La protecció i la defensa de la identitat del poble valencià i el respecte a la seua diversitat cultural

  1. Vicenta Tasa Fuster 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Drets: Revista valenciana de reformes democràtiques

ISSN: 2445-2572

Año de publicación: 2022

Número: 6

Páginas: 289-305

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Drets: Revista valenciana de reformes democràtiques

Resumen

L’Estatut d’Autonomia, norma bàsica del sistema d’autogovern de la Comunitat Valenciana, fa referència a matèries que tenen relació directa amb la identitat valenciana (nom del territori i de les institucions, símbols, himne, llengua, dret civil, patrimoni cultural...). Ara bé, la identitat no és una realitat natural al marge dels debats socials i polítics. Per contra, en termes reals, és un projecte de futur d’una comunitat política i una manera d’entendre el seu passat i present. En conseqüència, la identitat, en les societats democràtiques i pluralistes, està en discussió i disputa contínua. Partint d’aquesta premissa, l’article analitza la legislació valenciana en la matèria, considerant que la regulació d’elements de la identitat amb un consens elevat és un fet normal en les democràcies, i conclou que qualsevol intent de regular tota la identitat d’una societat respon a una lògica autoritària i antidemocràtica.

Referencias bibliográficas

  • Alcaraz, Manuel; Ferran Isabel i Josep Ochoa (2004). “La Llei d’ús i ensenyament del valencià, en via morta”. Revista de llengua i dret, 41, 105-140.
  • Alcaraz, Manuel; Ferran Isabel, i Josep Ochoa (coord) (2005). Vint anys de la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Alzira, Bromera.
  • Anderson, Benedict (2006). Imagined Communities: Reflexions on the Origin and Spread of Nationalism. Londres, Verso.
  • Bodoque, Anselm (2000). Partits i conformació d’elits polítiques autonòmiques. Transició política i partits polítics al País Valencià. Barcelona, Institut de Ciències Polítiques i Socials, WP, núm. 183.
  • Castells, Manuel (1998). El poder de la identidad. Madrid, Alianza.
  • Duverger, Maurice (1988). Instituciones políticas y derecho constitucional. Madrid, Alianza.
  • Ferrajoli, Luigi (2016). Derechos y garantías. La ley del más débil. Madrid, Trotta.
  • Guiddens, Anthony (1991). Modernity and Self-identity: Self and Sciaty in the Late Modern Age. Stanford, Stanford University Press.
  • Jasper, James M., i Francesca Polletta (2001). “Collective identity and social moviments”. Annual Review of Sociology 27, 283-305.
  • Jenson, Jane (1995). “What’s in a name? Nationalist movements and públic discourse”, dins de Hank Johnston i Bert Klandermans (ed.), Social Movements and Culture. Minneapolis, University of Minnesota Press.
  • Milian, Antoni (2016). Más sobre derechos lingüísticos. Reflexiones sobre los límites constitucionales y su interpretación por el Tribunal Constitucional. València: Tirant lo Blanch i Institut d’Estudis Autonòmics (Generalitat de Catalunya).
  • Ochoa, Josep (2004). “La situación jurídica de la lengua propia en la Comunidad Valenciana tres veinte años de pretendida –pero preterida– normalización lingüística. Revista Vasca de Administración Pública, 69, 1, 251-308.
  • Réaume, Denise G. (1995). “The right to linguistic security: Reconciling individual and group claims”, dins de Sylvie Léger (ed.), Linguistic rights in Canada: Collusions or collisions? Ottawa, Canadian Centre for Linguistic Rights, Universitat d’Ottawa.
  • Reger, Jo; Daniel J. Myers, i Rachel L. Einwohner (ed.) (2008). Identity Work in Social Movements. Minneapolis, University of Minnesota Press.
  • Snow, David (2015). “Collective Identity” dins de James D. Wright (ed.), International Encyclopedia of the Social and Behavioral Sciences, Oxford, Elsevier.
  • Tasa, Vicenta (2017). Desigualtat conflictiva o igualtat pacífica. Drets lingüístics i ordenament constitucional a Suïssa i Espanya. Dos models divergents. València, Tirant lo Blanch.
  • Tasa, Vicenta (2019). Llengua i estat. Suïssa i Espanya davant la diversitat lingüística. València, Publicacions de la Universitat de València.
  • Tasa, Vicenta (2021). “Ideologia, jerarquia lingüística i jurisprudència constitucional a Espanya”, Revista de llengua i dret 76, 22-39.
  • Tasa, Vicenta, i Anselm Bodoque (2016). Poder i llengua. València: Fundació Nexe.
  • Tasa, Vicenta, i Anselm Bodoque (2016). Consum, comerç i llengües. Polítiques públiques i jurisprudència referencial. València, Generalitat Valenciana.
  • UNESCO (2001). Declaració Universal sobre Diversitat Cultural. París, UNESCO. https://irla.cat/wp-content/uploads/2015/11/TP8-diversitat.pdf
  • Wager, Elizabeth, i Sabine Kleinert (2021). “Cooperation & Liaison between Universities & Editors (CLUE): recommendations on best practice”. Research Integrity and Peer Review 6:6. https://doi.org/10.1186/s41073-021-00109-3
Fuente de los datos: Dialnet