Victorian Medeasthe convergence of class, gender and racial politics in literary rewritings of the classical myth

Laburpena

Introducció. El comportament de la Medea clàssica d’Euripides que, abandonada per Jasón mata als seus fills i fuig impunement, continua essent un misteri inescrutable. Després de trair a la seva família a Còlquida amb l’objectiu d’ajudar a Jason en la seva empres d’obtenir el preuat velló d’or, tots dos fugen a Corint lloc en el qual Medea és una estranya. Refusada pel seu marit i per una societat grega patriarcal i xenòfoba, li anuncien que serà privada dels seus fills i desterrada. Malgrat tot, aquesta situació precària, no sembla ser suficient per justificar els seus crims execrables. Cal cercar la raó dels seus assassinats en l’àmbit del diví: Medea és una semi deessa, sempre acompanyada dels sanguinolents deus bàrbars, que executen la seva justícia divina. En la seva aplicació Jason, en rompre els seus juraments, ha de ser sentenciat a viure sense descendència. El filicidi és, per tant, una conseqüència inevitable del comportament de Jason. La present tesi analitza mitopoeias victorianes que reprenen la història per a refigurar un nou relat del infanticidi que demostra la versatilitat i l’interès que despertava el mite de Medea per a debatre candents qüestions socials que afectaven a la societat victoriana. . Contingut de la investigació La meva tesi es concentra en quatre reescriptures victorianes de la Medea d’Euripides: la tragèdia Medea (1855) d’Ernest Legouvé, que interpret a la llum de la crítica del feminisme jurisprudencial; la burlesque Medea (1856) de Robert Brough, que explor com a heterotopia; el monòleg dramàtic “Medea in Athens” (1870) d’Augusta Webster, que estudi a l’empara de teories de gènere; i el drama curt d’Amy Levy Medea (1882), que analitz a través de teories postcolonials. El meu argument central és que els /les quatre escriptors/res victorians utilitzen el seu capital cultural per a crear noves versions que recreen espais de lluita literaris per a qüestionar les estructures de poder i les convencions socials que operaven en la societat victoriana. A l’època, Gran Bretanya va experimentar múltiples canvis deguts a la creixent industrialització i a les noves idees lliberals que es propagaven pel món occidental. El Marxisme, les revolucions europees de 1848 i l’emergent moviment feminista varen incentivar les iniciatives sociopolítiques d’aquests escriptors victorians. . Conclusions En aquestes obres, l’alteritat de l’heroïna es manifesta en la seva triple condició de subalterna com a dona discriminada, estrangera i pobre, mare abandonada sense recursos, la qual cosa posa de relleu la precària situació de moltes dones victorianes, així com la lluita dels escriptors contra les desigualtats que afectaven a moltes dones i fins i tot a ell/es mateix/xes. Donat que aquestes Medeas Victorianes es discriminen per raons convergents, la meva lectura dels textos primaris combina un marc teòric multidisciplinar que abasta la mitocrítica, els estudis culturals i les teories postcolonials i de gènere. El meu objectiu és elucidar la manera en que les Medeas Victorianes lluiten contra les múltiples formes de dominació que les afecten. La meva interpretació dels textos tracta de desentranyar la potencial pressa de poder dels marginats en la societat victoriana i en particular d’aquestes dones, en una societat subjecte a una ràpida transformació.