La meva professió, en canvi, és de ser Joan Fuster

  1. Antoni Furió 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Catalan Historical Review

ISSN: 2013-4088

Año de publicación: 2023

Número: 16

Páginas: 183-189

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Catalan Historical Review

Resumen

L’article proposa una aproximació a la figura, l’obra i la significació alhora literària i política de Joan Fuster en el centenari del seu naixement i els trenta anys de la seva mort. Joan Fuster, l’assagista en català més important del segle xx, de la mateixa estirp que Eugeni d’Ors i Josep Pla, és una personalitat polièdrica, amb moltes cares: home de lletres, intel·lectual civil, poeta, erudit, crític literari, historiador de la literatura i la cultura, traductor, editor, columnista a la premsa, pensador, referent cívic, activista cultural i polític, pare de la pàtria… L’article fa també un ràpid repàs de la trajectòria literària i pública de l’escriptor, des de les circumstàncies biogràfiques i històriques de la seva incorporació a la literatura i la cultura catalanes fins a la vigència de la seva producció literària i de les seves propostes polítiques.

Referencias bibliográficas

  • Joan Fuster. Consells, proverbis i insolències. Editorial A.C., Barcelona 1968.
  • Valentí Puig. Dioses de época. Destino, Barcelona 2021.
  • Joan Fuster. Contra Unamuno y los demás. Península, Barcelona 1975.
  • Javier de Lucas. «Pro Fuster, ‘malgré’ cierto fusterianisme». La Vanguardia, 4 de gener de 2022.
  • Montserrat Roig. «Joan Fuster: ¿un Diderot de pueblo? 1. La medida del hombre». Destino, 1815 (15 de juliol de 1972), p. 22-23.
  • Montserrat Roig. «Joan Fuster: ¿un Diderot de pueblo? 2. El hombre intelectual, medida de todas las cosas». Destino, 1816 (22 de juliol de 1972), p. 22-23, recollits posteriorment a Retrats paral·lels 3, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1978, p. 147-155.
  • Antoni Riera. La raó moral de Joan Fuster. Curial, Barcelona 1993.
  • Júlia Blasco Estellés. Joan Fuster: converses filosòfiques. Tres i Quatre, València 2002.
  • Joan Fuster. «El caso de don Miguel». La Vanguardia, 21 de maig de 1971, recollit a Contra Unamuno y los demás, op. cit.
  • Joan Fuster. «Maragall i Unamuno, cara a cara». Pont Blau, 8 (abril 1953), p. 112-115, i 9 (maig-juny 1953), p. 143-146.
  • Joan Fuster. «Maragall i Unamuno, cara a cara». A: Les originalitats. Barcino, Barcelona 1956, p. 41-63.
  • Joan Carles Martí. «Entrevista a Francesc Pérez Moragón». Levante, 20 de novembre de 2022)
  • Antoni Furió. «De la literatura i la cultura a la política». L’Espill, 67 (2021), p. 21-32.
  • Gustau Muñoz. «Llegir Fuster al segle XXI». L’Espill, 67 (2021), p. 33-46.
  • Gustau Muñoz. Profeta de la raó. Sobre Joan Fuster. Afers, Catarroja-Barcelona, 2023.
  • Joan Fuster. «Introducció». A: Obres Completes/1. Edicions 62, Barcelona 1968, p. 7-20 (p. 7).
  • Joan Fuster. «Vint-i-cinc anys de poesia valenciana (1920-1944)». A: Almanaque de ‘Las Provincias’ para 1945. Las Provincias, València 1944, p. 393-396.
  • Carles Salvador. «Un nuevo poeta». Las Provincias, 10 de maig de 1947.
  • Salvador Vendrell i Salvador Carbonell. «Dades per a l’estudi de l’estructura social i econòmica de Sueca (1922)». Quaderns de Cultura de Sueca, I (1980), p. 93-106.
  • Antoni Furió, Àlbum Fuster. Edicions Alfons el Magnànim, València 1994.
  • Josep Garcia Meseguer. Magdala. Auto sacramental en dos actos y seis cuadros. Sueca 1935.
  • Arxiu personal de Fermí Cortés.
  • Joaquim Reig. Concepte doctrinal del valencianisme. L’Estel, València 1932.
  • Felip Mateu i Llopis. El País Valencià. L’Estel, València 1933.
  • J. Àngel Cano Mateu. «Les relacions literàries i culturals entre Carles Salvador i Joan Fuster: la correspondència inèdita». A: Manuel Pérez Saldanya i Rafael Roca (ed.). Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i Institut d’Estudis Catalans, València-Barcelona 2017, p. 249-259.
