Aproximació historicoanalítica a la música de José Antonio Valls Subirats (1958-1983)

Laburpena

Aquesta tesi doctoral té els següents objectius generals: (1) estudiar la influència musical dels jesuïtes a Tortosa, com a seu del bisbat de Tortosa, que incorpora el poble d’Alcanar, des de la fi del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX; (2) recuperar la producció de José Antonio Valls Subirats (1958-1983), natural d’Alcanar; i (3) determinar el llenguatge i la «poesi» d’aquest compositor. Com a objectius específics, es realitzaran les tasques següents: dintre de l’objectiu general núm. 2, es farà una panoràmica de la vida i l’obra de José Antonio Valls Subirats; i dintre de l’objectiu general núm. 3, (a) es realitzarà una anàlisi estilística de tota la seva producció; i (b) es contextualitzaran les seves composicions d’acord al seu temps i el present. METODOLOGIA: Per aconseguir aquests objectius, s’ha realitzat una revisió bibliogràfica i entrevistes procedents de l’àmbit familiar, de persones particulars i de nombroses institucions de Barcelona, Castelló, Madrid, Salamanca, Tarragona i València. També, s’ha realitzat una anàlisi estilística de tota la producció de José Antonio Valls Subirats. Per facilitar la comprensió d’aquesta tasca i davant el fet que totes les partitures es troben manuscrites pel propi compositor, s’han transcrit els exemples musicals a comentar mitjançant el programari de notació musical «online» «Flat». A més, es planteja un esquema formal en el qual apareix l’estructura general de les obres, juntament amb l’estructura interna fraseològica de cadascuna de les seccions, la situació de les cadències estructurals, els tipus de cadències utilitzades, etc. Igualment, es fa esment a les característiques i conclusions de les obres analitzades perquè, de manera concisa, es puguin consultar les conclusions extretes a partir de l’estudi realitzat en tots els aspectes comentats. El xifrat musical emprat per les anàlisis realitzades correspon al «xifrat funcional», ja que la majoria de les obres de Valls Subirats van ésser concebudes dintre de contextos tonals. RESULTATS-CONCLUSIONS: No hi ha treballs previs que contemplin l’estudi de la totalitat del corpus compositiu de José Antonio Valls Subirats. Va néixer el 1958 a Alcanar i va cursar estudis de Música en les especialitats de Clarinet, Piano, Orgue, Composició, Direcció de Cors i Direcció d’Orquestra als Conservatoris Superiors de Música de València i Madrid (en aquesta última ciutat, en les especialitats de Clarinet i Orgue). Va aconseguir la posició de catedràtic interí de Música de Cambra al Conservatori Superior de Música de València al curs acadèmic 1982-1883. Els estudis d’orgue li van proporcionar un contacte directe amb membres de la Companyia de Jesús des de 1976 a 1983, quan un accident de cotxe li va causar la mort. Durant segles, i, en particular, des de la fi del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX, la Companyia de Jesús va tenir un paper educatiu decisiu en les ciències i les arts. En particular, d’entre les arts, la música, bàsicament, centrada en el cant, tradicionalment, recolzat per instruments de teclat, utilitzats a les capelles com a les aules i salons d’actes. Des de 1864, quan la residència oficial de la Companyia de Jesús es va establir a l’antic convent franciscà de l’Arrabal de Jesús de Tortosa, la pràctica totalitat de les poblacions de l’entorn, inclòs Alcanar, van rebre una influència molt directa d’aquest centre d’estudis superiors. Tal influència es va exercir a través de les missions populars o de les classes de catequesi i de l’organització de nombroses activitats religioses de caràcter devocional i lúdic per als més menuts. Jesuïtes com el P. Gabriel Palau, S. J. (1863-1939), entre d’altres, o el cardenal Victoriano Guisasola (1852-1920), Bisbe d’Oriola (1882-1886), també, hi van exercir una influència i hi van deixar un bon testimoni de música religiosa i sacra per terres valencianes, catalanes i d’altres ciutats espanyoles. La figura del compositor