La Casa de la reina Violante de Barcomposición y estructura de la Casa de la reina entre 1389 y 1396

  1. Ruiz Domingo, Lledó 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Journal:
Espacio, tiempo y forma. Serie III, Historia medieval

ISSN: 0214-9745

Year of publication: 2024

Issue: 37

Pages: 981-1022

Type: Article

DOI: 10.5944/ETFIII.37.2024.39632 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen access editor

More publications in: Espacio, tiempo y forma. Serie III, Historia medieval

Abstract

This article examines the central importance of the human dimension in late medieval courts, focusing on the detailed analysis of the household of Violante de Bar during her reign in the Crown of Aragon. It argues that the Queen’s household, as the epicentre of courtly relations, is key to understanding the political and social dynamics of the composite monarchy, where power is not confined to the sovereign alone but involves the members of the royal family and the political and courtly community. The Queen’s household is portrayed as the central body in which fundamental relationships for governance are established. This article will conduct a detailed analysis of the structure of the Queen’s household and its composition, with a particular focus on the evolution between 1389 and 1396.

Bibliographic References

  • Beauchamp, Alexandra y Narbona, María: «Des bureaucraties au service des cours. Administrateurs et gestion des affaires curiales dans la péninsule ibérique aux derniers siècles du Moyen Âge. Présentation», e-Spania, 20, 2015, http://e-spania.revues.org/24198.
  • Beauchamp, Alexandra y Narbona, María: «La sociedad cortesana en la Península Ibérica (siglos XIV-XV): fuentes para su estudio», Mélanges de la Casa de Velázquez, 45/2, 2015, pp. 9-13.
  • Beauchamp, Alexandra y Sáiz, Jorge: «En ració de cort: Fuentes e imágenes de la corte del rey de Aragón desde la actividad del escrivà de ració (siglos XIV-XV)», Mélanges de la Casa de Velázquez, 45/2 (2015), pp. 51-68.
  • Beauchamp, Alexandra: «La composition de la Casa/Cort du roi d’Aragon. Normes et pratiques au début du règne de Pierre le Cérémonieux», Erasmo, Revista de Historia bajomedieval y moderna, 1 (2014), pp. 21-42.
  • Beauchamp, Alexandra: «Les Ordinacions de la Casa i Cort de Pierre IV d’Aragon et le nombre des serviteurs royaux». En Beauchamp, Alexandra: Les entourages principiers à la fin du Moyen Âge. Madrid, Casa Velázquez, 2013, p. 46.
  • Beauchamp, Alexandra: «Ordonnaces et réformes de l’Hôtel Royal au debut du règne de Pierre IV d’Aragon», Anuario de estudios medievales 39/2 (2009), pp. 555-573.
  • Beauchamp, Alexandra: Les entourages princiers à la fin du Moyen Âge. Une approche quantitative. Madrid, Casa de Velázquez, 2013.
  • Bernabeu, Sandra y Galán Luis: «Monarquía, bandos y gobierno municipal de Valencia (1360 y 1436)», e-Spania 46 (2023), URL: http://journals.openedition.org/e-spania/48843.
  • Brastch-Prince, Dawn: «A Queen’s Task: Violante de Bar and the experience of royal motherhood in Fourteenth-Century Aragon», La corónica: A Journal of Medieval Hispanic Languages, Literatures & Cultures 27/1 (1998), pp. 21–34.
  • Brastch-Prince, Dawn: Violante de Bar (1365-1431). Madrid: Ediciones Orto, 2002.
  • Cabezuelo Pliego, José Vicente: «Otra aportación al «debat de les jurisdiccions» entre bailía y gobernación: el criterio jurídico de Domingo Mascó», Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval 12 (1999), pp. 63-77.
  • Cañas Gálvez Francisco de Paula: Casa, corte y gobierno de la reina de Castilla. Estudios sobre oficiales y servidores de Isabel y Juana de Portugal (1447-1496). Madrid, Dykinson, 2022.
  • Cárcel, María Milagros y Pons Alós, Vicente: «La Cancillería de Martín el Humano a través de los Registros Notariorum (1396-1410)», SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna 6 (2015), pp. 1-23.
  • Cingolani, Stefano Maria: «Ioculatores, ministrerios, cantores en las Ordinacions de la Casa i Cort del rey Pedro el Ceremonioso. Espacios y momentos para música y poesía en el microcosmos curial», Medievalismo 31 (2021), pp. 149-178.
