Reforma al modelo educativo neoliberal chilenodes-mercantilización, resistencias, adhesiones y ambivalencias subjetivas hacia las lógicas neoliberales

Resumen

L’any 2015 comença a Xile un procés de reforma amb l’objectiu d’eliminar les lògiques neoliberals en l’educació escolar. Xile és conegut per posseir un sistema educatiu que s’ha entès com un model pioner de polítiques neoliberals aplicades a l’educació en el món, de manera que aquest intent d’eliminar les dinàmiques de mercat és un procés de ruptura a dues trajectòries. D’una banda, és una ruptura a la trajectòria de la història de el sistema educatiu xilè des de la seva reforma neoliberal de la dècada de 1980. D’altra banda, és una ruptura a la trajectòria global de les polítiques educatives pro-privatització que estan transformant la majoria dels sistemes educatius a nivell global. En aquest context crític per al neoliberalisme educatiu a Xile, l’objectiu general d’aquesta tesi consisteix a analitzar el procés de des-mercantilització a l’educació proposat per la reforma educativa de l’any 2015 i les concepcions que manté el professorat respecte a les lògiques neoliberals a la educació i en la seva professió. Per donar compte d’aquest objectiu, l’estudi s’ha dividit en dues fases d’anàlisi. La primera es relaciona amb l’anàlisi de l’procés polític que cerca des-mercantilitzar l’educació escolar a través de la Llei d’Inclusió Escolar, i la segona es relaciona amb l’anàlisi de les subjectivitats en el professorat i professorat amb funcions directives a partir dels seus resistències i adhesions a les lògiques neoliberals en l’educació escolar. L’aproximació metodològica de la investigació correspon a un estudi qualitatiu que combina tècniques de recollida d’informació per respondre a les dues fases d’anàlisi. D’una banda, s’utilitza l’anàlisi documental per analitzar el procés de producció d’una política des-mercantilitzadora; i de l’altra, es realitzen i analitzen 28 entrevistes semiestructurades a professors i professors amb càrrecs directius d’escoles finançades per l’Estat per examinar les seves concepcions sobre les lògiques neoliberals en el sistema educatiu. Els principals resultats mostren la dificultat que experimenta el sistema educatiu xilè per revertir les lògiques de l’neoliberalisme. En primer lloc, el procés polític per des-mercantilitzar l’educació escolar troba fortes resistències en els proveïdors d’educació privada i en gran part de l’espectre polític que obliga el govern a consensuar aspectes de la llei per poder aprovar-la. Aquests consensos no permeten el desplegament original de el projecte de llei i acaben per consolidar dinàmiques de mercat en el sistema educatiu. En segon lloc, hi ha transformacions subjectives en el professorat de resistència i adhesió a les lògiques neoliberals de l’educació escolar xilena, que s’expressen amb més força cap a les regulacions proposades per les polítiques avaluatives a la docència. Això fa que hi hagi un discurs ambivalent en els docents, els qui pateixen i resisteixen les conseqüències de l’neoliberalisme en la seva tasca, però a el mateix temps són colonitzats pel discurs neoliberal. Aquestes ambivalències dificulten l’apropiació d’un contradiscurs al professorat, malgrat les seves crítiques contra el model educatiu.