Funció plàstica de le lletres en les publicacions periòdiques il·lustrades espanyoles del anys '50

Laburpena

Aquesta tesi és una investigació que tracta sobre els aspectes estètics, estilístics i plàstics que genera la tipografia, el gest escrit i les composicions amb lletres impreses. La documentació i investigació de dades realitzada per a acabar el treball s'ha centrat en un dels mitjans de comunicació de masses més popular: la revista il·lustrada. El fet d'haver triat aquest material com a base de l'estudi està en funció de la capacitat que tenen les publicacions periòdiques per a actualitzar constantment els valors dels testimoniatges gràfics. Així mateix, en les revistes es reuneixen i combinen de manera espontània d'una banda els elements gràfics de caire icònic (fotografia, il·lustració) i per un altre els de caràcter verbal (lletres, textos, marques, capçaleres). Una dels objectius principals d'aquesta tesi consisteix a recuperar i reivindicar figures de l'art de la tipografia i de la gràfica en general que encara no han aconseguit el rang de consideració que mereixen. Homes que van configurar l'estètica mostrada en els camps de la gràfica i la publicitat. Figures de la talla d'Enrie Crous-Vidal, loan Trochut Blanchard, Enrie Miret y Ricard Giralt-Miracle. Artistes que mereixen el nostre reconeixement i admiració. Un tractament especial se li rendeix a la tasca com a dissenyador gràfic acabada per Alexandre Cirici Pellicer. Aquest professor, crític, investigador, escriptor i home públic va desenvolupar un important paper innovador amb els seus anuncis. Fundador de gabinets publicitaris de gran repercussió (Zen, Pa) i introductor dels nous conceptes de mobiliari i decoració funcional, Cirici Pellicer influirà de manera decisiva en la construcció d'un model gràfic de tònica lliure. El present estudi no aspira a convertir-se en un tractament actualitzat del material imprès amb exclusives pretensions d'estructura semiòtica. Aportarem una visió de l'estètica del text imprès i les característiques visuals generades per una època concreta, basant-nos en els documents gràfics editats per a les masses de consumidors. Una primera intenció va consistir en recopilar i arxivar una seriós de dades, per a poder així analitzar la bibliografia i hemerografía de tot allò que es va editar a l'Espanya dels anys intermedis de l'actual segle XX. Malgrat aportar un catàleg de publicacions amb més de 500 títols, el present estudi no es queda en un arxiu referencial, sinó que constitueix una anàlisi dels factors estilístics propiciats per l'entorn històric i social. En el tema de la relació lletra-figura i la seua capacitat per a determinar situacions, s'ha desenvolupat una anàlisi semiològica del material, després de documentar i organitzar la investigació, catalogació, observació i reflexió a partir de les publicacions més insòlites. La pretensió d'aquesta tesi és transformar la creença generalitzada existent segons la qual s'ha vist des de sempre en el text imprès un missatge exclusivament verbal, més o menys ornamental, sense comptar amb una tradició grafica que configura les nostres capacitats i modalitats de percepció.