Agustín A. Diez Castillo

Vaig obtindre el meu doctorat per la Universitat de Cantàbria el 1996, centrat en l'assentament prehistòric a les valls cantàbriques occidentals i a continuació vaig realitzar una estada postdoctoral de quatre anys en la University of Califòrnia (Berkeley). En el 2000, em vaig incorporar a la Universitat de València amb un contracte per a la reincorporació de doctors. En l'actualitat compte amb tres sexennis d'investigació i tres quinquennis docents. Com a director del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga he contribuit a la posada en marxa del grau d'Arqueologia a la Universitat de València. Al llarg de la meua carrera, he publicat més de 100 articles i 4 monografies. La meua investigació es distingeix per una aproximació interdisciplinària, combinant l'arqueologia amb la química (anàlisi d'elements en materials arqueològics), l'etnografia i els estudis ambientals. Les meues principals línies d'investigació aconsegueixen l'Arqueologia del Paisatge, el contacte cultural, l'arqueologia subaquàtica i l'aplicació de les TIC a l'arqueologia. En aquest camp, destaca el desenvolupament del Sistema d'Informació Arqueològica SIDGEIPA, l'ús de tecnologies 3D per a recreacions virtuals i mètodes bayesians per a datar. També ha col·laborat en investigació arqueoquímica, amb publicacions d'alt impacte. La meua vocació internacional es reflecteix en projectes com Archaeoglobe (Etiòpia, el Brasil, els EUA, Espanya), i una investigació a llarg termini a l'Amazonia occidental amb estudiants de diverses universitats internacionals, a més de les estades en les universitats de Califòrnia (Berkeley) de 1996 al 2000, Arizona State University 2021 i Universidade federal do Acre (el Brasil) en 2017. En l'àmbit docent i de mentorització, ha dirigit sis tesis doctorals. Soc l'IP del grup d'innovació METARQ (Metodologies Actives per a l'Aprenentatge de l'Arqueologia), impulsant la innovació pedagògica. Compte amb una extensa experiència en la direcció de treballs de camp durant més de 30 anys i més de 20 projectes, incloent-hi entorns logísticament desafiadors com a àrees de l'alta muntanya o la selva amazònica. Actualment, soc codirector de projectes significatius: El Sec (Calvià, Mallorca), el derelicte fenici de Mazarrón II i Moll de Sa Trona (Menorca), i les excavacions en les coves de Merinel (Bugarra) i el Sapo (Xiva). He mostrat capacitat de transformar el patrimoni en un motor de desenvolupament sostenible i de cohesió social i econòmica. Un model particularment innovador han sigut les excavacions al Parc Nacional de Pics d'Europa, on em vaig involucrar en les comunitats locals per a desenvolupar un model de turisme arqueològic sostenible en col·laboració de les autoritats del parc i el sector turístic. Aquest model inclou la creació de senderes arqueològiques que permeten un accés controlat i respectuós en els jaciments, el desenvolupament de materials d'interpretació i activitats educatives per a promoure el turisme cultural responsable, la integració de la investigació amb la conservació ambiental per a la conscienciació, i el foment del desenvolupament econòmic local a través del turisme cultural. Aquesta trajectòria professional s'alinea directament amb els ODS, contribuint al ODS 9 (Indústria, Innovació i infraestructura) amb tecnologies de gestió del patrimoni, a l'11 per la col·laboració amb les comunitats locals i la promoció de la cohesió social, a més del ODS 4 (Educació de Qualitat) amb programes educatius sobre el patrimoni, i el ODS 15 (Vida d'Ecosistemes Terrestres) protegint la biodiversitat i els ecosistemes en entorns naturals protegits. Finalment, el projecte IPAP-DANA representa una contribució significativa a la ciència oberta i a la societat en emprar la participació ciutadana a gran escala i eines digitals per a la recuperació i preservació del patrimoni.