La construcció mediàtica de la justícia. Una aproximació crítica als discursos televisius al voltant de la realitat jurídica

Resumen

L'enunciat d'aquesta tesi apunta de manera explícita al seu objectiu fonamental, realitzar una aproximació crítica a les construccions mediàtiques, especialment les televisives, realitzades entorn de la realitat jurídica espanyola, a la seua estructura i, essencialment, a la seua dinàmica. Una aproximació crítica que al·ludeix, en primer lloc, a la confrontació de la lògica mercantil dominant en la dinàmica comunicativa general de les empreses i els mitjans de comunicació globals i locals (espanyols) amb la lògica sociocomunicativa que en aquesta tesi es denomina responsabilitat comunicativa. En segon lloc, a les implicacions d'aquesta lògica mercantil televisiva de la realitat de la justícia, com a referent discursiu, pel que fa a, entre altres particularitats, la selecció primordial dels temes i personatges, així com l'estructura argumentativa i narrativa dels textos, junt amb l'ús de determinats recursos audiovisuals i retòrics. I, en tercer lloc, la crítica de la perspectiva, la visió i la percepció que proposen els discursos mediàtics-televisius als receptors concebuts aquests bàsicament com a consumidors i no com a ciutadans competents i partícips actius de la dinàmica comunicativa i social. En definitiva, l'objectiu més rellevant d'aquesta tesi és establir una crítica de la construcció televisiva de la realitat de la justícia, el referent, de la lògica econòmica i mercantil dominant en la producció televisiva, explicitada en els documents que conformen el corpus de verificació, enfront de la sociocomunicativa exigida per la responsabilitat comunicativa que ha d'imperar en els mitjans tant públics com privats. L’acompliment i la consecució dels objectius de la tesi s'emmarquen i es posen en pràctica en les diferents fases del procés d'investigació plasmades en els sis capítols que componen el document i que, en síntesi, al·ludeixen a: • Els supòsits teòrics (epistemològics i metodològics) sobre els quals, des de la proposta del paradigma eclèctic o complex (Bernardo, 2006), se sustenta i construeix el desenvolupament i conformació d'aquest treball i, més específicament, la delimitació i contextualització de la comunicació en el marc polític, econòmic, social i cultural-comunicatiu amb la finalitat de ressaltar i posar en evidència els trets que defineixen la lògica econòmica i mercantil (neoliberal) que domina i defineix de manera genèrica la producció mediàtica i televisiva (pública i privada) tant en àmbit global com, més concretament, l'espanyol. • A la caracterització dels aspectes més rellevants de l’estructura i dinàmica de la justícia a Espanya com a referent d'aquesta tesi, així com les qüestions generals referides a les construccions dels discursos sobre la realitat judicial tant des de la perspectiva jurídica com comunicativa. • En darrer lloc, la selecció i interpretació dels textos o documents audiovisuals televisius que conformen el corpus com a suport de la verificació de la hipòtesi que ha sigut formulada en el treball: el predomini de la lògica mercantil enfront de la sociocomunicativa en els documents en els quals es construeix la justícia i les manifestacions d’aquesta lògica en els continguts i formats. Un procés de verificació que s’ha dut a terme assumint els supòsits i implicacions que se’n deriven de les tècniques d’investigació pròpies de l’anàlisi textual crític aplicats als documents audiovisuals seleccionats per a conformar un corpus el més significatiu possible de la representació de l’estructura i dinàmica de la justícia, incidint en els aspectes més rellevants que podien contribuir a la verificació de la hipòtesi. Les conclusions finals ressalten, per acabar, els assoliments i les carències que s’observen en la representació de la justícia des dels supòsits que fonamenten i defineixen la responsabilitat comunicativa i denuncien la intenció mercantilista de conformar una audiència acrítica alimentada per la producció d’un espectacle televisiu que abans que ciutadans els considera consumidors.