Proposta didàctica basada en pensament computacional per a la millora de la resolució de problemes en primària

  1. Girona-García, Andrea 1
  2. López-Iñesta, Emilia 1
  3. Sanz, Maria T.
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
REIRE: revista d'innovació i recerca en educació

ISSN: 2013-2255

Ano de publicación: 2023

Título do exemplar: (juliol-desembre, 2022)

Volume: 16

Número: 1

Páxinas: 1-20

Tipo: Artigo

DOI: 10.1344/REIRE.37597 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso aberto editor

Outras publicacións en: REIRE: revista d'innovació i recerca en educació

Resumo

INTRODUCCIÓ. Els canvis en la nova Llei orgànica d’educació LOMLOE han donat pas a un reconeixement del pensament computacional en la legislació educativa en les ensenyances no universitàries atenent reivindicacions de la Comissió Europea que posava de manifest els seus efectes positius sobre els processos cognitius en la resolució de problemes. MÈTODE. Es presenta una proposta didàctica per a l’assignatura de matemàtiques i alumnat de tercer de primària amb l’objectiu de mostrar que el pensament computacional pot ser una eina fonamental per a la millora de la resolució de problemes aritmètics. RESULTATS. S’han dissenyat una sèrie d’activitats desvinculades d’entorns tecnològics amb les quals treballar la comprensió dels enunciats, l’organització i l’anàlisi de dades. A més, es presenta una bateria de problemes amb la qual mesurar el nivell de partida de l’alumnat i avaluar si les estratègies de pensament computacional milloren la resolució de problemes. DISCUSSIÓ. L’aplicació del pensament computacional permet treballar i millorar competències i habilitats relacionades amb la resolució de problemes que poden resultar clau en tot el currículum per estar estretament relacionat amb la comprensió de qualsevol enunciat, la indagació, la generació d’hipòtesis i l’avaluació dels resultats obtinguts.

