Una disputa por agua de riego en el Sarq al-Andaluslas alquerías de Turrus y Qars (Sagunto), 619 H/1222

  1. Alexandre Mateu 1
  2. Bilal Sarr 2
  3. Josep Torró 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

  2. 2 Universidad de Granada. Dirección para correspondencia: Departa
Revista:
Historia agraria: Revista de agricultura e historia rural

ISSN: 1139-1472

Año de publicación: 2023

Número: 91

Páginas: 6-36

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Historia agraria: Revista de agricultura e historia rural

Resumen

El agua del Palancia se viene utilizando para la irrigación de cultivos desde época andalusí mediante la Séquia Major de Sagunto. Esta canalización es mencionada en el único documento valenciano anterior a la conquista cristiana del siglo XIII: un acuerdo amistoso entre las alquerías de Turrus y Qars, acorde al derecho islámico, que pretendía acabar con la disputa que existía entre ambas sobre la manera en que debían repartirse el agua. El documento propició una investigación de campo basada en la arqueología hidráulica que ha permitido localizar la huerta de Qars y las estructuras que componían el sistema y, con ello, entender cómo funcionaba la división de las aguas y la aplicación de los derechos de uso de las comunidades. Así, se ha podido concluir que Qars no fue una alquería constructora de la acequia, sino que se añadió a su regadío de forma tardía, hecho que repercutió en sus derechos, constituidos solamente por aguas excedentarias.

