L'Educació masculina en els col·legis religiosos de la postguerra (1939-1945)

Resumen

La present investigació es basa en l’estudi dels col·legis religiosos, delimitant la recerca a les Illes Balears i a un període històric concret: la Postguerra (1939-1945). Tradicionalment, la Història de l’Educació s’ha aproximat a la realitat d’aquests centres atenent exclusivament a la seva dimensió educativa i pedagògica. Malgrat que aquestes institucions duguin a terme funcions escolars, no s’ha d’ocultar la seva condició d’empreses i organitzacions religioses, les quals operen en un mercat educatiu que exigeix, per a la seva supervivència i creixement, l’aplicació de distintes estratègies socialitzadores i comercials. En conseqüència, amb l’objectiu de comprendre la transcendència educativa i social dels col·legis religiosos, s’ha proposat historiar-los des d'una perspectiva holística que permeti captar la seva naturalesa genuïna i els seus trets diferencials. Les qüestions específiques a les quals s’ha volgut donar resposta amb aquest plantejament se sintetitzarien en dos eixos temàtics: els principis rectors que conformaven la cultura escolar dels centres privats i els condicionaments endògens i exògens que configuraven el seu funcionament. Fent servir el mètode històric, la recerca ha sotmès a la crítica corresponent les dades i la informació aportada per fonts històriques que poc tenen a veure amb les fonts administratives i institucionals que habitualment han nodrit la historiografia envers aquests centres. Així doncs, s’ha optat per la triangulació d’un conjunt de fonts històriques (memòries de pràctiques, testimonis orals, revistes escolars, fotografies, targetes postals, marxandatge corporatiu, etc.) localitzades en col·leccions personals, arxius familiars i biblioteques públiques que han permès enriquir i contrastar la historiografia oficial elaborada pels propis col·legis religiosos, alhora que han ajudat a superar les dificultats derivades de l’accés restringit als seus arxius. Com a principals resultats de la tesi s’apunta a que la realitat dels col·legis religiosos es veia condicionada no només per l’existència d’una cultura escolar pròpia d’aquests centres sinó també per la interacció amb la cultura espiritual i la cultura corporativa de les congregacions i ordes religiosos que regentaven les escoles en qüestió. Tot això, juntament amb un context sociopolític totalment favorable, generava unes estructures i dinàmiques internes que els diferenciava significativament de l’escola pública. Aquests elements estructurals s’aglutinaven i compactaven al voltant de tres dimensions organitzatives (escola, santuari i empresa), les quals, seguint un full de ruta corporatiu, aplicaven de forma coordinada un seguit d’estratègies amb fins escolars, socials i comercials que els erigia en poderosos instruments al servei de la preservació del poder i influència social de la comunitat religiosa.