Referencias bibliográficas

  • Bahamonde, S., i Vicuña, J. (2011). Resolución de problemas matemáticos [Tesis de pregrado, Universidad de Magallanes, Punta Arenas, Chile]. https://cutt.ly/DXV3k7N
  • Bartolomé, A. R., i Gallego, M. J. (2019). Tecnologías en la Universidad: logros y fracasos. REDU Revista de Docencia Universitaria, 17(1), 9–13. https://doi.org/jfs2
  • Bell, T., i Vahrenhold, J. (2018). CS Unplugged—How Is It Used, and Does It Work? Dins H. J. Böckenhauer, D. Komm, i U. W. (eds.), Adventures Between Lower Bounds and Higher Altitudes. Springer. https://cutt.ly/nXV3vR1
  • Bell, T., Witten, I. H., i Fellows, M. (1998). Computer Science Unplugged... Off-Line Activities and Games for All Ages. https://cutt.ly/BCNyl9A
  • Bell, T., Witten, I. H., Fellows, M., Adams, R., McKenzie, J., Powell, M., i Jarman, S. (2015). Cs unplugged – Computer Science Without a Computer. https://www.csunplugged.org/es/
  • Bocconi, S., Chioccariello, A., Dettori, G., Ferrari, A., i Engelhardt, K. (2016). Developing computational thinking in compulsory education. Implications for policy and practice, European Commission, JRC Science for Policy Report. https://doi.org/cgm8
  • Bocconi, S., Chioccariello, A., Kampylis, P., Dagienė, V., Wastiau, P., Engelhardt, K., Earp, J., Horvath, M.A., Jasutė, E., Malagoli, C., Masiulionytė-Dagienė, V., i Stupurienė, G. (2022). Reviewing Computational Thinking in Compulsory Education [Technical Report]. Publications Office of the European Union. https://doi.org/10.2760/126955
  • Clements, D. H. (2000). From exercises and tasks to problems and projects unique contributions of computers to innovation mathematics education. Journal of Mathematical Behavior, 19(1), 9–47. https://doi.org/bcfggx
  • Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu [CSASE]. (2021). Marc conceptual de la competència matemàtica. PISA 2021. https://cutt.ly/wXB9KAo
  • De la Rosa Sánchez, J. M. (2007). Didáctica para la resolución de problemas. https://cutt.ly/jXVcuHv
  • Feaster, Y., Segars, L., Wahba, S. K., i Hallstrom, J. O. (2011). Teaching CS unplugged in the high school (with limited success). Dins G. Rößling, T. L. Naps, i C. Spannagel (eds.), Proceedings of the 16th Annual SIGCSE Conference on Innovation and Technology in Computer Science Education (p. 27–29). https://doi.org/bhb3w7
  • Fessakis, G., Gouli, E., i Mavroudi, E. (2013). Problem solving by 5-6 years old kindergarten children in a computer programming environment: A case study. Computers and Education, 63, 87–97. https://doi.org/f4tjqv
  • Gander, W., Petit, A., Berry, G., Demo, B., Vahrenhold, J., McGettrick, A., Boyle, R., Drechsler, M., Mendensol, A., Stephenson, C., Ghezzi, C., i Meyer, B. (2013). Informatics Education: Europe Cannot Afford to Miss the Boat. Report of the joint Informatics Europe & ACM Europe Working Group on Informatics Education. https://cutt.ly/1hwjEaJ
  • González-González, C. S. (2019). State of the art in the teaching of computational thinking and programming in childhood education. Education in the Knowledge Society, 20, 1–15. https://doi.org/jfs6
  • INTEF. (2021). Escuela de Pensamiento Computacional e Inteligencia Artificial 20/21: Enfoques y propuestas para su aplicación en el aula. Resultados de la investigación [Informe Técnico]. https://cutt.ly/TXV1VrO
  • Leinhardt, G. (1988). Getting to know: Tracing student’s mathematical knowledge from intuition to competence. Educational Psychologist, 23(2), 119–144. https://doi.org/dr4q72
  • López-Iñesta, E., Botella, C., Rueda, S., Forte, A., i Marzal, P. (2020). Towards breaking the gender gap in Science, Technology, Engineering and Mathematics. IEEE Revista Iberoamericana de Tecnologías del Aprendizaje, 15(3), 233–241. https://doi.org/jfs7
  • López-Iñesta, E., García-Costa, D., Grimaldo, F., i Vidal-Abarca, E. (2018). Read&Learn: una herramienta de investigación para el aprendizaje asistido por ordenador. Magister: Revista miscelánea de investigación, 30(1 y 2), 21–28. https://doi.org/jfs8
  • López-Iñesta, E., Ros-Esteve, M., i Diago, P. D. (2019). Desarrollo de destrezas de pensamiento computacional con actividades desenchufadas para la resolución de problemas matemáticos. Universidad de Zaragoza. https://doi.org/gjvngs
  • Mayer, R., i Wittrock, M. (2006). Problem solving. Dins P. A. & P. H. W. Alexander i P. H. Winne (eds.), Handbook of Educational Psychology (p. 287–303). Routledge.
  • Ministerio de Educación y Formación Profesional. (2020). TIMSS 2019. Estudio Internacional de Tendencias en Matemáticas y Ciencias. Informe español. https://tinyurl.com/3xnexhu4
  • Moncho Pellicer, A., Martínez Iniesta, J. M., Queralt Llopis, T., i Villar Torres, B. (2015). Competència matemàtica: la resolució de problemes en el primer cicle de primària: propostes. https://cutt.ly/XXVn2VL
  • Moreno-León, J., Román-González, M., García-Perales, R., i Robles, G. (2021). Programar para aprender Matemáticas en 5º de Educación Primaria: implementación del proyecto ScratchMaths en España. Revista de Educación a Distancia (RED), 21(68). https://doi.org/jcvx
  • Muntaner-Perich, E. (2012). Estimulant la creativitat i l’esperit crític dins de l’escola a través de la robòtica i la intel·ligència artificial: un cas d’estudi al sud de l’Índia REIRE Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 5(1), 78–97. https://doi.org/jfs9
  • National Council of Teachers of Mathematics [NCTM]. (2000). Principles and standards for school mathematics.
  • OCDE. (2019). Marco Teórico de Lectura. PISA 2018. https://tinyurl.com/y5n73gjv
  • Papert, S. (1980). Mindstorms: Children, computers, and powerful ideas (2a. edició). Basic Books.
  • Pólya, G. (1945). How to solve it. Princenton University Press. https://doi.org/jftb
  • Puig, L., i Cerdán, F. (1988). Problemas aritméticos escolares. Síntesis
  • Reial decret 157/2022, d’1 de març, por el que se establecen la ordenación y las enseñanzas mínimas de la Educación Primaria. Boletín Oficial del Estado. https://tinyurl.com/3rtpy82v
  • Resnick, M. (2007). Sowing the seeds for a more creative society. Learning & Leading with Technology, 35(4), 18–22. https://tinyurl.com/4d79fd4n
  • Riley, M. S., i Greeno, J. G. (1988). Developmental analysis of understanding language about quantities of solving problems. Cognition & Instruction, 5, 49–101. https://doi.org/bdnq82
  • Riley, M., Greeno, J., i Heller, J. (1983). Development of children’s problem-solving ability in arithmetic. Dins H. P. Ginsburg (ed.), The development of mathematical thinking (p.153–196). Academic Press.
  • Román-González, M. (2022). Pensamiento computacional: un constructo que llega a la madurez [Blog]. Aula Magna 2.0. https://tinyurl.com/47eck5rh
  • Sanz, M.T., López-Iñesta, E., Garcia-Costa, D., i Grimaldo, F. (2020). Measuring Arithmetic Word Problem Complexity through Reading Comprehension and Learning Analytics. Mathematics, 3(1), 34–48. https://doi.org/jftd
  • Schoenfeld, A. (1989). Teaching Mathematical Thinking and Problem Solving. Dins L. E. Resnick i L. E. Klopfre (eds.), Toward the thinking curriculum: current cognitive research (p. 83–103). ASCD.
  • Suárez, A., Garcia-Costa, D., Martínez Delgado, P. A., i Martos Torres, J. (2018). Contribución de la robótica educativa en la adquisición de conocimientos de matemáticas en la Educación Primaria. Magister: revista de formación del profesorado e investigación educativa, 30(1 y 2), 43–54. https://doi.org/jftf
  • Verschaffel, L., Greer, B., i De Corte, E. (2000). Making sense of word problems. Swets & Zeitlinger Publishers.
  • Wing, J. M. (2006). Computational Thinking. Communications of the ACM, 49(3), 33–35. https://doi.org/fd3h5w
  • Wing, J. M. (2011). Research Notebook: Computational Thinking: What and Why? The Link. Carnegie Mellon. https://cutt.ly/WhwhFeL
  • Zapata-Ros, M. (2019). Pensamiento computacional desenchufado. Education in the Knowledge Society (EKS), 20, a18. https://doi.org/jfth
Fonte de datos: Dialnet