Referencias bibliográficas

  • ABBĀS, Iḥsān (Ed.) (1973). ʿAbd al-Malik al-Marrakušī: Al-sifr al-sādis min «Kitāb alḎayl wa-l-Takmila li-kitābay al-mawṣūl wa-l-ṣila». Beirut: Dār al-Ṯaqāfa.
  • AL-ḤARRĀS, ʿAbd al-Sālam (Ed.) (1990). Ibn al-Abbār: Al-Takmila li-Kitāb al-Ṣila. Casablanca: Dār al-Maʿārif.
  • AL-ḤUSAYNĪ, ʿIzzat al-ʿAṭṭār (1955) (Ed.). Ibn al-Abbār: Al-Takmila li-Kitāb al-Sila. El Cairo: Maktab Našr al-Ṯaqāfa al-Islāmiyya.
  • AVIÑÓ, Dominique (2019). L’horta i el Palmerar d’Elx en època andalusina: Una proposta arqueològica de reconstrucció sobre el seu origen. Afers, (93), 345-375.
  • BALLESTEROS, Paula, KIRCHNER, Helena, FERNÁNDEZ, Margarita, ORTEGA, Julián, QUIRÓS, Juan Antonio, RETAMERO, Félix, SITJES, Eugènia, TORRÓ, Josep & VIGIL-
  • ESCALERA, Alfonso (2010). Por una arqueología agraria de las sociedades medievales hispánicas: Propuesta de un protocolo de investigación. En Helena KIRCHNER (Ed.), Por una arqueología agraria: Perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas (pp. 185-202). Oxford: Archaeopress. (BAR International Series 2062). http://digital.csic.es/handle/10261/21661
  • BARCELÓ, Carmen (1982). Toponímia aràbiga del País Valencià: Alqueries i castells. Xàtiva: Ajuntament de Xàtiva.
  • BARCELÓ, Carmen (2007). Sagunt i el seu territori a l’època àrab. Braçal, (35-36), 65-94.
  • BARCELÓ, Miquel (1996a). El diseño de espacios irrigados en al-Andalus: Un enunciado de principios generales. En Miquel BARCELÓ, Helena KIRCHNER & Carmen NAVARRO, El agua que no duerme: Fundamentos de la arqueología hidráulica andalusí (pp. 51-71). Maracena: Sierra Nevada 95.
  • BARCELÓ, Miquel (1996b). Saber lo que es un espacio hidráulico y lo que no es o al-Andalus y los feudales. En Miquel BARCELÓ, Helena KIRCHNER & Carmen NAVARRO, El agua que no duerme: Fundamentos de la arqueología hidráulica andalusí (pp. 75-88). Maracena: Sierra Nevada 95.
  • BAZZANA, André (1992). Maisons d’al-Andalus: Habitat médiéval et structures du peuplement dans l’Espagne Orientale. Madrid: Casa de Velázquez.
  • BAZZANA, André, CRESSIER, Patrice & GUICHARD, Pierre (1988). Les châteaux ruraux d’alAndalus: Habitat médiéval et structures du peuplement dans l’Espagne Orientale. Madrid: Casa de Velázquez.
  • BLANES, Roberto & MARCO, Jose María (1995). Alfara y la fuente de Arguinas. Alfara: Ajuntament d’Alfara d’Algímia.
  • BRU I VIDAL, Santiago (1989). Torox i Qars, topònims aràbics en el Camp de Morvedre. Braçal, (1), 93-104. http://bibliotecadigital.sagunto.es/opac/ficha.php?informatico=- 00017138MO&suposi=1&idpag=1143046041&codopac=OPSAG&presenta=digitaly2p#viajeinicial
  • BURNS, Robert Ignatius (2007). Diplomatarium of the Crusader Kingdom of Valencia IV: Unifying Crusader Valencia: The Central Years of Jaume the Conqueror, 1270-1273. Princeton: Princeton University Press.
  • CODERA ZAYDÍN, Francisco (Ed.) (1887). Ibn al-Abbār: Al-Takmila li-Kitāb al-Ṣila. Complementum Libri Assilah: (dictionarium biographicum). Madrid: J. de Rojas.
  • CORRIENTE, Federico (1991). Diccionario árabe-español. Barcelona: Herder.
  • DOZY, Reinhart (1927). Supplement aux dictionnaires arabes. Vol. 2, 2.ª ed. Leiden/Paris: E. J. Brill/G. P. Maisonneuve et Larose.
  • ESQUILACHE, Ferran (2018). Els constructors de l’Horta de València: Origen, evolució i estructura social d’una gran horta andalusina entre els segles VIII i XIII. València: Universitat de València.
  • ESQUILACHE, Ferran (2019). L’organització hidràulica en dos husun rurals de l’amal d’Alzira: Les hortes fluvials de la Vall d’Alcalà en època andalusina. Afers, (93), 377-407.
  • ESQUILACHE, Ferran (2021). La ‘fila’ de agua valenciana y otras medidas de aforo: La verdadera naturaleza de un sistema de medición de caudales de origen andalusí. Espacio, Tiempo y Forma. Serie III, Historia Medieval, (34), 293-322.
  • FÁBREGAS, Adela (2015). Agents of Local Power in the Nasrid Kingdom: Their Influence on Social Networks and Leadership. En Adela FÁBREGAS & Flocel SABATÉ (Eds.), Power and Rural Communities in Al-Andalus (pp. 1-16). Turnhout: Brepols.
