Els parcel·laris medievals del secà al terme municipal de Castelló de la Plana (la Plana Alta)

  1. Arasa i Gil, Ferran 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Cuadernos de geografía

ISSN: 0210-086X,  2695-7965

Año de publicación: 2022

Número: 108-9

Páginas: 315-333

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/CGUV.108-9.23817 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Otras publicaciones en: Cuadernos de geografía

Objetivos de desarrollo sostenible

Resumen

En els terrenys de secà del terme municipal de Castelló de la Plana, situats al nord i oest de la ciutat,es conserven tres parcel·laris formats per una sèrie de camins paral·lels situats a intervals pròxims quees coneixen com a “quadres”. Tot i que foren considerats inicialment com una possible centuriacióromana, la documentació coneguda permet datar-los a principis del segle xiv. La seua gran extensiófa que puguen considerar-se com els més importants fins ara estudiats entre els parcel·laris medievalsvalencians. Per les mateixes raons, aquestes intervencions realitzades amb l’objectiu d’ordenar l’espaiagrari d’una manera regular, han deixat una empremta perdurable en el paisatge rural d’aquesta ciutat,avui malauradament desfigurat per importants transformacions urbanístiques.

Referencias bibliográficas

  • ARASA I GIL, F. (2019). Abans de Jaume I. Castelló de la Plana des de la Prehistòria fins al període andalusí. Castelló de la Plana.
  • ARIÑO, E.; GURT, J. Mª; LANUZA, A. DE & PALET, J. Mª (1994). El estudio de los catastros rurales: una interpretación estratigráfica del paisaje, Zephyrus, XLVIII, 189-217.
  • ARIÑO, E.; GURT, J. Mª i PALET, J. Mª (2004). El pasado presente. Arqueología de los paisajes en la Hispania romana. Salamanca.
  • COROMINES, J. (1963). El problema de «Quatretonda» i «Quatremitjana» i la toponímia mossàrab del Maestrat. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXXIX, 340-352.
  • DOMINGO PÉREZ, C. (1983). La Plana de Castellón. Formación de un paisaje agrario mediterráneo. Castellón.
  • GIMENO, Ll. i ARASA, F. (1993). La toponímia del terme municipal de Castelló de la Plana. Castelló de la Plana.
  • GONZÁLEZ VILLAESCUSA, R. (1996). Centuriations, Alquerias et Pueblas. Éléments pour la compréhension du paysage valencien. Les Formes des Paysages 2. Archéologie des parcellaires, Paris, 155-166.
  • GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2016). Arpenteurs en terres de conquête. La pratique de la mesure de la terre en Pays Valencien pendant le XIIIe siècle”. A L. Feller & A. Rodríguez (Eds.), Expertise et valeur des choses au Moyen Âge (2). Savoirs, écritures, objets (pp. 275-294). Madrid: Casa de Velázquez.
  • GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2018). La construcción de nuevos espacios agrarios en el siglo XIII. Repartimientos y parcelarios de fundación en el Reino de Valencia: Puçol y Vilafamés. A J. Torró & E. Guinot (Eds.), Trigo y ovejas. El impacto de las conquistas en los paisajes andalusíes (siglos XI-XVI)(pp. 119-160). Valencia: PUV.
Fuente de los datos: Dialnet