El precio de la rebeliónel endeudamiento de la Diputació del General de Catalunya durante la guerra civil catalana (1462-1472)

  1. Miquel Milian, Laura 1
  1. 1 Universitad el País Vasco
Revista:
Studia historica. Historia medieval

ISSN: 0213-2060

Año de publicación: 2022

Título del ejemplar: Guerra medieval ibérica: organización, desarrollos, narrativas

Volumen: 40

Número: 1

Páginas: 119-141

Tipo: Artículo

DOI: 10.14201/SHHME2022401119141 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Studia historica. Historia medieval

Objetivos de desarrollo sostenible

Resumen

When the Catalan Civil War broke out in 1462 between the supporters of King John II and those of the Diputació del General de Catalunya, the latter had to face a serious problem: finding financing to maintain the fight against the king. Faced with the impossibility of relying solely on its ordinary tax revenues, the institutions opted for the issuance of debt. However, as months went by and the conflict went on, finding possible creditors became increasingly difficult, and so the Diputació was forced to ask for the intermediation of Barcelona’s municipality. Throughout this work, the evolution of the General’s indebtedness between 1462 and 1472 will be explained, as well as the main characteristics of the annuities sold during those years and the role played by Barcelona in said process.

Referencias bibliográficas

  • Armenteros Martínez, Ivan. Cataluña en la era de las navegaciones. La participación catalana en la primera economía atlántica (c. 1470-1540). Barcelona, Lleida: Fundació Ernest Lluch, Milenio, 2012.
  • Berthe, Maurice. «Les finances de la Generalitat de Catalogne (1382-1479)». Diplôme d’Études Supérieures, 1958 (trabajo inédito).
  • Bofarull i de Sartorio, Manuel de. Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. Vol. XXI-XXVI. Barcelona: 1861-1864.
  • Calmette, Joseph. Louis XI, Jean II et la révolution catalane (1461-1473). Ginebra: Slatkine Reprints, 1977 [publicado originalmente en 1903].
  • Carbonell i Buades, Marià (dir.). El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i arquitectura. Vol. 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2015.
  • Catalan Vidal, Jordi. «Del crecimiento con crisis a la crisis de crecimiento, 1315-1516. La gran depresión bajomedieval y la economía catalana». Revista de Historia Industrial 80 (2020): 13-83.
  • Duran i Pujol, Montserrat. «Els Arrendaments dels drets de bolla: un indicador vàlid per mesurar la producció i el consum de teixits?». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 14 (2003): 9-39.
  • Estrada-Rius, Albert. Els orígens de la Generalitat de Catalunya. La Deputació del General de Catalunya: dels precedents a 1413. rUniversitat Pompeu Fabra, 2001. Tesis doctoral inédita.
  • Estrada-Rius, Albert. Una casa per al General de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2000.
  • Feliu i Montfort, Gaspar. «La crisis catalana de la baja Edad Media: estado de la cuestión. Hispania 217 (2004): 436-66.
  • Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «El naixement de la Generalitat de Catalunya (1359-1413)». En Història de la Generalitat de Catalunya. Dels orígens medievals a l’actualitat, 650 anys, Ferrer i Mallol, Maria Teresa (dir.) y Roig Rosich, Josep Maria (coord.), 19-42. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, 2011.
  • Ferrer i Mallol, Maria Teresa (dir.) y Roig Rosich, Josep Maria (coord.). Història de la Generalitat de Catalunya. Dels orígens medievals a l’actualitat, 650 anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, 2011.
  • Furió Diego, Antoni. «Les dues corones del Rei Catòlic. Ferran II, Castella i la Corona d’Aragó». En Ferran II i la Corona d’Aragó, Belenguer Cebrià, Ernest (ed.), 11-61. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2018.
  • Hernández Hernández, Bernardo. «Un crédito barcelonés sobre la hacienda real catalana. El censal del rey Alfonso, 1429-1640». En XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón. El poder real en la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI), 99-112. Zaragoza: Gobierno de Aragón, 1996.
  • Küchler, Winfried. Les finances de la Corona d’Aragó al segle XV (regnats d’Alfons V i Joan II). Valencia: Alfons el Magnànim/Generalitat Valenciana, 1997 [publicado originalmente en 1983].
  • Madurell Marimon, Josep Maria. «Embajada catalana a Luís XI (1463-1464). Notas para su estudio». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 32 (1967-1968): 189-307.
  • Martínez Ferrando, Jesús Ernest. Pere de Portugal, «rei dels catalans», vist a través dels registres de la seva cancelleria. Barcelona: La renaixença, 1936.