  • FERRI, Marc (2002). Terratinents, camperols i soldats: Regadiu i conflicte social al Camp de Morvedre. València: Universitat de València.
  • GLICK, Thomas F. (1970). Irrigation and Society in Medieval Valencia. Cambridge: Harvard University Press.
  • GLICK, Thomas F. (1996). Irrigation and Hydraulic Technology in Islamic Spain: Methodological Considerations. En Thomas F. GLICK (Ed.), Irrigation and Hydraulic Technology: Medieval Spain and its Legacy (pp. 1-20). Aldershot: Ashgate.
  • GLICK, Thomas F. (2007). Paisajes de conquista: Cambio cultural y geográfico en la España medieval. València: Universitat de València.
  • GONZÁLEZ PALENCIA, Ángel (1940). Documentos árabes del Cenete. Al-Andalus, 5 (2), 301-382.
  • GUICHARD, Pierre (1990-1991). Les musulmans de Valence et la reconquête (XIe-XIIIe siècles). 2 vols. Damasco: Institut Français de Damas.
  • GUICHARD, Pierre (2020). Communautés rurales et pouvoir en al-Andalus, entre les textes, l’archéologie et la numismatique. En Alberto GARCÍA PORRAS & Adela FÁBREGAS (Eds.), Poder y comunidades en el Islam occidental (siglos XII-XV) (pp. 13-52). Granada: Universidad de Granada.
  • GUINOT, Enric (Ed.) (1991). Cartes de poblament medievals valencianes. València: Generalitat Valenciana.
  • GUINOT, Enric (2005). L’Horta de València a la baixa Edat Mitjana: De sistema hidràulic andalusí a feudal. Afers, (51), 271-300.
  • GUINOT, Enric (2007). Morvedre: Història d’una vila valenciana medieval. Braçal, (35-36), 95-134.
  • GUINOT, Enric (Ed.) (2010). Pergamins, processos i cartes reials: Documentació dispersa valenciana del segle XIII. València: Universitat de València.
  • GUTIÉRREZ, Sonia (1995). El origen de la huerta de Orihuela entre los siglos VIII y XI: Una propuesta arqueológica sobre la explotación de las zonas húmedas en el Bajo Segura. Arbor, (593), 65-93.
  • HUICI, Ambrosio & CABANES, María D. (Ed.) (1976). Documentos de Jaime I de Aragón. València: Anubar.
  • IBORRA, José Manuel (1981). Realengo y señorío en el Camp de Morvedre. Sueca: Caja de Ahorros y Socorros de Sagunto.
  • KAZIMIRSKI, Albert de Biberstein (1860) Dictionnaire arabe-français contenant toutes les racines de la langue arabe. Paris: G.-P. Maisonneuve.
  • KIRCHNER, Helena (2009). Watermills in the Balearic Islands during the Muslim Period. En Jan KLÁPSTE & Petr SOMMER (Eds.), Processing, Storage, Distribution of Food: Food in the Medieval Rural Environment. Ruralia 8 (pp. 45-55). Turnhout: Brepols.
  • KIRCHNER, Helena (2010). Arqueologia hidràulica i tipologia d’espais irrigats andalusins. En Flocel SABATÉ & Jesús BRUFAL (Eds.), Arqueologia medieval: La prospecció i el territori. III Curs Internacional d’Arqueologia Medieval (pp. 129-146). Lleida: Pagès.
  • KIRCHNER, Helena & NAVARRO, Carmen (1994). Objetivos, métodos y práctica de la arqueología hidráulica. Arqueología y territorio medieval, (1), 159-182.
  • KIRCHNER, Helena & VIRGILI, Antoni (2019). Espacios de cultivos vinculados a Madînat Ṭurṭûša (Tortosa, Cataluña): Norias, drenajes y campesinos (siglos VIII-XII). Edad Media. Revista de Historia, (20), 83-112.
  • LAGARDÈRE, Vincent (1995). Histoire et société en Occident musulman Moyen Âge: Analyse du Mi‘yār d’al-Wanšarīsī. Madrid: Casa de Velázquez.
  • LIROLA, Jorge (Ed.) (2013). Biblioteca de al-Andalus: Apéndice. Almería: Fundación Ibn Tufayl.
  • MADANI, Tariq (2002). Le conflit à l’époque médiévale: Entre l’amont et l’aval à propos d’un litige autour de l’eau dans les campagnes de Fès. En Carmen TRILLO (Ed.), Asentamientos rurales y territorio en el Mediterráneo Medieval (pp. 262-336). Granada: Athos-Pérgamos.
  • MAGRAWĪ, Mustafa & BENOUIS, Muḥammad (2001). Waṯīqa ḥawla tawzī‛ al-miyā fī l-Andalus. Maŷallat kulliyat al-adāb wa l-‘ulūm al-insāniyat al-Ribāṭ, (24), 143-153.
  • MANZANO, Eduardo (2006). Conquistadores, emires y califas: Los omeyas y la formación de al-Andalus. Barcelona: Crítica.
  • MARTÍ, Ramon & SELMA, Sergi (1995). La huerta de la madīna de Šubrub (Segorbe, Castelló). Boletín de Arqueología Medieval, (9), 39-51.
