Reginalitat a la Corona d’Aragó concepte i significació de «ser reina» a la baixa edat mitjana

  1. Ruiz Domingo, Lledó
Journal:
Recerques: Història, economia i cultura

ISSN: 0210-380X

Year of publication: 2022

Issue: 81

Pages: 37-58

Type: Article

More publications in: Recerques: Història, economia i cultura

Abstract

In the Late medieval Crown of Aragon, the queen consort had to embody an ideal version of the aristocratic lady, in order to strengthen her person. Being seen as a «good queen» le-gitimized her and allowed her to participate and intervene in the political, economic and social sphera of the Crown with a recognized social authority. In order to understand the role of the queen, in this article we will present a concep-tual definition of the same within the monarchi-cal scheme. The paper will focus on exposing the qualities and attitudes of the ideal of Late Medieval Queen, the mechanisms of projection of a personal image within the framework and, finally, how it resulted in a socially accepted capacity to intervene and mediate.

Bibliographic References

  • N. SILLERAS FERNÁNDEZ, «Queenship en la Corona de Aragón en la baja Edad Media: Estudio y propuesta terminológica», La Corónica. A Journal of Medieval Hispanic Languages, Literatures & Cultures 1, 2003, 119-133.
  • P. STAFFORD (ed.), Queens, Concubines and Dowagers: The King’s wife in the early Middle Ages, Atenes, University of Georgia Press, 1983.
  • D. PELAZ FLORES i M. I. DEL VAL VALDIVIESO, «La Historia de las Mujeres en el siglo XXI a través del estudio de la Reginalidad medieval», Revista de Historiografía 22, 2015, 101-127.
  • J. M. ROCA, «La reyna empordanesa», Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 10, 1928, 2-211.
  • F. SOLDEVILA, «La Reyna Maria, muller del Magnànim», Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 10, 1928, 213-347.
  • U. DEYBEL, «La Reyna Elionor de Sicilia», Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 10, 1928, 349-453.
  • Á. JAVIERRE MUR, María de Luna, reina de Aragón, Madrid, CSIC, 1942.
  • F. HERNÁNDEZ-LEÓN DE SÁNCHEZ, Doña María de Castilla, esposa de Alfonso V el Magnánimo, València, Universitat de València. Facultat de Filosofia i Lletres, 1959.
  • N. COLL JULIÀ, Doña Juana Enríquez, lugarteniente real en Cataluña 1461-1468, Madrid, CSIC, 1953.
  • T. EARENFIGHT, Queenship in Medieval Europe, Nova York, Palgrave Macmillan, 2013.
  • T. EARENFIGHT, The King’s other body, Maria of Castile and the Crown of Aragon, Philadelphia, University of Pennsilvania Press, 2009.
  • T. EARENFIGHT (ed.), Queenship and political power in medieval and early modern Spain, Aldershot, Routledge, 2005.
  • L. RUIZ DOMINGO, «Maria de Castella», dins A. FURIÓ (ed.), Quinze dones valencianes, Catarroja, Afers, 2020, 39-61.
  • N. SILLERAS FERNÁNDEZ, Power, piety and Patronage in Late Medieval Queenship: Maria de Luna, Nova York, Palgrave Macmillan, 2008.
  • S. ROEBERT, «The Nominations of Elionor of Sicily as Queen-Lieutenant in the Crown of Aragon. Edition and Comentary», Medieval Studies 80, 2019, 171-221.
  • L. RUIZ DOMINGO, El tresor de la reina. Recursos i gestió econòmica de les reines consorts a la Corona d’Aragó als segles XIV i XV, Madrid, CSIC, 2021.
  • L. RUIZ DOMINGO, «El precio de ser itinerante. Viajes, acompañamiento y espacios cortesanos de la reina Leonor de Sicilia (r. 1349-1375)», Studia Historica 39/2, 2021, 31- 50.
  • D. PELAZ FLORES, «Una casa en ciernes. El séquito de Leonor de Aragón en su viaje a Castilla (1375)», dins F. P. CAÑAS GÁLVEZ i J. M. NIETO SORIA (ed.), Casa y Corte: ámbitos de poder en los reinos hispánicos durante la Baja Edad Media (1230-1516), Madrid, Egástula, 2019, 73-95.
  • D. PELAZ FLORES, «Queenship: teoría y práctica del ejercicio del poder en la Baja Edad Media castellana», dins M, I. DEL VAL VALDIVIESO i J. F. JIMÉNEZ ALCÁZAR (coord.), Las mujeres en la Edad Media, Lorca, Sociedad Española de Estudios Medievales, 2013, 284.
  • T. EARENFIGHT, «Two Bodies One Spirit: Isabel and Fernand’s Construction of Monarchical partnership», dins B. WEISSBERGER (ed.), Queen Isabel I of Castile: Power, Patronage, Persona, Woodbridge, Boydell & Brewer, 2008, 3-18.
  • M. S. SILVA, «Philippa de Lancaster, la dama inglesa que fue modelo de reginalidad en Portugal», Anuario de Estudios Medievales 46/1, 2016, 210-213.