José Antonio Valls Subirats s’ha d’enquadrar dintre d’una Espanya nacionalcatòlica, una de les senyes d’identitat ideològica del franquisme. L’educació estava en mans de l’Església catòlica, entre d’altres, i el paper que va tenir la Companyia de Jesús al respecte, a l’igual que altres ordes religiosos, va ésser important. Pel que fa a Valls Subirats, el seu contacte amb els jesuïtes va ésser directe i es va produir a través del seu professor d’Orgue al Conservatori Superior de Música de València, Vicent Ros. Gràcies al lliurament de material d’interès per part de la família del compositor, d’algunes persones particulars i d’entitats públiques, s’ha pogut recuperar la producció musical de José Antonio Valls Subirats, recopilada en aquest treball. Mitjançant una aproximació analítica a tota la seva producció, s’ha pogut observar com ha evolucionat el llenguatge del compositor, músic complet de gran talent amb una destacada facilitat i destresa per la composició. Malgrat l’escassetat d’obres (algunes d’elles constitueixen un únic exemple de «lieder», obres per a piano sol, pasdobles o concerts per a solista i orquestra; i altres revelen el cultiu d’una tècnica compositiva concreta aïllada), es fa palès un canvi estètic que abasta des de la influència de Franz Schubert (1797-1828), representada pel seu «lied» «Ave Maria», per a tenor i piano, fins a treballar la música jazzística (primer i tercer moviments del «Concierto para piano y orquesta», i el segon i tercer «preludios de Broodway», per a piano). En aquest context, el romanticisme és, potser, el període més present en la seva música: des d’algunes de les característiques dels «lieder» de Schubert («Ave Maria») fins al «Concert per a piano i orquestra», «Op.» 16, d’Edvard Grieg (1843-1907) (primer moviment del «Concierto para piano y orquesta»), incloent-hi els moments «romàntics» que es mostren al seu quartet de corda. És, per tant, una música eminentment melòdica, amb afinitats prou properes entre les tonalitats escollides, emprant una relació harmònica general d’intervals de tercera i quinta. Així, a excepció del primer «preludio de Broodway» –influït pel tractament romàntic que de la sèrie dodecafònica van realitzar Arnold Schönberg (1874-1951) o Alban Berg (1885-1935), entre d’altres–, una peça aïllada, podem afirmar que, generalment, Valls Subirats va ésser un compositor tonal i deduïm que li costava endinsar-se per camins més moderns. No obstant això, la utilització d’una «tonalitat ampliada», en la qual es potencia l’harmonia per segones, per quartes, acords amb notes afegides, etc., es manifesta, també, a través del segon i tercer «preludios de Broodway», i del seu «Quinteto de metal “Fantasía”». D’altra banda, la seva única incursió en la música modal està representada en la seva «Fantasía para clarinete y órgano», en la qual veiem una presència gairebé contínua d’acords per quartes, característica que és, també, extrapolable a altres composicions seves. En aquest aspecte, no va utilitzar cap escala modal pròpia, sinó modes que, en nombroses ocasions, són defectius i que no sempre estableixen una tònica modal clara, la qual cosa suggereix l’existència de diverses escales modals ambigües que no arriben a confirmar-se, facilitant, per tant, la modulació modal. La influència musical jazzística s’observa en la inserció de la bateria al tercer moviment del seu «Concierto para piano y orquesta», i en aspectes harmònics o de fraseig presents, també, al segon i tercer «preludios de Broodway». D’aquesta manera, es dedueix que va ésser epígon de George Gershwin (1898-1937). Així mateix, en la majoria de les seves composicions, podem percebre la predilecció del compositor cap a l’escriptura contrapuntística, encara que, també, hi apareix, amb certa freqüència, la textura de melodia acompanyada. Prova d’aquest fet és el seu quartet de corda, entre d’altres obres, escrit des de la més genuïna inspiració. En el camp del ritme, Valls Subirats va partir d’una rítmica prou recurrent per generar la seva «Fantasía para clarinete y órgano», o el