El tema de la llegada de extranjeros tras un naufragio

  1. Redondo, Jordi 1
  1. 1 Centro Médico Docente La Trinidad
    info

    Centro Médico Docente La Trinidad

    Caracas, Venezuela

    ROR https://ror.org/04yg3w958

Revista:
Revista de filología románica

ISSN: 0212-999X 1988-2815

Año de publicación: 2024

Número: 41

Páginas: 111-120

Tipo: Artículo

DOI: 10.5209/RFRM.94664 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Revista de filología románica

Resumen

En obras de diferentes géneros literarios de época tardo-medieval y renacentista registramos un conjunto de tópicos interrelacionados: un(a) extranjero(a), alternativamente dos personas del mismo género o de dos géneros diferentes, sobrevive(n) a un naufragio donde lo pierde(n) todo y nadie más sobrevive; después de la atención recibida en primer lugar por parte de unos pescadores, un gran señor se convierte en huésped y protector, pero participar de su invitación causa una incomodidad a quien no lleva ropas adecuadas. Al mismo tiempo, comienza una búsqueda llevada a cabo por el (o los) cónyuge(s), que terminará con un feliz reencuentro. Si no hay un(a) cónyuge, la llegada del extranjero(a) provocará una historia de amor. Para todos estos elementos es posible la determinación de precedentes en las literaturas clásicas, tanto la latina como la griega. Además de los vínculos intertextuales explícitos, existen otros paralelos que muestran la importancia del papel de la recepción.

