JUAN MIGUEL
LABIANO ILUNDAIN

Mikel Labiano es va doctorar en filologia clàssica per l'Universitat de Salamanca en l'any 1999 en una tesis sobre les interjeccions en la comèdia aristofánica, baixe la direcció d'Antonio López Eire. Esta tesis es va publicar com a llibre a l'any següent: Estudio de las interjecciones en las comedias de Aristófanes. Amsterdam: Hakkert, 2000. Despuix de varis llocs en les Universitats de La Rioja i Complutense de Madrid, en l'any 2003 va obtindre per concurs-oposició una plaça de professor titular en la Universitat de Valéncia, càrrec que ocupa des d'eixa data fins al moment actual. Junt a esta llínea d'investigació en la comèdia aristofánica, particularment en tot lo relacionat en la llengua conversacional del grec antic, ha estudiat també la tragèdia euripidea, de la que ha publicat algunes traduccions en l'Editorial Cátedra i Alianza Editorial (Eurípides. Tragedias II. Madrid: Cátedra, 1999; Eurípides. Tragedias III. Madrid: Cátedra, 2000; Eurípides. El Cíclope. Ión. Reso. Madrid: Alianza Editorial, 2010), ademés d'alguns estudis de tall llingüístic i filològic. Ha tingut ocasió també d'estudiar aspectes llingüístics del Corpus Hippocraticum, en térmens d'història de la llengua, per a tractar de contribuir a la llarga llista d'estudis que s'ocupen de la complexa formació d'este ric i variat corpus. Estos estudis li han dut també a participar en els últims anys en dos proyectes d'investigació sobre falsificacions, pseudoepígrafos lliteraris i problemes d'autoria, en especial atenció al conjunt de cartes i escrits pseudoepígrafos de la Colecció hipocrática. En l'actualitat està integrat en el GRATUV (Grup de Recerca i Acció Teatral de la Universitat de València), on es proposa continuar estudiant les maneres d'expressió lingüística de la violència política, segons els models d'estudi sobre cortesia i descortesia aplicats amb èxit a les llengües indoeuropees modernes, i també al grec antic.