Metodologies competencials en la formació literària de mestresexperiències didàctiques per fomentar el pensament reflexiu:

  1. Méndez Cabrera, Jeroni 1
  2. Rodrigo Segura, Francesc 1
  1. 1 Universitat de València, Espanya
Revista:
Didacticae. Journal of Research in Specific Didactics: / Revista d'Investigació en Didàctiques Específiques / Revista de Investigación en Didácticas Específicas.

ISSN: 2462-2737

Any de publicació: 2023

Número: 13

Pàgines: 22-37

Tipus: Article

DOI: 10.1344/DID.2023.13.22-37 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Didacticae. Journal of Research in Specific Didactics: / Revista d'Investigació en Didàctiques Específiques / Revista de Investigación en Didácticas Específicas.

Resum

L’objectiu d’aquest article és descriure i analitzar alguns projectes d’educació literària realitzats durant els últims vuit anys en el marc de la formació de docents per tal de reflexionar sobre la importància de l’ús de metodologies actives i competencials per l’ensenyament de la literatura al context universitari. Aquests projectes conformen experiències didàctiques com ara tallers d’escriptura, rutes literàries i l’ús dels videojocs per al foment lector. Presentem un comentari qualitatiu dels resultats d’aprenentatge més significatius i de la valoració dels estudiants a partir de la tria de diverses mostres. Finalment, arribem a la conclusió que aquestes experiències promouen no només l’adquisició de sabers lingüístics i literaris, sinó també la competència didàctica i el pensament reflexiu de l'estudiantat de Magisteri, futurs i futures mestres.

