Avenida Blasco Ibáñez, 21. 46010, Valencia (España).
Revista:
@tic. revista d'innovació educativa

ISSN: 1989-3477

Any de publicació: 2016

Títol de l'exemplar: Autumn (July-December)

Número: 17

Pàgines: 21-29

Tipus: Article

DOI: 10.7203/ATTIC.17.9097 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Altres publicacions en: @tic. revista d'innovació educativa

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Resum

La flipped classroom és una metodologia docent que tracta de modificar la dinàmica de la classe tradicional, en la que l'alumnat estudia la matèria abans d'assistir a classe (fonamentalment per mitjà de les Tecnologies de la Informació i Comunicació), i el temps en l'aula s'empra per a aclarir continguts i realitzar activitats significatives, amb el suport continuat del professorat. Estudis recents mostren que s'han obtingut resultats positius respecte a la utilització d'aquesta metodologia. No obstant això, la implantació d'aquesta metodologia en el grau en Psicologia és escassa. Per això, l'objectiu d'aquest treball va ser aplicar la metodologia flipped classroom a un tema de l'assignatura Psicopatologia, i comparar la seua efectivitat amb una classe tradicional. La mostra va estar composta per 87 alumnes (M = 23.02; DT = 7.88 anys, 73.1% dones) del grau de Psicologia de la Universitat de València. En la condició flipped classroom (n = 47) l'exposició de la matèria es realitzava a través d'un vídeo que l'alumnat visualitzava a casa, i en l'aula s'avaluaven i aclarien continguts (per mitjà de la plataforma Kahoot!) i es realitzaven activitats significatives en xicotets grups. En la condició tradicional (n = 40), es va impartir una classe magistral, es van avaluar i aclarir els continguts a través de la plataforma Kahoot!, i es va proposar la realització de les activitats significatives per a casa. L'alumnat de cada condició va avaluar l’interès, utilitat i dificultat de cada un dels components de les metodologies en una enquesta tipus Likert, que a més contenia dos preguntes obertes. Així mateix, es va avaluar el nivell de coneixements adquirits tant a través de la plataforma Kahoot! com a l'examen final de l'assignatura. No es van observar diferències significatives entre ambdós condicions respecte als continguts adquirits a través de l'examen de l'assignatura. No obstant això, la realització de les activitats a l’aula en grups, junt al professorat, va disminuir la dificultat percebuda de les mateixes, i es van observar comentaris molt positius per part de l'alumnat respecte a la metodologia flipped classroom. 

