Els determinants de la localització industrial i residencialuna aplicació als municipis catalans

Resum

La tesi doctoral que porta per títol Els determinants de la localització industrial i residencial. Una aplicació als municipis catalans, tracta sobre els determinants locacionals de persones i activitats econòmiques. El marc territorial utilitzat han estat els municipis de Catalunya, i el marc temporal se situa entre el 1986 i el 1996. Laportació original daquesta tesi consisteix en el tractament simultani dels fenòmens locacionals de persones i llocs de treball, així com la seva anàlisi independent. Es parteix de diverses bases de dades força exhaustives, entre les que cal destacar el Registro de Establecimientos Industriales, que ha subministrat una extensa relació dels nous establiments industrials localitzats als municipis catalans, i les bases de dades de lInstitut dEstadística de Catalunya, amb abundant informació sobre la distribució de locupació i la població, a escala local, així com de diverses característiques relatives als municipis. El factor espacial ha estat clau en aquest treball. Així, la localització geogràfica del conjunt de municipis catalans ha estat una variable present en les estimacions economètriques realitzades, de forma que latractiu locacional dels municipis no sha posat en funció únicament de les seves característiques, sinó també de la llunyania i/o proximitat daquests en relació a la resta de localitats. El nivell territorial emprat ha estat làmbit local i, en concret, làmbit local de Catalunya. Gràcies a la riquesa de les bases de dades emprades sha pogut treballar amb la pràctica localitat dels municipis. Val a dir que els motius que rauen sota lelecció daquest àmbit territorial fan referència a la voluntat destudiar els fenòmens locacionals al nivell en què aquests es produeixen i a la possibilitat de baixar fins a un nivell territorial per al qual la quantitat dels treballs existents és força escassa. El punt de partida, ha estat lanàlisi dels fenòmens locacionals des de dues òptiques: la primera consisteix en què la localització de persones i dempreses es pot estudiar de manera independent; i la segona consisteix en què la localització de persones i llocs de treball mostra unes interdependències força estretes, de forma que cal analitzar el fenomen conjuntament. Pel que fa a la primera aproximació, la localització residencial sha abordat mitjançant la utilització dun model de Mínims Quadrats Ordinaris (MQ) i de la Regressió per Quantils (RQ), mentre que la localització destabliments industrials sha tractat mitjançant la utilització dun model de Poisson i dun model Logit Condicional. Pel que fa a la segona aproximació, la determinació simultània de la localització de la població i de locupació sha dut a terme amb el concurs dun model de Mínims Quadrats en 2 Etapes (MQ2E). Els resultats mostren com les pautes locacionals de persones i activitats són diferents i com, per a aquestes darreres, en funció del tipus dactivitat econòmica o de les característiques dels establiments entrants (com ara la dimensió), també hi ha especificitats que mereixen ser destacades. A més a més, es detecta una forta interdependència entre la localització de locupació i de la població.