  • D. PELAZ FLORES, «“Reynante(s) en vno”. Fundamentación teórica del poder de la pareja regia en la Corona de Castilla durante la Baja Edad Media», Anuario de Estudios Medievales 48/2, 2018, 863.
  • C. DÍAZ MARTÍ, «Pergamins referents a la fundació de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron», Acta Historica et Archaelogica Medievalia 29, 2008, 29.
  • M. C. GARCÍA HERRERO i Á. MUÑOZ FERNÁNDEZ, «Reginalidad y fundaciones monásticas en la Corona de Castilla y Corona de Aragón», Edad Media. Revista de Historia 18, 2017, 34.
  • E. KANTOROWICZ, Los dos cuerpos del rey, un estudio de teología política medieval, Madrid, Alianza, 1985.
  • D. PELAZ FLORES, Reynante(s) en (v)no. Poder y representación de la reina en la Corona de Castilla durante el siglo XV, tesi doctoral inèdita, Valladolid, Universitat de Valladolid, 2015, 100.
  • E. WOODACRE, «Questionable authority: Females overeigns and their consorts», dins J. DREVINA i N. SPARKS (ed.), Authority and Gender in Medieval and Renaixssance Chronicles, Cambridge, Cambridge Scholars Publishing, 2012, 380.
  • N. SILLERAS FERNÁNDEZ, «Between expectations and desire. Widowhood and sexuality in Late Medieval Iberia», Viator 42/2, 2011, 353. 21.
  • N. SILLERAS FERNÁNDEZ, «Dues reines per a un rei: Maria de Luna i Margarida de Prades les mullers de Martí I l’Humà (r. 1396-1410)», dins M. T. FERRER I MALLOL (ed.), Martí l’Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410): l’Interregne i el compromís de Casp, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2015, 692-693.
  • N. SILLERAS FERNÁNDEZ, «Widowhood and deception: Ambiguities of Queenship in Late Madieval Crown of Aragon», dins M. CRANE, M. REEVES i R. RAISWELL (ed.), Shell Games: Scams, Frauds and Deceits (1300-1650), Toronto, University of Toronto, 2004, 185-187.
  • L. RUIZ DOMINGO, «Crédito, deuda y finanzas de la Casa de la Reina en la Corona de Aragón a finales del siglo XIV. Los capítulos entre la reina Violante de Bar y su tesorero Berenguer de Cortilles», Historia, Instituciones y Documentos 45, 2018, 353-376.
  • A. M. RODRIGUES, As tristes rainhas: Leonor de Arag o e Isabel de Coimbra, Lisboa, Circulo de Leitores, 2013, 175.
  • M. CHEBEL, La formation de l’identité politique, París, Presses Universitaires de France, 1986, 18-19; D. HOLLAND et al., Identity and agency in cultural worlds, Cambridge, Harvard University Press, 1998, 5.
  • J. A. JARA FUENTE, «Percepción de “sí”, percepción del “otro”: la construcción de identidades políticas urbanas en Castilla (el concejo de Cuenta en el siglo XV)», Anuario de Estudios Medievales 40/1, 2010, 75-92.
  • M. C. GARCÍA HERRERO, «Un tiempo de añoranza y aprendizaje. María de Castilla y sus primeros años en la Corona de Aragón», Storia delle Done 9, 2013, 97-116.
  • J. A. JARA FUENTE, «Lenguaje y dicurso: percepciones identitarias y construcciones de identidad», Hispania. Revista Española de Historia 71, 2011, 316.
  • D. PELAZ FLORES, Poder y representación de la reina en la Corona de Castilla (1418- 1496), Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Turismo, 2017, 49.
  • W. FRAZER, «Introduction: Identities in Early Medieval Britain», dins A. TYRELL i W. FRAZER (ed.), Social identity in early medieval Britain, Londres Nova York, Leicester University Press, 1-22.
  • A. M. RODRÍGUES, «“Polla raynha Dona Lionor, mjnha molher que sobre todas amo e preço”. D. Duarte e D. Leonor de Arago: uma parceria aquém e além-túmulo», dins C. BARREIRA i M. METELO DE SEIXAS (ed.), D. Duarte e a sua época. Arte, cultura, poder e espiritualidade, Lisboa, Instituto de Estudos Medievais, 2014, 67-83.
  • J. V. GARCÍA MARSILLA, «El lujo cambiante. El vestido y la difusión de las modas en la Corona de Aragón (siglos XIII-XV)», Anales de Historia del Arte 24, 2014, 228.
  • D. PELAZ FLORES, Reinas consortes. Las reinas de Castilla entre los siglos XI-XV, Madrid, Sílex, 2017, 164-165.
  • J. GUMPERZ i J. COOK-GUMPERZ, «Introduction: Language and the communication of social identity», dins J. GUMPERZ (ed.), Language and social identity, Cambridge, Cambridge University Press, 1982, 1-21.