  • Santi Cortés. València sota el règim franquista (1939-1951): instrumentalització, repressió i resistència cultural. Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Institut de Filologia Valenciana, Barcelona-València 1995.
  • Joan Fuster. Correspondència. 9 i 10. Xavier Casp, Miquel Adlert, Santiago Bru i Vidal, a cura de Josep Ballester. Tres i Quatre, València 2006-2008, 2 v.
  • Joan Fuster. «València en la integració de Catalunya». La Nostra Revista, 52-53 (abril-maig 1950), p. 136-137.
  • Joan Fuster. La poesia catalana fins a la Renaixença. Edicions Catalanes de Mèxic, Mèxic 1954.
  • Vicenç Riera Llorca: Correspondència de Joan Fuster. 15 i 16. Vicenç Riera Llorca. Tres i Quatre, València 2021.
  • Teresa Muñoz Lloret. «A. C., una aventura editorial de Joan Fuster». A: Ferran Carbó, Antoni Furió i Tobies Grimaltos (ed.). Una posteritat de paper. Simposi internacional Joan Fuster (Centenari del naixement, 1922-2022). Publicacions de la Universitat de València, València 2022, p. 321-348.
  • Francesc Bayarri. Matar Joan Fuster (i altres històries). Companyia Austrohongaresa de Vapors, Almàssera 2018. Nova edició en 2022.
  • Consells, proverbis i insolències. A. C., Barcelona 1968.
  • Antoni Furió. «La producció bibliogràfica de Joan Fuster». A: Josep Iborra (ed.). Homenatge a Joan Fuster. Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura. Consell Valencià de Cultura, València 1994, p. 365-379
  • Josep Ballester i Antoni Furió. Joan Fuster 1922-1992: 10 anys després. Breu antologia i bibliografia sobre l’autor valencià. Institució de les Lletres Catalanes, Barcelona 2002.
  • Joan Fuster. Obra completa, a cura d’Antoni Furió i Josep Palàcios. I. Poesia, aforismes, diari, vinyetes i dibuixos. Edicions 62 i Universitat de València, Barcelona 2002; II-III. Assaig, 1 i 2. Edicions 62 i Universitat de Va¬lència, Barcelona 2012; IV-V. Llengua i literatura, 1. Dels orígens a la Renaixença, i 2. Època contemporània. Edici¬ons 62 i Universitat de València. Institució Alfons el Magnànim, Barcelona 2022.
  • Joan Fuster. Correspondència. 18 i 19. L’entorn d’Edicions 62, 1ª part (Josep M. Castellet i Francesc Vallverdú), 2ª part (Eulàlia Duran i Teresa Lloret), a cura de Teresa Muñoz Lloret. Tres i Quatre, València 2022.
  • De Joan Fuster s’havien traduït ja Dictionary for the Idle, per Dominic Keown. Sheffield Academic Press-CEIC Alfons el Vell, Sheffield 1992, reeditada el 2006 per Five Leaves Publications, Nottingham
  • Joan Fuster. Dizionario per gli oziosi, traduït per Donatella Siviero. Tullio Prionti, Nàpols 1994
  • Joan Fuster. Giudizi finali, traduït per Giuseppe Faggin. Mobydick, Faenza 2006
  • Joan Fuster. Dictionnaire à l’usage des oisifs, traduït per Jean Marie Barberà. Anacharsis, Tolosa 2014.
  • Joan Fuster. Nacionalismo, liberalismo e outros temas, traduït per Xesús González Gómez. Laiovento, Santiago de Compostel·la 2022
  • Joan Fuster. Final judgements, traduït per Mary Ann Newman. Fum d’Estampa Press-AVL, Londres 2022.
  • Joan Fuster. Sagitario, traduït per Maria Rosich. Rayo Verde, Barcelona 2022.
  • Antoni Furió. «Nosaltres els valencians i Notícia de Catalunya, Fuster i Vicens Vives, cara a cara». Serra d’Or, 626 (2012), p. 22-25.
  • «Informe autobiogràfic de Fuster a Josep Pla». A: Joan Fuster. Correspondència. 1. Carner, Manent, Riba, Pla, Espriu, Villalonga, a cura de Francesc Pérez Moragon. Tres i Quatre, València 1997, p. 270-277.
  • Carta de Joan Fuster a Josep Pla, a Joan Fuster, Correspondència. 1, op. cit., p. 117-126 (p. 123).
  • Toni Mollà. Joan Fuster. Converses inacabades. Tàndem, València 1992, p. 35-36.
  • Antoni Furió. «L’escriptor, fins i tot quan no fa “política”, fa política». A: Joan Fuster: Història i Memòria, a cura de Josep L. Martín Berbois i d’Antoni Martí Monterde. Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2023.
Fuente de los datos: Dialnet