Carles Soldevila ironista«Valentina»

  1. Simbor Roig, Vicent 1
  1. 1 IIFV, Universitat de València
Revista:
Caplletra: revista internacional de filología

ISSN: 0214-8188

Año de publicación: 2016

Número: 60

Páginas: 205-229

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/CAPLLETRA.60.7941 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Caplletra: revista internacional de filología

Resumen

El present article té com a objectiu estudiar la importància de la ironia en Carles Soldevila mitjançant l’anàlisi de la novel·la Valentina, publicada l’any 1933. En primer lloc, hom descriu el concepte d’ironia que tenia l’autor i, després, hom passa a comprovar la utilització del recurs en la novel·la esmentada, mitjançant els apartats segu?ents: la ironia del narrador, la ironia de situació, la ironia verbal, la ironia gestual i la ironia hipertextual o paròdia. La ironia del narrador i la ironia verbal hi apareixen com les més decisives: la primera ens permet veure el joc de distanciament irònic del narrador envers els personatges; la segona mostra la gran bateria de recursos retòrics emprada tant pel narrador com pels personatges.Paraules clau: ironia, paròdia, narratologia, història de la novel·la, Carles Soldevila.

€ Ver financiación

Información de financiación

Vull fer constar que aquest treball s’ha beneficiat de l’ajuda del projecte d’investigació del Ministerio de Economía y Competitividad FFI2013-41147-P titulat La ironía en la literatura catalana desde el “Modernisme” hasta 1939

Financiadores

Referencias bibliográficas

  • Arnau, C. (1987a) «Carles Soldevila», dins J. Molas (dir.), Història de la literatura catalana, 10, Barcelona, Ariel, pp. 74-84.
  • Arnau, C. (1987b) «Carles Soldevila o civilitzats, tanmateix», dins els seu llibre Marginats i integrats en la novel·la catalana (1925-1938), Barcelona, Edicions 62, pp. 87-115.
  • Ballart, P. (1994) Eironeia. La figuración irónica en el discurso literario moderno, Bar-celona, Quaderns Crema.
  • Bonafin, M. (2005 [1a ed. 2001]) Contesti della parodia. Semiotica, antropologia, cultura medievale, Torino, UTET Libreria.
  • Booth, W. C. (1986 [1ª ed. en anglès 1974]) Retórica de la ironía, versió espanyola de J. Fernández Zulaica / A. Martínez Benito, Madrid, Taurus.
  • Bouillaguet, A. (1996) L’écriture imitative. Pastiche, parodie, collage, París, Nathan.
  • Cohn, D. (1981 [1a ed. anglesa 1978]) La transparence intérieure. Modes de représentation de la vie psychique dans le roman, París, Seuil.
  • Genette, G. (1972) Figures iii, París, Seuil.
  • Genette, G. (1979 [1ª ed. 1969]) «Proust et le langage indirect», dins Figures ii, París, Seuil, pp. 223-294.
  • Genette, G. (1982) Palimpsestes. La littérature au second degré, París, Seuil.
  • Genette, G. (1983) Nouveau discours du récit, París, Seuil.
  • Guansé, D. (1967) «Pròleg», dins C. Soldevila, Obres completes, Barcelona, Selecta, pp. xiii-xxxi.
  • Hannoosh, M. (1989) Parody and Decadence. Laforgue’s Moralités légendaires, Co-lumbus, Ohio State University Press.
  • Hutcheon, L. (1978) «Ironie et parodie: stratégie et estructure», Poétique, 36, pp. 467-477.
  • Hutcheon, L. (1981) «Ironie, satire, parodie. Une approche pragmatique de l’ironie», Poétique, 46, pp. 140-155.
  • Hutcheon, L. (1985) A Theory of Parody. The Teachings of Twentieth-Century Art Forms, Nova York / Londres, Methuen.
  • Institut d’Estudis Catalans (1995) Diccionari de la llengua catalana , Barcelona / Palma de Mallorca / València, Edicions 3 i 4 / Edicions 62 / Editorial Moll / Enciclopèdia Catalana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Kerbrat-Orecchioni, C. (1978) «Problèmes de l’ironie», Travaux du Centre de Recherches Linguistiques et Sémiologiques de Lyon, 2, Lyon, Presses Universitaires de Lyon, pp. 10-46.
  • Muecke, D. C. (1969) The compass of Irony, Londres, Methuen
  • Muecke, D. C. (1970) Irony, Londres, Methuen. [Irony and the Ironic, 2ª ed. amb retocs, Londres i Nova York, 1982.]
  • Niogret, Ph. (2004) Les Figures de l’ironie dans À la Recherche du Temps perdu de Marcel Proust, París, L’Harmattan.
  • Rose, M. (1979) Parody/Metafiction. An Analisis of Parody as a Critical Mirror of the Writing and Reception of Fiction, Londres, Croom Helm.
  • Rose, M.(1993) Parody: Ancient, Modern and Post-modern, Cambridge, Cambridge University Press.
  • Sangsue, D. (1994) La parodie, París, Hachette.Santamaria, N. (1994-1995) «El primer teatre de Carles Soldevila i la comèdia burgesa», Llengua & Literatura, 6, pp. 53-69.
  • Schoentjes, P. (2001) Poétique de l’ironie, París, Seuil.
  • Soldevila, C. (1925a) «Dogma i ironia», Revista de Catalunya, 15, setembre, pp. 225-231.
  • Soldevila, C. (1925b) « Al peu del mur insuperable (Rèplica al senyor Josep Carbonell)», Revista de Catalunya, 17, novembre 1925, pp. 485-488.
  • Soldevila, C. (1982) Valentina, Barcelona, Edicions 62 / la Caixa.Sperber, D. & D. Wilson (1978) «Les ironies comme mentions», Poétique, 36, pp. 399-412.
Fuente de los datos: Dialnet