tercer moviment del seu «Concierto para piano y orquesta», o del jazz per suggerir una articulació concreta a través de la indicació de «swing» (tercer moviment del seu «Concierto para piano y orquesta») o «con swing» (segon «preludio de Broodway»). Finalment, els gèneres musicals que va utilitzar corresponen al cambrístic («Ave Maria», «Quinteto de metal “Fantasía”», «Fantasía para clarinete y órgano», «Tres preludios de Broodway» i el seu quartet de corda), al bandístic («Falles de Benicarló») i al simfònic («Concierto para piano y orquesta»). Aquesta elecció obeeix al seu coneixement del medi com a conseqüència de la seva condició de clarinetista, pianista i organista, així com pel fet d’haver estat en contacte amb agrupacions cambrístiques i bandístiques des de molt jove. Tanmateix, l’única obra que va ésser concebuda per qüestions emotives personals correspon al seu «Ave Maria». És cert que el món de les bandes de música valencianes ultrapassa les fronteres autonòmiques, travessant el riu de la Sènia. No obstant això, encara que va viure el fenomen musical bandístic des de ben a prop, no va ésser un músic cenyit a la composició per a banda, però si a la seva obra existeix qualsevol tarannà de determinisme geogràfic o cultural, o, expressat en altres termes, si hi ha una petjada nacionalista tardana en la seva obra, aquesta és valenciana. Tot i ésser català de naixement, per formació i interessos, s’adscriu totalment a la música valenciana, i és considerat un compositor valencià. Dintre de la seva contextualització d’acord al temps present, cal dir que la seva pedagogia musical ha traspassat generacions de músics benicarlandos. Per exemple, va transformar la banda de l’«Asociación Musical “Ciudad de Benicarló”» de dalt a baix mitjançant la incorporació de nous repertoris, produint-se així una renovació del mateix. A més, la creació, al curs acadèmic 1997-1998, del Conservatori Professional de Música «Mestre Feliu» de Benicarló va ésser resultat de la influència de Valls Subirats i de les seves mesures d’actualització de l’ensenyament musical. D’alguna manera, la seva joventut i la seva activitat van revifar, de manera definitiva, l’efervescència musical del municipi de Benicarló. Així, la seva contribució, a més de la seva producció, va ésser la d’esclatar una afició a la música que encara perdura, constituint el punt de partida d’una nova era musical. D’altra banda, creiem que la utilització del terme «llenguatge», quan es fa referència a la música de Valls Subirats, no és adequada, ja que va utilitzar un llenguatge tradicional (tonalitat, més o menys, ampliada, influències del jazz i modalisme) que no va aportar res nou. No és un llenguatge madur, propi, personal i únic, i no podia ésser-ho perquè encara estava en període de formació. Tanmateix, va utilitzar un llenguatge compositiu arrelat a la tradició tonal. En definitiva, va ésser un compositor amb un gran talent per desenvolupar. Pensem que la seva transcendència a la música valenciana i espanyola, però, va ésser escassa, ja que la seva primerenca mort li va impedir desenvolupar la seva faceta com a compositor. La seva rellevància, més enllà de l’àmbit valencià, no va anar més lluny que la de qualsevol destacat compositor al qual se li preveia un gran futur. No obstant això, la música de José Antonio Valls Subirats revela la seva idiosincràsia com a compositor, ja que desprèn vitalitat i energia, i està emmarcada i influïda per la situació historicosocial de l’època que li va tocar viure. Finalment, hi ha una aportació documental àmplia (manuscrits de partitures completes o altres documents de l’arxiu personal del compositor, etc.) per complementar l’aprofundiment analiticomusical del llegat compositiu de Valls Subirats, les seves influències estilístiques i l’entorn cultural en el qual va créixer i es va desenvolupar com a compositor, i una bibliografia relacionada directament amb l’objecte del treball d’investigació. Així, la dimensió historicomusical és primordial en aquesta investigació, sense perjudici de la comesa analítica.