  • C. RICHMOND, «Identity and morality: power and politics during the War of the Roses», dins H. PRYCE i J. WATTS (ed.), Power and identity in the Middle Ages: essays in memory of Rees Davies, Oxford, Oxford University Press, 2007, 226-241.
  • J. A. JARA FUENTE, «Conciencia, alteridad, percepción y marcación: la construcción de la identidad de los sujetos en la Castilla urbana del siglo XV”» dins J. A. JARA FUENTE, I. ALFONSO ANTÓN i G. MARTÍN (coord.), Construir la identidad en la Edad Media. Poder, y memoria en la Castilla de los siglos VII a XV, Conca, Universidad de Castilla-La Mancha, 2010, 287-317.
  • M. C. GARCÍA HERRERO, «La dama modélica del Cuatrocientos en la correspondencia de María de Castilla, reina de Aragón (1416-1458)», Cuadernos del CEMYR 23, 2015, 29.
  • M. S. SILVA, Filipa de Lencastre. A rainha inglesa de Portugal, Lisboa, Circulo de Leitores, 2014, 48.
  • M. P. RÁBADE OBRADÓ, «El arquetipo femenino en los debates intelectuales del siglo XV castellano», En la España Medieval 11, 1988, 261-301.
  • SILLERAS FERNÁNDEZ, «Dues reines per a un rei…», 686; M. J. FUENTE PÉREZ, «¿Espejos de Esther? La intercesión como tarea poítica de la reina (León-Castilla, siglos XI-XIII), e-Spania 20, 2015.
  • M. S. SILVA, «A construção coeva da imagem de Filipa de Lencastre como uma “santa rainha”», dins A. L. VILELA et al. (ed.), Representaç es do Mita na História e na Literatura, Évora, Universidade de Évora, 2014, 139.
  • L. RUIZ DOMINGO, «Prácticas devocionales y espacios litúrgicos de Sibila de Fortià, reina de la Corona de Aragón (r. 1377-1387)», Journal of Medieval Iberian Studies 13/2, 2021, 214-235.
  • S. ROEBERT, «“Idcirco ad instar illius Zerobabell templum domini rehedifficantis”. La politica monastica di Eleonora di Sicilia», Edad Media. Revista de Historia 18, 2017, 49-74.
  • S. ROEBERT, «Leonor de Sicília y Santa Clara de Teruel: la fundación reginal de un convento de clarisas y su primer desarrollo», Anuario de Estudios Medievales 44, 1, 2014, 141-178.
  • M. GAUDE FERRAGU, Queenship in Medieval France 1300-1500, Nova York, Palgrave Macmillan, 2016, 172-176.
  • M. C. GARCÍA HERRERO, «María de Castilla, reina de Aragón (1416-1458): La mediación incansable», e-Spania [en línia] 20, 2015, URL: http://journals.openedition.org/e-spania/24120 [consulta: 10 de febrer de 2022].
  • VINYOLES, «Les dones i la pau en el context de les guerres del segle XV», Pedralbes 28, 2008, 371.
  • L. RUIZ DOMINGO, «“Del qual tenim loch”. Leonor de Sicilia y los orígenes de la lugartenencia femenina en la Corona de Aragón», Medievalismo 27, 2017, 303-326.
  • L. HUNEYCUTT, «Intercession and the High Medieval Queens: the Esther Topos», dins J. CARPENTER i S.-B. MACLEAN (ed.), Power of the Weak, Urbana, University of Illinois Press, 1995, 129.
  • M. C. GARCÍA HERRERO, «El cuerpo que subraya: imágenes de autoridad e influencia materna en fuentes medievales», Turiaso 17, 2003, 160-162.
  • M. WEBER, Economía y sociedad: un esbozo de sociología comprensiva, Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 1964, 170-172.
  • J. WATTS, La formación de los sistemas políticos: Europa 1300-1500, València, Publicacions de la Universitat de València, 2016, 309.
  • M. FOUCAULT, El discurso del poder, Barcelona, Folios Ediciones, 1983, 59.
  • A. RUBIO VELA: Valencia, el príncipe de Viana y Juan II, València, Gráficas Papallona, 2016, 160.
  • L. RUIZ DOMINGO: «Escribir para construir: la imagen de la reina Juana Enríquez en la correspondencia y la cronística del siglo XV», dins E. CORRAL (ed.), Voces de mujeres en la Edad Media. Entre realidad y ficción, Berlín Boston, De Gruyter, 2018, 103-109.
  • M. WEBER, El político y el científico, Madrid, Alianza, 1986, 87-88.
  • M. TOLDRÀ PARÉS, La reina Maria, dona d’Alfons el Magnànim: vida i obra de govern (1401-1458), tesi doctoral inèdita, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013, 875.
  • J. M. NIETO SORIA, «Ceremonia y pompa para una monarquía: los Trastámara de Castilla», Cuadernos del CEMYR 17, 2009, 57. 79.
  • E. BELENGUER, La fi de la dinastia catalana. Joan I i Martí l’Humà, Catarroja, Afers, 2021, 104-105.
  • L. RUIZ DOMINGO, Reginalitat baixmedieval. La significació política, econòmica i cerimonial de la reina consort a la Corona d’Aragó baixmedieval, tesi doctoral inèdita, València, Universitat de València, 2020, 282.