Exploració dels models explicatius sobre mobilitat des de la perspectiva de la complexitat. El cas d’un grup d’alumnes d’Andorra

Resumen

Aquesta recerca pretén descriure els models explicatius al voltant del fenomen de la mobilitat urbana a Andorra per tal de tenir dades que puguin orientar el disseny d’activitats educatives que abordin la mobilitat des de l’educació ambiental. Per a fer-ho, focalitza en un cas concret: un grup d’alumnes de primer curs de segon cicle de Segona Ensenyança d’Andorra. Com a referents teòrics, la recerca se situa dins el corrent de l’educació ambiental des de la complexitat, entenent que aquesta pot ser una oportunitat per abordar la situació de crisi global. S’assumeix que el marc de la complexitat pot ajudar a enriquir els plantejaments teòrics i metodològics de l’educació ambiental, des de dues perspectives: per una banda, oferint un marc per aproximar-se als fenòmens del món des de les interaccions, el dinamisme i l’articulació escalar, on prenen rellevància la definició de sistemes. Per altra banda, la complexitat ofereix un marc per entendre l’ensenyament-aprenentatge com a processos de construcció reconstrucció dinàmica de models explicatius que orienten la interpretació, la intervenció i la participació al món. Des d’aquest plantejament, la recerca descriu les característiques dels models explicatius sobre mobilitat d’un grup d’alumnes. La mobilitat s’entén com un fenomen complex que emergeix de la interacció entre persones, societat i medi i esdevé un repte fonamental per avançar cap a la construcció de societats més sostenibles, en els contextos urbans en general i a Andorra en concret. En l’anàlisi de dades, la recerca s’aproxima als models explicatius de l’alumnat des de dues perspectives: des d’una visió temàtica de la mobilitat i des d’una visió complexa; mitjançant la utilització de xarxes sistèmiques. Per tal de posar en relació ambdues aproximacions, es construeixen representacions dels models explicatius de l’alumnat integrant la visió temàtica i la complexa, mitjançant una adaptació pròpia dels mapes de Thagard. El procés d’anàlisi culmina amb la construcció de perfils d’alumnes segons les característiques dels seus models explicatius sobre mobilitat. Els resultats mostren 3 perfils d’alumnes que se situen en un gradient que va de menys a més complex segons la presència de les dimensions temporal, escalar i de l’acció en els seus models explicatius. En el conjunt del cas estudiat, la majoria d’alumnes pertanyen a un perfil que mostra un model explicatiu sobre mobilitat mitjanament complex, en el qual dues de les tres dimensions considerades tenen una presència baixa o mitjana. La recerca conclou que el diàleg entre la visió temàtica i la complexa pot ser una eina per enriquir els models explicatius sobre mobilitat, ja que ambdues perspectives aporten plantejament diferents però complementaris sobre el fenomen. La visió temàtica aporta informació detallada sobre els estats en un moment determinat que permet aprofundir i precisar les entitats i les característiques relacionades amb les persones que es desplacen, els mitjans que utilitzen i el context per on desplacen. En canvi, la visió complexa aporta una perspectiva que integra les persones, els mitjans i el context en un escenari obert, dinàmic i escalar, que assumeix l’atzar i la indeterminació. Des d’aquesta perspectiva, es proposen orientacions didàctiques encaminades a fer evolucionar els models inicials de l’alumnat cap a models que, sense renunciar a la perspectiva temàtica, incorporin la visió complexa, reforçant la dimensió temporal, escalar i de l’acció. Aquestes orientacions didàctiques es basen en un mapa obert de continguts emergents del diàleg entre la visió temàtica i la complexa, i en la definició d’itineraris de continguts per a treballar la mobilitat segons cada perfil d’alumnes.