Referències bibliogràfiques

  • Ballester, J. (2015). La formación lectora y literaria. Graó.
  • Ballester, J., i Ibarra, N. (2020). El área de Didáctica de la Lengua y la Literatura. Identidad e investigación.
  • Entre la lectura, la escritura y la educación. Narcea.
  • Ballester, J., i Méndez, J. (2021). Los clásicos como resistencia: la lectura literaria en el marco de una
  • educación lectora transmedia. Tejuelo, 34, 195-220. https://doi.org/10.17398/1988-8430.34.195
  • Bataller, A. (2010). Quan l’activitat docent es trasllada fora de l’aula: rutes i viatges lingüístics i literaris,
  • CiDd. II Congrés Internacional de Didàctiques, Universitat de Girona.
  • Bataller, A. (2020). Llegenda i paisatge com a elements de mediació literària. Encantades i pedagogia de
  • l'imaginari. Cultura, Lenguaje y Representación, XXIII, 7. http://dx.doi.org/10.6035/clr.2020.23.1
  • Bataller, A., i Hernández-Gassó, H. (Coord.) (2014). Uns amors, uns carrers. Cap a una didàctica de
  • les geografies literàries. Publicacions de la Universitat de València.
  • Bel Martínez, J. C., Colomer Rubio, J. C., i Valls Montes, R. (2019). Alfabetización visual y desarrollo
  • del pensamiento histórico: actividades con imágenes en manuales escolares. Educación XXI,
  • (1), 353-374. https://doi.org/jwcd
  • Bordons, G. (2011). La formació literària en l’aprenentatge de la lengua. A La mirada experta: ensenyar
  • i aprendre llengües, CIREL-Generalitat de Catalunya, 65-75. https://bit.ly/3HNo1Fz
  • Cabrera, L. M. (2016). El taller literario: una aproximación sistemática. Temas Antropológicos, Revista
  • Científica de Investigaciones Regionales, 38(2), 89-107. https://bit.ly/3jM9YYH
  • Cassany, D., Luna, M., i Sanz, G. (1993). Ensenyar llengua. Graó. 4ª ed. 1998.
  • Colomer, T. (1991). De la enseñanza de la literatura a la educación literaria. Comunicación, Lenguaje
  • y Educación, 9, 21-31. https://bit.ly/40OAD7S
  • Colomer, T. (2005). Andar entre libros: la lectura literaria en la escuela. Fondo de Cultura Económica.
  • Colomer, T. (2009). La educación literaria. En I. Miret i C. Armendano (Coords.), Lectura y bibliotecas
  • escolares (pp. 73-82). Organización de Estados Iberoamericanos para la Educación, la Ciencia
  • y la Cultura.
  • Colomer, T. i Munita, F. (2013). La experiencia lectora de los alumnos de Magisterio: nuevos desafíos
  • para la formación docente. Lenguaje y Textos, 38, 37-44. https://bit.ly/3YG6FkB
  • Díaz-Plaja, A. i Prats, M. (2013). Recordar, aprender, practicar: qué sabe y qué debe saber un futuro
  • maestro. Lenguaje y Textos, 38, 19-28. https://bit.ly/3Xn4D7S
  • De Oliveira, E. M., Vernaschi, V. V., Delalibera, J., Otero, C. E., i de Queiroz, R. (2019). O professor nas
  • metodologias ativas e as nuances entre ensinar e aprender: desafios e possibilidades. Interface-
  • Comunicação, Saúde, Educação, 23, e180393. https://bit.ly/3HgNEwp
  • Esnaola, G. i De Ansó, M. B. (2019). Competencias digitales lúdicas y enseñanza. REIDOCREA Revista Electrónica
  • de Investigación y Docencia Creativa, 8, 399-410. https://www.ugr.es/~reidocrea/8-31.pdf
  • Fullana Noell, J., Pallisera Díaz, M., Colomer Feliu, J., Fernández Peña, R., i Pérez Burriel, M. (2013).
  • Metodologías de enseñanza y aprendizaje reflexivos en la universidad. Una investigación centrada
  • en la percepción de estudiantes de grado de la Universidad de Girona. Revista de Investigación
  • en Educación, 11(2), 60-76. http://bit.ly/3xe6Rfu
  • Galati, E. (2017). El pensamiento complejo y transdisciplinario como marcos de investigación científica.
  • Revista Latinoamericana de Metodología de las Ciencias Sociales, 7(1), e021. https://doi.org/jwb5
  • García-Peñalvo, F. J., i Ramírez Montoya, M. S. (2017). Aprendizaje, innovación y competitividad: La
  • sociedad del aprendizaje. Revista De Educación a Distancia, 17(52). https://doi.org/fn76
  • González-Moreno, C. X. (2012). Formación del pensamiento reflexivo en estudiantes universitarios.
  • Magis. Revista Internacional de Investigación en Educación, Enero-Junio, 595-617.
  • González, C., i Blanco, F. (2008). Emociones con videojuegos: Incrementando la motivación para el
  • aprendizaje. Revista Electrónica Teoría de la Educación: Educación y Cultura en la Sociedad
  • de la Información, 9(3), 69-92. https://doi.org/jwb9