  • Cingolani, Stefano Maria. «The Houses of the Princesses Joanna, Isabel, and Violant (1375-1392): Formation, Composition, and Characteristics of Minor Curial Areas», Royal Studies Network, 10 (2022), pp. 73-95.
  • Earenfight, Theresa: «Introduction: Personal Relations, Political Agency, and Economic Clout in Medieval and Early Modern Royal and Elite Households», en Earenfight, Theresa: Royal and Elite Households in Medieval and Early Modern Europe: More tan Just a Castle. Leiden-Boston, Brill, 2018, pp. 1-14.
  • Earenfight, Theresa: «Without the persona of the Prince: Kings, Queens and the Idea of Monarchy in Late Medieval Europe», Gender and History 19/1 (2007), pp. 1-21.
  • Ferrer i Mallol, Maria Teresa: «Altres famílies i membres de l’oligarquia barcelonina», en El «Llibre del Consell» de la ciutat de Barcelona. s. XIV: les eleccions municipals. Barcelona, CSIC, Institució Milá i Fontanals, 2007, pp. 269-346.
  • Ferrer i Mallol, Maria Teresa: «El Consel reial durant el regnat de Martí l’Humà», El poder real en la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI). XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Actas, T. I, vol. 2. Comunicaciones a las ponencias I/1 y I/2. Zaragoza, Gobierno de Aragón, Departamento de Educación y Cultura, 1996, p. 179.
  • Ferrer i Mallol, Maria Teresa: «La projecció exterior de la Corona catalanoaragonesa a la segona meitat del segle XIV», en Riera Melis, Antoni (ed.): Francesc Eiximenis (c.1330-1409): el context i Fobra d’un gran pensador catalá medieval: Actes de les jornades celebrades a Barcelona els diez 16 i 17 de desembre de 2009. Barcelona, Publicacions de la presidencia de la Generalitat, 2015, pp. 37-78.
  • Furió, Antoni: «El rey en la ciudad. Las consecuencias económicas de la presencia del monarca y del séquito real en la ciudad de Valencia», en Beauchamp, Alexandra; Furió, Antoni; Gamero, Germán y Narbona, María (eds.): Acoger, abastecer y financiar la Corte: las relaciones entre las Cortes Ibéricas y las sociedades urbanas de finales de la Edad Media. Valencia, Universidad de Valencia, 2019, pp. 255-301.
  • Galán, Luis. Noblesa i violencia al regne de València a la Baixa Edat Mitjana 1387-1412. Tesis doctoral inédita, Universitat de València 2024.
  • García Herrero, María del Carmen: «Un tiempo de añoranza y aprendizaje: María de Castilla y sus primeros años en la Corona de Aragón», Storia delles donne 9 (2013), pp. 97-116.
  • García Marsilla, Juan Vicente: «Alimentación y salud en la Valencia medieval. Teorías y prácticas», Anuario de Estudios Medievales, 43/1 (2013), pp. 115-158.
  • García Marsilla, Juan Vicente: La jerarquía de la mesa. Los sistemas alimentarios en la Valencia bajomedieval, Valencia, Diputació de València García Marsilla, Juan Vicente (1998), La jerarquía de la mesa. Los sistemas alimentarios en la Valencia bajomedieval. Valencia, Diputació de València, 1998.
  • Graham-Goering, Erika: Princely Power in Late Medieval France. Jeanne de Penthièvre and the War for Brittany. Cambridge, Cambridge University Press, 2020.
  • Ladero Quesada, Miguel Ángel: «El ejercicio del poder real en la Corona de Aragón: instituciones e instrumentos de gobiernos (siglos XIV y XV)», En la España Medieval 17 (1994), pp. 31-93.
  • Ladero Quesada, Miguel Ángel: «La Casa real en la baja Edad Media», Historia. Instituciones. Documentos. 25 (1998), pp. 327-350.
  • Muñoz, Ángela: «La casa delle regine. Uno spazio político nella Castiglia del Quattrocento», Genesis: Rivista della Società Italiana delle Storiche 1/ 2, 2002, pp. 71-95.
  • Narbona Cárceles, María: «De casa de la Senyora Reyna. L’entourage domestique de Marie de Castille, épouse d’Alphonse le Magnanime (1416-1458)», en Alexandra Beauchamp: Les entourages principiers à la fin du Moyen Âge. Madrid, Casa Velázquez, 2013, pp. 151-167.
  • Narbona Cárceles, María: La corte de Carlos III el Noble, rey de Navarra: espacio doméstico y escenario de poder, 1376-1415. Barañáin, EUNSA, 2006.
  • Narbona Vizcaíno, Rafael: «L’Interregne a València», en Ferrer i Mallol, Maria Teresa (coord..): Martí l’Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona, 1396-1410: l’Interregne i el compromís de Casp. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2015, pp. 767-789.