  • Miquel Milian, Laura. La guerra civil catalana i la crisi financera de Barcelona durant el regnat de Joan II (1458-1479). Girona: Universitat de Girona, 2020. Tesis doctoral inédita.
  • Miquel Milian, Laura. “The Taula de Canvi of Barcelona: success and troubles of a public bank in the fifteenth century”. Journal of Medieval Iberian Studies 13/2 (2021): 236-53.
  • Molina Figueras, Joan. «Paine pour joie. La divisa de Pere de Portugal, un príncep de la tardana edat mitjana». Caplletra 68 (2020): 15-42.
  • Montagut Estragués, Tomàs de. «La monarquia i les institucions dels territoris. Les diputacions del General». En Ferran II i la Corona d’Aragó, Belenguer Cebrià, Ernest (ed.), 365-82. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2018.
  • Montagut Estragués, Tomàs de. Les institucions fiscalitzadores de la Generalitat de Catalunya: des dels seus orígens fins a la reforma de 1413. Barcelona: Sindicadura de comptes de Catalunya, 1996.
  • Muxella Prat, Imma. La Terra en guerra. L’acció de les institucions durant el regnat de Renat d’Anjou (1466-1472). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013. Tesis doctoral inédita.
  • Orti Gost, Pere. «Les finances de la Diputació del General de 1380 a 1462». En Història de la Generalitat de Catalunya. Dels orígens medievals a l’actualitat, 650 anys, Ferrer i Mallol, Maria Teresa (dir.) y Roig Rosich, Josep Maria (coord.), 120-37. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, 2011.
  • Orti Gost, Pere, «Les finances municipals de la ciutat de Barcelona 1340-1469)» (en prensa).
  • Riera Hernández, Francesc Xavier. Ferran II i la Generalitat de Catalunya (1479-1494). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2015. Tesis doctoral inédita.
  • Ryder, Alan. The Wreck of Catalonia. Civil War in the Fifteenth Century. Oxford: Oxford University Press, 2007.
  • Samaran, Charles. La maison d’Armagnac au XVe siècle et les dernières luttes de la féodalité dans le Midi de la France. Ginebra: Slatking-Megariotis Reprints, 1975 [publicado originalmente en 1907].
  • Sánchez Martínez, Manuel. «Las primeras emisiones de deuda pública por la Diputación del General de Cataluña (1365-1369)». En La deuda pública en la Cataluña bajomedieval, Sánchez Martínez, Manuel, 219-58. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2009.
  • Sánchez Martínez, Manuel, Furió Diego, Antoni y Sesma Muñoz, J. Ángel. «Old and New Forms of Taxation in the Crown of Aragon (13th-14th Centuries)». En La fiscalità nell’economia europea (secc. XIII-XVIII), Cavachiocchi, Simonetta (ed.), 99-130. Florencia: Firenze University Press, 2008.
  • Sánchez de Movellán Torent, Isabel. La Diputació del General de Catalunya (1413-1479). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, 2004.
  • Sans i Travé, Josep Maria. Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Vol. 1. Anys 1411 a 1539. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1994.
  • Sesma Muñoz, J. Ángel. La Diputación del reino de Aragón en la época de Fernando II. Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 1977.
  • Sobrequés i Callicó, Jaume. «Aspectes de la política fiscal de la Diputació del General al segle XV: la qüestió de la sal a l’Empordà durant la guerra civil». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins 25/1 (1979): 407-46.
  • Sobrequés i Callicó, Jaume. «Aspectos económicos de la vida en Barcelona durante la Guerra Civil catalana de 1462-1472 (Los gastos municipales de 1462-1465)». Cuadernos de Historia Económica de Cataluña 15 (1969-1970): 215-86.
  • Sobrequés i Callicó, Jaume. «La Diputació del General i la Guerra Civil del segle XV». En Història de la Generalitat de Catalunya. Dels orígens medievals a l’actualitat, 650 anys, Ferrer i Mallol, Maria Teresa (dir.) y Roig Rosich, Josep Maria (coord.), 82-5. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, 2011.
  • Sobrequés i Vidal, Santiago y Sobrequés i Callicó, Jaume. La guerra civil catalana del segle XV. 2 vols. Barcelona: Edicions 62, 1973.
  • Vicens Vives, Jaume. «El redreç de la economía catalana de 1481». En Obra dispersa. Catalunya ahir i avui, Vicens Vives, Jaume, vol. 1, 238-45. Barcelona: Vicens Vives, 1967 [publicado originalmente en 1957].
  • Vicens Vives, Jaume. Ferran II i la ciutat de Barcelona. 2 vols. Barcelona: Editorial Vicens Vives, 2010 [tesis doctoral de 1936].
  • Vicens Vives, Jaume. Juan II de Aragón (1398-1479: monarquía y revolución en la España del siglo XV. Editado por Paul H. Freedman y Josep M. Muñoz i Lloret. Pamplona: Urgoiti editores, 2003 [publicado originalmente en 1953].
  • Vicens Vives, Jaume. «La transformació de la Generalitat medieval (1479-1493)». En Obra dispersa. Catalunya ahir i avui, Vicens Vives, Jaume, vol. 1, 30-43. Barcelona: Vicens Vives, 1967 [publicado originalmente en 1936].
Fuente de los datos: Dialnet