  • MARTÍ MESTRE, Joaquim B. (1998). Toponímia actual i pretèrita de la Baronia de Torres Torres: Algímia, Torres Torres i Alfara. Algímia: Ajuntament d’Algímia d’Alfara.
  • MARTÍNEZ ALMIRA, María Magdalena (2014). Acuerdos y consenso entre regantes en el Levante peninsular: Pervivencia de la jurisdicción voluntaria de origen andalusí en materia de riegos. En Carles SANCHIS, Guillermo PALAU, Ignasi MANGUE, Luis Pablo
  • MARTÍNEZ & Thomas F. GLICK (Coords.), Irrigation, Society and Landscape: Tribute to Thomas F. Glick: Proceedings of the International Conference, Valencia, September 25th, 26th and 27th, 2014 (pp. 672-685). València: Universitat Politècnica de València.
  • MARTÍNEZ ALMIRA, María Magdalena (2015). Agua, derecho de uso y utilidad en el regadío de tradición andalusí del Reino de Valencia. GLOSSAE, European Journal of Legal History, (12), 483-520. http://www.glossae.eu/wp-content/uploads/2015/10/Martinez-Almira-Agua-derecho-de-uso1.pdf
  • MARTÍNEZ ALMIRA, María Magdalena (2018). Utility and Benefits of Water in Andalusi Law: Criteria for its Proportional, Balanced Allocation and Distribution (8th and 9th Centuries). eTopoi Journal for Ancient Studies, (7), 33-63.
  • MARTÍNEZ ENAMORADO, Virgilio (2003). Al-Andalus desde la periferia: La formación de una sociedad musulmana en tierras malagueñas (siglos VIII-X). Málaga: Diputación de Málaga.
  • MOLINA, Emilio (1991). El documento árabe de Guadix (s. XII). En Homenaje al profesor Jacinto Bosch Vilá (pp. 271-294). Granada: Universidad de Granada.
  • PARRA, Miriam (2019). Sobre l’origen de l’Horta d’Oriola: Regadiu i espais agrícoles andalusins a la Vega Baixa del Segura (segles VIII-XI). Afers, (93), 311-344.
  • PASQUAL, Jeroni (1983). Deslinde del término de Murviedro practicado en el año 1593 por D. Gerónimo Pasqual, Regente de la Real Audiencia de Valencia. Sagunt: Imprenta Navarro.
  • PÉREZ PUCHAL, Pedro (1968). El paisaje agrario del Bajo Palancia. València: Diputació de València. Prosopografía de los ulemas de al-Andalus. https://www.eea.csic/pua/
  • RETAMERO, Félix (2008). Irrigated Agriculture, Risk and Population: The Andalusi Hydraulic Systems of the Balearic Islands as a Case Study (Xth-XIIIth Century). En Marqueurs des paysages et systèmes socio-économiques (pp. 135-148). Rennes: Presses universitaires de Rennes.
  • RETAMERO, Félix (2009). La sombra alargada de Wittfogel: Irrigación y poder en al-Andalus. En Manuela MARÍN (Ed.), Al-Andalus/España: Historiografías en contraste: Siglos XVII-XXI (pp. 263-293). Madrid: Casa de Velázquez.
  • SCHIAPARELLI, Celestino (Ed.) (1871). Vocabulista in arabico. Firenze: Le Monnier.
  • TORRES, Juan (Ed.) (1960). El repartimiento de Murcia. Madrid: CSIC/Escuela de Estudios Medievales/Academia «Alfonso X el Sabio» de Murcia.
  • TORRÓ, Josep (2012). Colonización cristiana y roturación de áreas palustres en el reino de Valencia: Los marjales de la villa de Morvedre (ca. 1260-1330). En Josep TORRÓ & Enric GUINOT (Eds.), Hidráulica agraria y sociedad feudal: Prácticas, técnicas, espacios (pp. 147-185). València: Universitat de València.
  • TORRÓ, Josep (2020). Las aljamas musulmanas del territorio valenciano en el siglo XIII: Una reconsideración. En Alberto GARCÍA PORRAS & Adela FÁBREGAS (Eds.), Poder y comunidades en el Islam occidental (siglos XII-XV) (pp. 247-300). Granada: Universidad de Granada.
  • TRILLO, Carmen (2004). Agua, tierra y hombres en al-Andalus: La dimensión agrícola del mundo nazarí. Granada: Grupo de Investigación «Toponimia, Historia y Arqueología del Reino de Granada».
  • TRILLO, Carmen (2009). El agua en al-Andalus. Málaga: Sarriá.
  • VIDAL, Francisco (1992). Economía y sociedad en al-Andalus y en el Magreb a través de una fuente jurídica: El Mi‘yār de al-Wanṣarīsī (m. 914/1508): Estudio especial del agua. Tesis doctoral. Granada: Universidad de Granada. https://digibug.ugr.es/handle/10481/14226
  • VIDAL, Francisco (1995). El agua en el derecho islámico: Introducción a sus orígenes, propiedad y uso. En Tomás QUESADA (Ed.), El agua en la agricultura de al-Andalus (pp. 99-117). Barcelona: El Legado Andalusí/Lunwerg.