Simptomatologia depressiva, estrès percebut i suport social en adolescents víctimes de ciberassetjament

  1. Ortega Barón, Jessica
  2. Buelga Vázquez, Sofía
  3. Torralba Jerez, Eva María
Revista:
Anuari de psicologia de la Societat Valenciana de Psicologia

ISSN: 1135-1268

Any de publicació: 2015

Títol de l'exemplar: Monogràfic. Jove 2

Volum: 16

Número: 2

Pàgines: 91-104

Tipus: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openRODERIC editor

Altres publicacions en: Anuari de psicologia de la Societat Valenciana de Psicologia

Resum

Els estudis suggereixen que el ciberassetjament escolar comporta conseqüències greus en l’àmbit psicosocial per a les cibervíctimes, a més les víctimes no confien que els adults i les autoritats siguen capaços d’ajudar-los. Per això, l’objectiu principal d’aquest treball fou analitzar si hi ha diferències en l’ajust psicològic (depressió i estrès percebut) i social (percepció de suport social formal i informal) entre adolescents víctimes i no víctimes d’assetjament mitjançant les Noves Tecnologies de la Informació (TIC). La mostra va estar formada per 590 adolescents d’ambdós sexes i d’edats compreses entre els 11 i els 18 anys, els quals van omplir per als objectius del present estudi les escales de: victimització a través del telèfon mòbil i a través d’Internet; depressió; estrès percebut; i suport social comunitari. Els resultats han indicat que les víctimes de ciberassetjament escolar tenen puntuacions superiors en simptomatologia depressiva, estrès percebut, i puntuacions inferiors en la percepció de suport social dels sistemes formals, en comparació dels adolescents no victimitzats, i no hi ha diferències significatives entre els grups en la percepció de suport social dels sistemes informals. Es discuteixen aquests resultats i les implicacions per a investigacions futures.

