Carles Soldevila ironista«Valentina»

  1. Simbor Roig, Vicent 1
  1. 1 IIFV, Universitat de València
Journal:
Caplletra: revista internacional de filología

ISSN: 0214-8188

Year of publication: 2016

Issue: 60

Pages: 205-229

Type: Article

DOI: 10.7203/CAPLLETRA.60.7941 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen access editor

More publications in: Caplletra: revista internacional de filología

Abstract

This paper aims to study the importance of irony in Carles Soldevila by analysing his novel Valentina, published in 1933. Firstly, the author’s concept of irony is described. Then, we move on to check the use of irony in Valentina by considering: the narrator’s irony, irony of situation, verbal irony, gestural irony and hypertextual irony or parody. The narrator’s irony and verbal irony appear to be the most decisive: the former allows us to see the use of the narrator’s ironic detachment toward the characters; the latter shows the large variety of rhetorical resources used by both the narrator and the characters.Key words: Irony, parody, narratology, history of the novel, Carles Soldevila.

Funding information

Vull fer constar que aquest treball s’ha beneficiat de l’ajuda del projecte d’investigació del Ministerio de Economía y Competitividad FFI2013-41147-P titulat La ironía en la literatura catalana desde el “Modernisme” hasta 1939

Funders

Bibliographic References

  • Arnau, C. (1987a) «Carles Soldevila», dins J. Molas (dir.), Història de la literatura catalana, 10, Barcelona, Ariel, pp. 74-84.
  • Arnau, C. (1987b) «Carles Soldevila o civilitzats, tanmateix», dins els seu llibre Marginats i integrats en la novel·la catalana (1925-1938), Barcelona, Edicions 62, pp. 87-115.
  • Ballart, P. (1994) Eironeia. La figuración irónica en el discurso literario moderno, Bar-celona, Quaderns Crema.
  • Bonafin, M. (2005 [1a ed. 2001]) Contesti della parodia. Semiotica, antropologia, cultura medievale, Torino, UTET Libreria.
  • Booth, W. C. (1986 [1ª ed. en anglès 1974]) Retórica de la ironía, versió espanyola de J. Fernández Zulaica / A. Martínez Benito, Madrid, Taurus.
  • Bouillaguet, A. (1996) L’écriture imitative. Pastiche, parodie, collage, París, Nathan.
  • Cohn, D. (1981 [1a ed. anglesa 1978]) La transparence intérieure. Modes de représentation de la vie psychique dans le roman, París, Seuil.
  • Genette, G. (1972) Figures iii, París, Seuil.
  • Genette, G. (1979 [1ª ed. 1969]) «Proust et le langage indirect», dins Figures ii, París, Seuil, pp. 223-294.
  • Genette, G. (1982) Palimpsestes. La littérature au second degré, París, Seuil.
  • Genette, G. (1983) Nouveau discours du récit, París, Seuil.
  • Guansé, D. (1967) «Pròleg», dins C. Soldevila, Obres completes, Barcelona, Selecta, pp. xiii-xxxi.
  • Hannoosh, M. (1989) Parody and Decadence. Laforgue’s Moralités légendaires, Co-lumbus, Ohio State University Press.
  • Hutcheon, L. (1978) «Ironie et parodie: stratégie et estructure», Poétique, 36, pp. 467-477.
  • Hutcheon, L. (1981) «Ironie, satire, parodie. Une approche pragmatique de l’ironie», Poétique, 46, pp. 140-155.
  • Hutcheon, L. (1985) A Theory of Parody. The Teachings of Twentieth-Century Art Forms, Nova York / Londres, Methuen.
  • Institut d’Estudis Catalans (1995) Diccionari de la llengua catalana , Barcelona / Palma de Mallorca / València, Edicions 3 i 4 / Edicions 62 / Editorial Moll / Enciclopèdia Catalana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Kerbrat-Orecchioni, C. (1978) «Problèmes de l’ironie», Travaux du Centre de Recherches Linguistiques et Sémiologiques de Lyon, 2, Lyon, Presses Universitaires de Lyon, pp. 10-46.
  • Muecke, D. C. (1969) The compass of Irony, Londres, Methuen
  • Muecke, D. C. (1970) Irony, Londres, Methuen. [Irony and the Ironic, 2ª ed. amb retocs, Londres i Nova York, 1982.]
  • Niogret, Ph. (2004) Les Figures de l’ironie dans À la Recherche du Temps perdu de Marcel Proust, París, L’Harmattan.
  • Rose, M. (1979) Parody/Metafiction. An Analisis of Parody as a Critical Mirror of the Writing and Reception of Fiction, Londres, Croom Helm.
  • Rose, M.(1993) Parody: Ancient, Modern and Post-modern, Cambridge, Cambridge University Press.
  • Sangsue, D. (1994) La parodie, París, Hachette.Santamaria, N. (1994-1995) «El primer teatre de Carles Soldevila i la comèdia burgesa», Llengua & Literatura, 6, pp. 53-69.
  • Schoentjes, P. (2001) Poétique de l’ironie, París, Seuil.
  • Soldevila, C. (1925a) «Dogma i ironia», Revista de Catalunya, 15, setembre, pp. 225-231.
  • Soldevila, C. (1925b) « Al peu del mur insuperable (Rèplica al senyor Josep Carbonell)», Revista de Catalunya, 17, novembre 1925, pp. 485-488.
  • Soldevila, C. (1982) Valentina, Barcelona, Edicions 62 / la Caixa.Sperber, D. & D. Wilson (1978) «Les ironies comme mentions», Poétique, 36, pp. 399-412.