Els tallers d'història i arqueologia en l'ensenyament primari a Catalunyaavaluació de la seva aplicació al període 1990-2015

Laburpena

La tesi parteix de la problemàtica existent en relació a la didàctica de la història tant pel que fa a la metodologia expositiva, com a la manca de criteris i recursos didàctics que permetin classes participatives en les que l’alumnat pugui construir coneixement de forma individual i col·lectiva, en les que es fomenti l’esperit crític, i es desenvolupin metodologies que afavoreixen l’assoliment de competències del Medi Social, tal com estableix el currículum. Per abordar el problema, ens endinsem en el context escolar en l’àmbit de les Ciències Socials al llarg del segle XX i fem també un repàs bibliogràfic de l’estat actual de la qüestió. A continuació es planteja la crisi de la historiografia com a un dels factors que desencadena la manca d’objectius de l’ensenyament de la història, alhora que es planteja com, des d’altres disciplines com l’arqueologia, sorgeixen iniciatives que aconsegueixen reorientar aquest ensenyament. Un cop establerts els fonaments de la problemàtica, es planteja el treball metodològic en el que s’analitza què són els tallers d’història i arqueologia, el seu origen, les metodologies que implementen, les parcel·les del saber històric que abasten, l’àmbit disciplinar psico-pedagògic en el que es basen i els materials i recursos que aporten. A continuació es fa una anàlisi de la demanda al llarg de vint i cinc anys i es presenten els resultats de les diferents estratègies de recollida de dades proposades al professorat i als monitors. Aquesta anàlisi pretén validar els tallers d’història a l’aula com a experiment integral de treball de la història que parteix dels fonaments, finalitats, principis i metodologies que planteja el currículum amb la finalitat de formar ciutadans crítics i amb capacitat de pensament històric.