Referències bibliogràfiques

  • Álvarez García, D.; Núñez, J. C.; Álvarez, L.; Dobarro, A.; Rodríguez, C. i González Castro, P. (2011). Violencia a través de las tecnologías de la información y la comunicación en estudiantes de secundaria. Anales de Psicología, 27, 221-230.
  • Brolin Lâftman, S.; Modin, B. i Östberg. (2013). Cyberbullying and subjec tive health: a large-scale study of students in Stockholm, Sweden. Children and Youth Services Review, 35 (1), 112-119. doi: 10.1016/j.childyouth. 2012.10.020.
  • Brooks, F. M.; Magnusson, J.; Spencer, N. i Morgan, A. (2012). Adolescent multiple risk behavior: an asset approach to the role of family, school and community. Journal of public health, 34 (1), 148-156. doi: 10.1093/pubmed/fds001.
  • Cuadrado-Gordillo, I. i Fernández-Antelo, I. (2014). Cyberspace as a generator of changes in the aggressive-victim role. Computers in Human Behavior, 36, 225-233. doi: 10.1016/j.chb.2014.03.070.
  • Buelga, S.; Cava, M. J. i Musitu, G. (2010). Cyberbullying: victimización entre adolescentes a través del teléfono móvil y de Internet. Psicothema, 22 (4), 784-789.
  • Buelga, S.; Cava, M. J. i Musitu, G. (2012). Validación de la Escala de Victimización entre Adolescentes a través del Teléfono Móvil y de Internet. Pan American Journal of Public Health 32 (1), 36-42.
  • Buelga, S. (2013). El cyberbullying: cuando la red no es un lugar seguro. En E. Estévez (Comp.): Los problemas en la adolescencia: repuestas y sugerencias para padres y profesionales (pp. 112-134). Madrid: Síntesis.
  • Buelga, S. i Chóliz M. (2013). El adolescente frente a las nuevas tecnologías de la información y de la comunicación. Adolescencia y familia: nuevos retos en el Siglo xxi (pp. 209-228). Mèxic: Trillas.
  • Flisher, A. J.; Evans, J.; Muller, M. i Lombard, C. (2004). Brief report: test-retest reliability of self-reported adolescent risk behaviour. Journal of Adolescence, 27 (2), 207-212. <http://dx.doi.org/10.1016/j.adolescence.2001.10.001>.
  • Garaigordobil, M. (2011). Prevalencia y consecuencias del cyberbullying: una revisión. International Journal of Psychology and Psychological Therapy, 11 (2), 233-254.
  • García-Maldonado, G.; Joffre-Velázquez, V. M.; Martínez-Salazar, G. J. i Llanes-Castillo, A. (2011). Ciberbullying: forma virtual de intimidación escolar. Revista Colombiana de Psiquiatría, 40 (1), 115-130. doi: http://dx.doi. org/10.1016/S0034-7450(14)60108-6.
  • Guadix, M. G. (2014). E-impacto del uso de las tecnologías de la información y la comunicación en la salud mental. FMC Formación Médica Continuada en Atención Primaria, 21 (8), 454-463. doi: http://dx.doi.org/10.1016/ S1134-2072(14)70819-9.
  • Herrero, J. i Meneses, J. (2006). Short web-based versions of the perceived stress (PSS) and center for epidemiological studies-depression (CESD) scales: a comparison to pencil and paper responses among Internet users. Computers in Human Behavior, 22 (5), 830-846. doi: 10.1016/j.chb.2004.03.007.
  • Herrero, J. i Gracia, E. (2007). Measuring perceived community support: factorial structure, longitudinal invariance, and predictive validity of the PCSQ (Perceived Community Support Questionnaire). Journal of Community Psychology, 35 (2), 197-217.
  • Hinduja, S. i Patchin, J. W. (2010). Bullying, cyberbullying, and suicide. Archives of Suicide Research, 14 (3), 206-221.
  • Katzer, C.; Fetchenauer, D. i Belschack, F. (2009). Cyberbullying: who are the victims? A comparison of victimization in Internet chatrooms and victimization in school. Journal of media Psychology, 21 (1), 25-36.doi: 10.1027/1864-1105.21.1.25.
  • Li, Q. (2007). New bottle but old wine: A research of cyberbullying in schools. Computers in Human Behavior, 23 (4), 1777-1791. doi: 10.1016/j. chb.2005.10.005.
  • Mendoza, L. (2012). Acoso cibernético o cyberbullying: acoso con la tecnología electrónica. Pediatra de México, 14 (3), 133-146.
  • Musitu, G. i Cava, M. J. (2003). El rol del apoyo social en el ajuste de los adolescentes. Intervención Psicosocial, 12 (2), 179-192.
  • Navarro, R.; Serna, C.; Martínez, V. i Ruiz-Oliva, R. (2013). The role of Internet use and parental mediation on cyberbullying victimization among Spanish children from rural public schools. European Journal of Psychology of Education, 28 (3), 725-745. doi: 10.1007/s10212-012-0137-2.
  • Navarro, R.; Yubero, S.; Larrañaga, E. i Martínez, V. (2012). Children’s cyberbullying victimization: associations with social anxiety and social competence in a Spanish sample. Child Indicators Research, 5 (2), 281-295. doi: 10.1007/s12187-011-9132-4.
  • Patchin, J. W. i Hinduja, S. (2011). Traditional and nontraditional bullying among youth: a test of general strain theory. Youth & Society, 43, 727-751. doi: 10.1177/0044118X10366951.
  • Price, M. i Dalgleish, J. (2010). Cyberbullying: experiences, impacts and coping strategies as described by Australian young people. Youth Studies Australia, 29 (2), 51. Risk. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 71, 528-539.
  • Riebel, J.; Jaeger, R. S. i Fischer, U. C. (2009). Cyberbullying in Germany–an exploration of prevalence, overlapping with real life bullying and coping strategies. Psychology Science Quarterly, 51 (3), 298-314.
  • Sabella, R. A.; Patchin, J. W. i Hinduja, S. (2013). Cyberbullying myths and realities. Computers in Human Behavior, 29 (6), 2703-2711. doi: http:// dx.doi.org/10.1016/j.chb.2013.06.040.
  • Sahín, M. (2012).The relationship between the cyberbullying/cybervictmization and loneliness among adolescents. Children and Youth Services Review, 34 (4), 834-837. doi: 10.1016/j.childyouth.2012.01.010.
  • Schneider, S. K.; O’Donnell, L.; Steve, A. i Coulter, R. W. (2012). Cyberbullying, school bullying, and psychological distress: a regional census of high school students. American Journal of Public Health, 102 (1), 171- 177. doi: 10.2105/AJPH.2011.300308.
  • Ybarra, M. L.; Diener-West, M. i Leaf, P. J. (2007). Examining the overlap in Internet harassment and school bullying: implications for school intervention. Journal of Adolescent Health, 41 (6), 42-50. doi: 10.1016/j. jadohealth.2007.09.004.
Fuente de los datos: Dialnet