Entre França i Espanya. El sorgiment d’un nou espai de comunicació científica per mitjà de la revista La Medicina Catalana. Portantveu de l’Occitània mèdica (Barcelona, 1933-1938)

Resumen

Els orígens de la premsa científica periòdica es remunten a les pràctiques de transmissió del coneixement emanades de la denominada República de les Lletres, en particular a les publicacions aparegudes dins les acadèmies reials o les societats erudites de l’Antic Règim. Pel que fa a la seva tipologia, les revistes mèdiques presentaven als inicis del segle XX una gran varietat, tant de format i periodicitat com de temàtica, de dependència institucional i d’especialització. Seu d’una potent indústria editorial, Barcelona esdevingué aleshores un dels centres més importants d’edició de publicacions mèdiques –llibres i revistes– en l’àmbit lingüístic del castellà. La Medicina Catalana. Portantveu de l’Occitània mèdica (LMC) és una revista representativa del catalanisme mèdic, i constitueix un fet particular dins el panorama científic de dos països europeus –França i Espanya– amb una llarga tradició centralista: l’aspiració de metges catalans i occitans, del Midi francès, a crear un espai propi –l’Occitània mèdica del subtítol de la revista– de comunicació científica, més enllà dels imperatius marcats pels Estats francès i espanyol. El primer número LMC va aparèixer l’octubre de 1933, coincidint amb l’autonomia universitària i la reforma del pla d’estudis de medicina de la Universitat de Barcelona, i l’entrada en vigor de l’oficialitat del català, que esperonà les publicacions i l’ús públic de la llengua autòctona. El seu director, el metge Leandre Cervera i Astor, al costat de l’editor Josep Miracle i Montserrat i amb Ismael Girard des de Tolosa de Llenguadoc, va aconseguir que la publicació es mantingués fins l’any 1939, quan les tropes franquistes van ocupar Barcelona i es van prohibir definitivament les publicacions en llengua catalana. Fent servir el català com a vehicle de comunicació, LMC donava cabuda en les seves pàgines a articles originals i també a resums, convenientment traduïts i comentats, d’articles prèviament publicats en revistes internacionals i en diferents llengües. Igualment, incloïa seccions, com ara “Occitània mèdica” i “Noticiari d’activitats”, que referien les activitats mèdiques realitzades, i també les programades, així com les novetats esdevingudes, en els territoris catalano-occitans, això és, el triangle geogràfic Alacant-Bordeus-Marsella, que comptava aleshores amb uns 10 milions d’habitants. LMC suposa l’existència, a Catalunya i a la seva àrea d’influència lingüística comprès el sud de França, d’un públic lector integrat per professionals de la medicina, i probablement d’altres sectors sanitaris, que actualitzava regularment els seus coneixements en català d’acord amb unes àrees temàtiques que es corresponien amb les especialitats mèdiques en ús. Va ser una publicació periòdica concebuda i dissenyada des de la tensió entre forces divergents, que tendien cap a la diversificació de les ciències mèdiques, i alhora forces convergents, que impedien la fragmentació en distintes professions sanitàries. Des del primer número, la subsistència de la revista depenia no tant dels potencials subscriptors com d’uns ingressos estables procedents de la publicitat, en especial de la indústria farmacèutica. La memòria d’aquesta tesi doctoral s’emmarca en una línia d’investigació, iniciada ara fa ja més d’un dècada, sobre la medicina a la Catalunya de la primera meitat del segle XX, una etapa on es va consolidar, sobretot a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, a més de l’anomenada medicina de laboratori i d'una àmplia oferta d’especialitats mèdiques, un potent sector editorial en l’àmbit de la medicina.