La mediatització dels escàndols políticsels "casos Blasco"

Resumen

L’escàndol és un concepte instaurat en la centralitat del sistema polític. L’augment de casos de corrupció política o en el seu defecte l’augment de la percepció dels mateixos traduïts en escàndols polítics centrats en la qüestió reputacional ha de tenir uns motius concrets que l’expliquen. Què fa que estos casos apareguen i es mediatitzen? Quins són els seus condicionants i les seues conseqüències? Existeix una rutina de producció mediàtica estable dels escàndols polítics? Quins elements condicionen els seus efectes? Com afecta tot això a l’estructura comunicativa, al sistema polític i a tots els seus representants? Les causes i conseqüències dels escàndols polítics mediats d’ara són les mateixes que les de fa 20 anys? Quin paper ha jugat i juga l’escàndol polític en el sistema comunicatiu valencià? Hom podrà comprovar que este estudi pretén anar més enllà de la recopilació cronològica de fets i accions inherent a un o diversos escàndols polítics concrets, i especialment de la seua valoració ètica. No és aquest un treball descriptiu sobre els escàndols polítics vinculats a Rafael Blasco. Aquest estudi pretén fer una adaptació teòrica i pràctica de l’escàndol polític mediat en el marc valencià, tot establint anàlisis de diferents casos separats en el temps, però usant la figura de Rafael Blasco com a eix transversal. El seguiment d’escàndols polítics vinculats al que ha sigut membre del govern valencià tant amb el PSPV com amb el PP ens permet una anàlisi completa des de diferents punts de vista. Precisament, aquest és un dels factors clau del present estudi, la possibilitat d’aprofundir en l’escàndol polític a través d’un mateix personatge que és el centre d’atenció de dos grans escàndols de corrupció política mediats separats per més de 20 anys de diferència. L’estudi té dues fases centrals. La primera amb el conegut com a cas “Blasco” o “Paterna” amb Rafael Blasco en la seua etapa en el Govern valencià com a conseller del PSPV des de l’any 1989 al 1992. La segona l’emmarquem entre els anys 2010 i 2014, període en què es mediatitza l’etiquetat com a cas Cooperació. L’anàlisi es durà a terme a través de l’estudi inductiu de totes les notícies vinculades a dits escàndols polítics que parteixen de les cobertes del diari Levante-EMV i Las Provincias des del moment de revelació de l’escàndol fins a la seua resolució. Cal apuntar que l’anàlisi representa una aportació sobre el fecund marc teòric que aborda la mediatització dels fets per part des mitjans de comunicació i els mecanismes derivats de construcció de l’opinió pública. La capacitat de l’escàndol d’emmarcar la realitat de forma especialment dramatitzada ens permetrà avançar en la descripció de rutines dels mitjans de comunicació per referenciar els fets i els seus protagonistes. En definitiva, aquest estudi és justifica per quatre grans necessitats d’anàlisi diferencials en el present moment: per l’actor polític triat i l’estructura de poder en què transita; pel moment exacte en què s’ubica l’estudi i que permet analitzar els efectes de l’escàndol mediatitzat; i per la capacitat comparativa de l’estudi amb diferents contextos