Referències bibliogràfiques

  • Albert, M. y Beatty, B. (2014) “Flipping the classroom applications to curriculum redesign for an introduction to management course: Impact on grades” en Journal of Education for Business, 89, pp. 419–424. http://dx.doi.org/10.1080/08832323.2014.929559
  • Anderson, L.W. y Krathwohl, D., (2001) A taxonomy for learning, teaching, and assessing: a revision of Bloom’s taxonomy of educational objectives. New York (USA), Longman.
  • Bergmann, J. y Sams, A., (2009) “Remixing chemistry class: Two Colorado teachers make vodcasts of their lectures to free up class time for hands-on activities” en Learning & Leading with Technology, 36(4), pp. 22–27. Recuperado de http://eric.ed.gov/?id=EJ904290
  • Bergmann, J. y Sams, A., (2012) Flip your classroom: Reach every student in every class every day. USA, International Society for Technology in Education.
  • Bishop, J. L. y Verleger, M. A., (2013) “The flipped classroom: A survey of the research” conferencia dictada durante 120th ASEE National Conference Proceedings, Atlanta, GA, Junio 23-26. Recuperado de https://www.asee.org/public/conferences/20/papers/6219/view
  • Domínguez, L. C., Vega, N. V., Espitia, E. L., Sanabria, Á. E., Corso, C., Serna, A. M. y Osorio, C., (2015) “Impacto de la estrategia de aula invertida en el ambiente de aprendizaje en cirugía: una comparación con la clase magistral” en Biomédica,35(4), pp. 513-21. http://dx.doi.org/10.7705/biomedica.v35i4.2640
  • Gilboy, M. B., Heinerichs, S. y Pazzaglia, G., (2015) “Enhancing student engagement using the flipped classroom” en Journal of nutrition education and behavior, 47(1), pp. 109-114. http://dx.doi.org/10.1016/j.jneb.2014.08.008
  • Hayes, A.F., (2013) Introduction to Mediation, Moderation, and Conditional Process Analysis. New York (USA), Guildford Press.
  • Johnson, G.B., (2013) Student perceptions of the flipped classroom. Tesis doctoral. Canada, University of British Columbia. Recuperado de https://open.library.ubc.ca/cIRcle/collections/ubctheses/24/items/1.0073641
  • Jordan, C., Pérez, M. J. y Sanabria, E., (2014), “Investigación del impacto en un aula de matemáticas al utilizar flip education” en Pensamiento Matemático, 4(2), pp. 9-22. http://hdl.handle.net/10251/49189
  • Limniou, M., Lyons, M. y Schermbrucker, I., (2015) “Comparison of the traditional with a flipped classroom approach in a psychology module”, conferencia dictada durante ECEL2015-14th European Conference on e-Learning: ECEl2015, Hatfield, Inglaterra, 29-30 Octubre. Recuperado de http://repository.liv.ac.uk/2029299/
  • McLaughlin, J. E., Griffin, L. M., Esserman, D. A., Davidson, C. A., Glatt, D. M., Roth, M. T., Gharkholonarehe, N. y Mumper, R. J., (2013) “Pharmacy student engagement, performance, and perception in a flipped satellite classroom” en American journal of pharmaceutical education, 77(9), pp. 196. http://dx.doi.org/10.5688/ajpe779196
  • McLaughlin, J. E., Roth, M. T., Glatt, D. M., Gharkholonarehe, N., Davidson, C. A., Griffin, L. M., Esserman, D.A. y Mumper, R. J., (2014) “The flipped classroom: a course redesign to foster learning and engagement in a health professions school” en Academic Medicine, 89(2), pp. 236-243. http://dx.doi.org/10.1097/ACM.0000000000000086.
  • McDonald, K. y Smith, C. M., (2013) “The flipped classroom for professional development: part I. Benefits and strategies” en The Journal of Continuing Education in Nursing, 44(10), pp. 437-438. http://dx.doi.org/10.3928/00220124-20130925-19
  • Missildine, K., Fountain, R., Summers, L. y Gosselin, K., (2013) “Flipping the classroom to improve student performance and satisfaction” en Journal of Nursing Education, 52(10), pp. 597-599. http://dx.doi.org/10.3928/01484834-20130919-03
  • Morton, D. A. y Colbert‐Getz, J. M., (2016) “Measuring the impact of the flipped anatomy classroom: The importance of categorizing an assessment by Bloom's taxonomy” en Anatomical Sciences Education. http://dx.doi.org/10.1002/ase.1635
  • O'Flaherty, J. y Phillips, C., (2015) “The use of flipped classrooms in higher education: A scoping review” en The Internet and Higher Education, 25, pp. 85-95. http://dx.doi.org/10.1016/j.iheduc.2015.02.002
  • Street, S. E., Gilliland, K. O., McNeil, C. y Royal, K., (2015) “The flipped classroom improved medical student performance and satisfaction in a pre-clinical physiology course” en Medical Science Educator, 25(1), pp. 35-43. http://dx.doi.org/10.1007/s40670-014-0092-4
  • Tune, J. D., Sturek, M. y Basile, D. P., (2013) “Flipped classroom model improves graduate student performance in cardiovascular, respiratory, and renal physiology” en Advances in physiology education, 37(4), pp. 316-320. http://dx.doi.org/10.1152/advan.00091.2013.
Fuente de los datos: Dialnet