Estudio de la microestructura, las propiedades y el impacto ambiental del hormigon de azufre

Laburpena

La present tesi doctoral tracta sobre l'estudi d'un material de construcció, el formigó de sofre, des d'un punt de vista bàsicament experimental i seguint una hipòtesi de treball diferent a la que tradicionalment s'ha escollit per a aquest material. El formigó de sofre conté àrids i sofre, essent aquest últim el lligant; la barreja d'ambdós materials s'aconsegueix en calent, ja que el sofre fon a 120ºC. L'enduriment del material és notablement ràpid, ja que es tracta d'un procés de solidificació en el qual el sofre cristal·litza. En investigacions anteriors s'havia obtingut que, tot i posseir bones propietats físico-mecàniques i, especialment, químiques, el material presentava problemes de fragilització i envelliment que limitaven les seves aplicacions. La solució que típicament s'havia adoptat era la de modificar el sofre químicament amb diversos polímers per a controlar-ne la cristal·lització, però això feia el producte més complexe i menys competitiu. En aquest treball s'ha triat una altra via: la de controlar el desenvolupament de la microestructura físicament, sense additius que reaccionin químicament amb el sofre. Per a comprovar la viabilitat d'aquest procediment, es van fabricar diverses sèries de probetes que es van caracteritzar segons assaigs físico-mecànics, microestructurals i ambientals.En una primera etapa experimental es va optimitzar el procés de fabricació i la composició, prenent com a criteris la treballabilitat i la resistència mecànica. Un cop seleccionats el procés adequat i les dosificacions òptimes, es va mesurar la retracció, la resistència a compressió, flexotracció, tracció indirecta i desgast, la fragilitat i la durabilitat sota cicles tèrmics. Es van obtenir resultats similars als obtinguts per altres investigadors (enduriment ràpid, elevada resistència mecànica, retracció comparable a la del formigó convencional, fragilitat lleugerament superior a la d'aque