  • Nieto Soria, José Manuel: «La configuración eclesiástica de la realeza Trastámara en Castilla (1369-1474). Una perspectiva de análisis,» En la España Medieval 13 (1990), pp. 136-137.
  • Pelaz Flores, Diana: «Introduction. The Iberian Queen’s Households: Dynamics, Social Strategies, and Royal Power», Royal Studies Journal 10/1 (2023), pp. 1-12.
  • Pelaz Flores, Diana: La Casa de la reina en la Corona de Castilla (1418-1496). Valladolid, Publicaciones de la Universidad de Valladolid, 2017.
  • Ponsich, Claire: «De la parole d’apaisement au reproche. Un glissement rhétorique du conseil ou l’engagement politique d’une reine d’Aragon?», Cahiers d’études hispaniques medievales 31 (2008), pp. 81-117
  • Ponsich, Claire: «Un térmoignaige de la Culture en Cedagne, la correspondance de Violante de Bar (1380-1431),» en Zimmermann, Michel (coord..): Le Moyen Âge dans les Pyrénées catalanes: art, culture et société. Prades, Études Roussillonnaises, 2005, pp. 147-194.
  • Ponsich, Claire: «Violante de Bar (1365-1431). Ses liens et réseaux de relations par le sang et l’alliance», en Reines et princesses au Moyen Âge, actes du 5e colloque international de l’Université Paul Valéry de Montpellier 24-27 novembre 1999, Les Cahiers du C.R.I.S.I.MA. Montpellier, Presses Universitaires de Montpellier, 2001, pp. 233-276.
  • Puig i Oliver, Jaume de: «Notes sobre Bernat Metge i la filosofía», Arxiu de textos catalans antics 9 (1990), pp. 215-229.
  • Reixach Sala, Albert: «Els fets de Cassà de la Selva dels anys 1390 i 1391: lluites pel poder a les rodalies de Girona», en Dolors Grau y Elvís Mallorquí (coords.): Les guerres i els seus efectes. Cassà de la Selva, segles XIV-XX, Conferències de l’arxiu 1. Girona, Diputació de Girona, 2018, pp. 29-46.
  • Reixach Sala, Albert: «Social Mobility and Service to the Crown in Late Medieval Cátalonia (c- 1350-c.1420): An Approach centre don the Area of Girona». Histoire Urbaine 58/2 (2020), pp. 133-156.
  • Riquer, Martín de: «Contribución al estudio de los poetas catalanes que concurrieron a las justas de Tolosa», Boletín de la Sociedad Castellonenses de Cultura 26 (1951), pp. 300-308.
  • Ruiz Domingo, Lledó: «Crédito, deuda y finanzas de la Casa de la reina en la Corona de Aragón a finales del siglo XIV. Los capítulos entre la reina Violante de Bar y su tesorero Berenguer de Cortilles», Historia, Instituciones, Documentos 45 (2018), p. 366-367.
  • Ruiz Domingo, Lledó: «El precio de ser itinerante. Viajes, acompañamiento y espacios cortesanos de la reina Leonor de Sicilia (r. 1349-1375)», Studia Historica. Historia Medieval 39/ 2 (2021), pp. 31-50.
  • Ruiz Domingo, Lledó: «Surrounding the future Queen of Aragon. Violante of Bar’s Household as Duchess of Girona (1384-1386)», Royal Studies Journal, 10 (2023), pp. 96-135.
  • Sabaté, Flocel: «Administración general de la Corona», en Ramírez, Eloísa, Porras, Pedro Andrés y Sabaté, Flocel (eds.): Historia de España, La época medieval: administración y gobierno. Barcelona, Istmo, 2003, pp. 345-467.
  • Sanpere i Miquel, Salvador: Las Damas d’Aragó. Barcelona: Imprenta de la Renaixensa, 1879.
  • Santos Silva, Manuela: Filipa de Lencaster. A rainha inglesa de Portugal. Lisboa, Temas e Debates, 2014.
  • Sevillano Colom, Francisco: «Apuntes para el estudio de la cancillería de Pedro IV el Ceremonioso», Anuario de Historia del derecho español 20 (1950), pp. 137-241; Palacios Martín, Bonifacio: «Sobre la redacción y difusión de las ‘Ordinaciones’ de Pedro IV de Aragón y sus primeros códices», Anuario de Estudios Medievales 25/2 (1995), pp. 659-682.
  • Silleras Fernández, Núria: Chariots of Ladies: Francesc Eiximenis and the Court Culture of Medieval and Early Modern Iberia. Ithaca, Cornell University Press, 2015.
  • Solà-Morales, Josep Maria de: «Guillem Oliver, secretari de Pere el Cerimoniós, oriünd de Camprodon», Quaderns de les Assemblees d’Estudis 2/4 (1980), pp. 49-58.
  • Soldevila, Ferran: «La reyna Maria, muller del Magnànim», Memoria de la Real academia de Buenas Letras de Barcelona, 10 (1928), pp. 213-347.
  • Vanlandingham, Marta: Transforming the State. King, Court and Political Culture, in the Realms of Aragon (1213-1387). Leyden, Brill, 2002.
  • Woodacre, Elena: Queens and Queenship. Leeds, ARC Humanities Press, 2021.