Referencias bibliográficas

  • Alexopoulou, Marigo (2009): The Theme of Returning Home in Ancient Greek Literature: The Nostos of the Epic Heroes. New York: Edwin Mellen Press.
  • Ancos, Pablo (2018): «Encuentros y desencuentros de la Antigüedad Tardía con la Edad Media en el Libro de Apolonio». Tirant 21, pp. 281-300. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.21/1_Ancos_Apolonio.pdf
  • Aramon, Ramon (ed.) (1933): Curial e Güelfa III. Barcelona: Bàrcino.
  • Aramon, Ramon (ed.) (1934): Novel.letes exemplars. Barcelona: Bàrcino.
  • Boitani, Piero (2021): «The Pain and Joy of Compassion», in Piero Boitani (ed.), Anagnorisis: Scenes and Themes of Recognition in Western Literature. Leiden / Boston: Brill, pp. 415-432.
  • Bragantini, Renzo (1912): Sebastiano Erizzo. Le sei Giornate. Bari: Laterza.
  • Butiñà, Júlia (1991): «Boccaccio y Dante en el Curial e Güelfa». Epos 7, pp. 259-273.
  • Butiñà, Júlia (1992): «De les fonts del Curial e Güelfa i del posat blasmador del seu autor». Revista de Filologia Románica 9, pp. 181-189.
  • Butiñà, Júlia (1997): «El Decamerón tras el Curial e Güelfa». Estudios Humanísticos 19, pp. 11-31.
  • Cave, Terence (1988): Recognitions: A Study in Poetics. Oxford: Clarendon Press.
  • Childs, Brevard S. (1965): «The Birth of Moses». Journal of Biblical Literature 84, pp. 109-122.
  • Corbellari, Alain (2006): «La mer, espace structurant du roman courtois», in Chantal Connochie-Bourgne (ed.), Mondes marins du Moyen Âge. Aix-en-Provence: Presses Universitaires de Provence, pp. 105-114.
  • Cuesta Torres, M. Luzdivina (1999): «La muerte aparente: un episodio del Libro de Apolonio». Livius 13, pp. 13-21.
  • Ferrer, Vicent (1993): «Captius i enamorats. Originalitat, convenció i interpretació de l’episodi africà del Curial e Güelfa», in Antoni Ferrando i Albert Guillem Hauf (edd.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de Llengua i Literatura VI. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 47-78.
  • Gigli, Giuseppe / Nicolini, Fausto (eds.) (1912), I diporti di messer Girolamo Parabosco I. Padova: Laterza.
  • Gingrass, Francis (2006): «Errances maritimes et explorations romanesques dans Apollonius de Tyr et Floire et Blancheflor», in Chantal Connochie-Bourgne (ed.), Mondes marins du Moyen Âge. Aix-en-Provence: Presses Universitaires de Provence, pp. 169-186.
  • González, Cristina (ed.) (1998): Libro del Caballero Zifar. Madrid: Cátedra.
  • Gros Lladós, Sònia (2012): «Amor omnia uincit: la força de l’amor en el Curial e Güelfa». eHumanista/IVITRA 1, pp. 197-239.
  • Gros Lladós, Sònia (2013): «Sobre la presència de Boccaccio en el Curial e Güelfa: la novel.la X.8». Scripta 2, pp. 102-212.
  • Gros Lladós, Sònia (2014): «Boccaccio i la novel·la sentimental grega al Curial». Studia Iberica et Americana: Journal of Iberian and Latin American literary and cultural studies 1, pp. 111-148.
  • Hilton, John (2012): «The Theme of Shipwreck on (In)hospitable Shores in Ancient Prose Narratives». Trends in Classics 4, pp. 274-295.
  • Jeffreys, E.M. (1980): «The Comnenian Background to the Romans d’Antiquité». Byz 10, pp. 455-486.
  • Kalamara, Zoe (2023): Μετά τα Τρωικά: Ο νόστος των Αχαιών στα τραγικά αποσπάσματα του Αισχύλου και του Σοφοκλή [tesi doctoral]. Thessaloniki: Aristotelian University of Thessaloniki.
  • Krappe, Alexander Haggerty (1922): «The Sources of Sebastiano Erizzo’s Sei Giornate». Modern Philology 19, pp. 269-275.
  • Lozano Renieblas, Isabel (2003): Novelas de aventuras medievales: género y traducción en la Edad Media hispánica. Kassel: Reichenberger.
  • Marco, Miquel (ed.) (2010): Llibre de Fortuna e Prudència. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres / IVITRA, pp. 59-61.
  • Menéndez y Pelayo, Marcelino (1905): Orígenes de la novela I. Introducción. Tratado histórico sobre la primitiva novela española. Madrid: Bailly-Baillière.
  • Most, Glenn W. (1989): «The Stranger’s Stratagem: Self-Disclosure and Self-Sufficiency in Greek Culture». JHS 109, pp. 114-133.
  • Muela Ezquerra, Julián (2007): «Atributos y funciones del mar en el viaje literario medieval. Algunos ejemplos de la narrativa francesa (siglos XII y XIII)». Cuadernos del CEMIR 15, pp. 145-172.
  • Pacheco, Arseni / Bover, August (eds.) (1982): Novel.les amoroses i morals. Barcelona: Edicions 62.
  • Passigli, David (ed.) (1841): Il Decameron di Giovanni Boccaccio. Florència: David Passigli.
  • Pastor Briones, Vicent (2018): El Pierres de Provença català: estudi i edició crítica de l’imprés de 1650 [tesi doctoral]. Alacant: Universitat d’Alacant.
  • Perrin, Bernadotte (1909): «Recognition Scenes in Greek Literature». AJPh 40, pp. 371-404.
  • Poljakova, Sofia Viktorovna (Полякова, Софья Викторовна) (1976): «К вопросу о византино-французских литературных связях». VizVrem 37, pp. 114–122.
  • Redford, Donald B. (1967): «The Literary Motif of the Exposed Child (Cf. Ex. ii 1–10)». Numen 14, pp. 209-228.
  • Redondo, Jordi (2000): «Pílades, doble d’Orestes, o l’emancipació d’un personatge», in Karen Andresen et al. (ed.), La dualitat en el teatre. Bari: Levante, pp. 371-391.
  • Redondo, Jordi (2014): Alcidamant. Discursos. Barcelona: Alpha.
  • Redondo, Jordi (2018): «Elements of salvation in the Greek myths on the Hyperboreans». Forma Breve 15, pp. 381-491.
  • Romera Pintor, Irene (2003): «G.B. Giraldi Cinzio: estado de la cuestión ante el nuevo milenio», in Vicente González (ed.), La Filología Italiana ante el nuevo Milenio. Salamanca: Universidad de Salamanca, pp. 611-620.
  • Rotunda, Dominic P. (1942): Motif-Index of Italian Novella in Prose. Bloomington: Haskell House Publishers.
  • Sequero, Maria Àngels (2015): Història de l’esforçat cavaller Partinobles, compte de Bles, y aprés fonch emperador de Constantinoble [tesi doctoral]. Alacant: Universitat d’Alacant.
  • Thomasset, Claude (1999): «Naufrage et sauvetage dans la littérature médiévale», in Christian Buchet i Claude Thomasset (eds.), Le naufrage. Paris: Honoré Champion, pp. 163-178.
  • Warnke, Karl / Harf-Lancner, Laurence (eds.) (1990), Lais de Marie de France. Paris: Librairie Générale Française.