  • Guba, E. C., i Lincoln, Y. S. (2002). Paradigmas en competencia en la investigación cualitativa. En C. A.
  • Denman i J. A. Haro (Eds.), Por los rincones, Antología de métodos cualitativos en la investigación
  • social (pp. 113-115). El Colegio de Sonora.
  • Gutiérrez, N. (2020). El videojuego y la lectura literaria: nuevo espacio para los nativos digitales. Contextos
  • Educativos, 25, 145-159. https://doi.org/jwcb
  • Haba, J., Alcantud, M., i Peredo, J. (2015). Taller de escritura creativa para el desarrollo de la competencia
  • literaria en Brasil. Didáctica. Lengua y Literatura, 27, 97-110. https://doi.org/jwcc
  • Hämäläinen, R., i Vähäsantanen, K. (2011). Theoretical and pedagogical perspectives on orchestrating
  • creativity and collaborative learning. Educational Research Review, 6, 169–184.
  • https://bit.ly/3pyyGfq
  • Jiménez Alcázar, J. F. (2016). De la edad de los imperios a la guerra total: medievo y videojuegos.
  • Campobell.
  • Johnson, D. W., i Johnson, R. (1992). Positive interdependence: Key to effective cooperation. En R.
  • Hertz-Lazarowitz i N. Miller (Eds.), Interaction in cooperative groups: The theoretical anatomy
  • of group learning. Cambridge University Press.
  • Johnson, D. W., Johnson, R. T., i Smith, K. (2007). The state of cooperative learning in postsecondary
  • and professional settings. Educational Psychology Review, 19, 15–29. https://bit.ly/3qrqfSl
  • Lacasa, P., Martínez, R., i Méndez, L. (2008). Developing new literacies using commercial videogames
  • as educational tools, Linguistics and Education, 19(2), 85-106. https://doi.org/bh5fwv
  • Lata Doporto, S., i Castro Rodríguez, M. (2015). El aprendizaje cooperativo, un camino hacia la inclusión
  • educativa. Revista Complutense de Educación, 27(3), 1085-1101. https://doi.org/hxxs
  • Le, H., Janssen, J., i Wubbels, T. (2018). Collaborative learning practices: teacher and student perceived
  • obstacles to effective student collaboration. Cambridge Journal of Education, 48(1), 103-122,
  • https://bit.ly/3euS4Ub
  • Martín-Macho Harrison, A., i Neira-Piñeiro, M. del R. (2020). Formación de los futuros maestros de
  • educación infantil en poesía y su didáctica. El caso de dos universidades españolas. Lenguaje
  • y Textos, (52), 85–99. https://doi.org/jwcf
  • Navarro-Remesal, V. (2014). Gamificación, videojuegos y educación. Revista del Fórum Europeo de
  • Administradores de la Educación, 22(4), 25-28.
  • Núñez Sabarís, X., Cea Álvarez, A. Mª., i Silva Dias, A. (2019). Literatura por tareas y gamificación:
  • novela policíaca y geografías culturales. Tejuelo, 30, 261-288. https://doi.org/gjns67
  • Rodríguez, A. B, Ramírez, L. J., i Fernández, W. (2017). Metodologías activas para alcanzar el comprender.
  • Formación Universitaria, 10(1), 79-88. https://bit.ly/3qxErsL
  • Reyzábal, Mª V., i Tenorio, P. (2004). El aprendizaje significativo de la literatura. La Muralla.
  • Rodrigo-Segura, F., i Ballester-Roca, J. (2019). La formación lectora y literaria de los futuros maestros
  • mediante la metodología de trabajo por proyectos para el desarrollo de un aprendizaje integrado
  • basado en competencias. ENSAYOS, Revista de la Facultad de Educación de Albacete, 34(2).
  • http://bit.ly/3lvaNFJ
  • Serna-Rodrigo, R. (2019). La participación lectora en la narrativa del videojuego. e-SEDLL, 1, 181-196.
  • https://bit.ly/3IfMm8k
  • Serna-Rodrigo, R., i Rovira-Collado, J. (2016). Aportaciones de los videojuegos a la Educación Literaria.
  • En M. T. Tortosa, S. Grau i J. D. Alvárez (Coords.) XIV Jornadas de Redes de Investigación
  • en Docencia Universitaria. Investigación, innovación y enseñanza universitaria: enfoques
  • pluridisciplinares (pp. 772-786). Universitat d’Alacant.
  • Soldevila, L. (2014). Del lloc literari a la ruta literària. En A. Bataller i H. Gassó (Coords.), Uns amors,
  • uns carrers. Cap a una didàctica de les geografies literàries (pp. 164-174). Publicacions de la
  • Universitat de València.
  • Trujillo, F., Salvadores, C., i Gabarrón, A. (2019). Tecnología para la enseñanza y el aprendizaje de lenguas
  • extranjeras: revisión de la literatura. RIED. Revista Iberoamericana de Educación a Distancia,
  • (1), 153-169. https://doi.org/jwcg
  • Villa, A., i Poblete, M. (Dir.) (2007). Aprendizaje basado en competencias. Una propuesta para la
  • evaluación de las competencias genéricas. Ediciones Mensajero.