El bisbe Hug de Llupià, la Mare de Déu i Jaume I

Erreferentzia bibliografikoak

• Alcoy, R. (2017). Anticipaciones del paraíso: el donante y la migración del sentido en el arte del occidente medieval. Vitoria-Gasteiz / Buenos Aires: Sans Soleil.
• Aliaga, J. i Ramón, N. (2014). Bertomeu Coscollà and Valencia Cathedral’s Main Altarpiece: New Documents. La corónica: A Journal of Medieval Hispanic Languages, Literatures & Cultures (42), 15–52.
• Bacci, M. (2004). Kathreptis, o la Veronica della Vergine. Iconographica (3), 11–37.
• Bango, I. (1992). El espacio para enterramientos privilegiados en la arquitectura medieval española. Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte (4), 93–132.
• Barrientos, M. (2012). El maestro del Liber Instrumentorum. Un estudio sobre la miniatura valenciana del gótico internacional. Revista de l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat (1), 31–42.
• Baschet, J. (2011). L’image et son lieu: qualques remarques générales. En E. Palazzo, L’image médievale: fonctions dans l’espace sacre et structuration de l’espace cultual (pp. 179–204). Turnhout: Brepols.
• Baydal, V. (2011). Els fonaments del pactisme valencià Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de València (c. 1250 - c. 1365) (tesi doctoral inèdita). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
• Bedos-Rezak, B. M. (2011). When ego was a imago. Leiden / Boston: Brill.
• Benito, F. (1998). Los Hernandos: pintores hispanos del entorno de Leonardo. València: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
• Bofarull, A. de (1860). Crónica catalana de Ramon Muntaner. Texto original y traducción castellana. Acompañada de numerosas notas. Barcelona: Jaime Jepús.
• Bohigas, P. (1968). El maestro del Liber Instrumentorum de la Catedral de Valencia. En A. Altisent, Martínez Ferrando, archivero: miscelánea de estudios dedicados a su memoria (pp. 53–64). Madrid: Asociación de Bibliotecarios, Archiveros y Arqueólogos.
• Bohigas, P. (1980). Analogies entre les obres dels miniaturistes del temps del rei Martí i del mestre del Liber Instrumentorum de la Catedral de València, seguides d’algunes indicacions codicològiques. En Primer Congreso de Historia del País Valenciano (pp. 693–700). València: Universitat de València. 2 vols.
• Bru, S. i Catalá, M. Á. (1986). L’arxiu i museu històric de la ciutat de València. València: Ajuntament de València.
• Carrero, E. (2014). La catedral de Valencia, la liturgia desbordada. En E. Carrero Santamaría, Arquitectura y liturgia: el contexto artístico de las consuetas catedralicias en la Corona de Aragó (pp. 341–393). Palma de Mallorca: Objeto Perdido.
• Castelló, F. (2019). El tesoro medieval de la Catedral de Valencia (tesi doctoral inèdita). València: Universitat de València.
• Catalá, M. Á. i Llorens, M. (2007). La Inmaculada Concepción en la historia, la literatura y el arte del pueblo valenciano. València: Biblioteca Valenciana.
• Cingolani, S. M. (2008). La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques. Barcelona: Base.
• Crispí, M. (1996a). La difusió de les veròniques de la Mare de Déu a les catedrals de la Corona d’Aragó a finals de l’Edat Mitjana. Lambard (9), 83–103.
• Crispí, M. (1996b). La verònica de Madona Santa Maria i la processó de la Puríssima organitzada per Martí l’Humà. Locus Amoenus (2), 85–101.
• Escartí, V. J. (2021). Jaume I en la memòria d’un poble. El rei Conqueridor en la literatura i en la historiografia, del segle XIII al XX. València: Generalitat Valenciana.
• Escartí, V. J. i Ribera, J. (2019). El Llibre de memòries de la ciutat de València (1308-1644). València: Ajuntament de València.
• Español, F. (2001). Reliquiari de la Verònica de la Mare de Déu, c. 1398?. En El Renaixement mediterrani (pp. 149–152). Madrid: Museo Thyssen / Museu de Belles Arts de València.
• Español, F. (2002–2003). El Salterio y Libro de Horas de Alfonso el Magnánimo y el cardenal Joan de Casanova. Locus Amoenus (6), 91–114.
• Ferrando, A. (2008). Jaume I: Chrònica o comentaris del gloriosíssim e invic-tíssim rey en Jacme Primer. València: Generalitat Valenciana.
• Ferrando, A. i Escartí, V. J. (2010). Llibre dels feits del rei en Jaume I. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• Folz, R. (1984). Les saints rois du moyen âge en Occident (6e-13e siècles). Bruxelles: Subsidia Hagiographica.
• Fuentes, B. (1922). La imagen de la Virgen en los sellos (Estudio de sigilografía española de los siglos XIII, XIV y XV). Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos (26)2, 495–526.
• García Marsilla, J. V. (2013). El impacto de la Corte en la ciudad: Alfonso el Magnánimo en Valencia (1425-1428). En J. M. Carretero, i A. Galán, El Alimento del Estado y la salud de la Res Publica. Orígenes, estructura y desarrollo del gasto público en Europa (pp. 291–308). Madrid: Universidad de Málaga / Instituto de Estudios Fiscales.
• Gavara, J. (1998). Catálogo. En Reliquie e reliquiari nell’espansione mediterranea della Corona d’Aragona: il Tesoro della Cattedrale di Valenza (pp. 135–178). València: Generalitat Valenciana.
• Gazulla, F. (1905). Los Reyes de Aragón y la Purísima Concepción de María Santísima. Barcelona: Casa Provincial de Caridad.
• Gimeno, F. M. (2017). Iacobi primi instrumenta in archivo Sedis Valentinae asservata. València: Publicacions de la Universitat de València.
• Gómez Frechina, J. (2011). Los Hernandos: pintores 1505-1525/c. 1475-1536. Madrid: Arco-Libros.
• Granell, F. (2017). De gloriosa recordació. La imatge miticada de Jaume I a la València baixmedieval. Ars Longa (26), 51–66.
• Lacuesta, A. E. (2013). Liber instrumentorum de la Catedral de Valencia. Edición crítica y estudio (tesi doctoral inèdita). València: Universitat de València.
• Martí, J. (1994). Libre de antiquitats de la seu de València. València / Barcelona: Institut Universitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
• Martí, J. i Serra, X. (2009). La consueta de la seu de València dels segles XVI-XVII. Estudi i edició del Ms. 405 de l’ACV. València: Facultat de Teologia de Sant Vicent Ferrer.
• Miquel, M. (2008). Retablos, prestigio y dinero: talleres y mercado de pintura en la Valencia del gótico internacional. València: Publicacions de la Universitat de València.
• Miralles, M. (2011). Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim (a cura de M. Rodrigo). València: Publicacions de la Universitat de València.
• Miravall, R. (2016). Episcopologi dertosense. Introducció a la història de la societat i de l’Església de Tortosa. Tortosa: UNED.
• Mocholí, E. (2007). Imagen-relicario de la Virgen y el Niño. En Exposició La llum de les Imatges: Lux Mundi (pp. 266–269). València: Generalitat Valenciana.
• Molina, J. (1999). Arte, devoción y poder en la pintura tardogótica catalana. Murcia: Universidad de Murcia.
• Molina, J. (2011). Contra turcos. Alfonso d’Aragona e la retorica visiva della crociata. En G. Abbamonte, La battaglia nel Rinascimento meridionale (pp. 97–110). Roma: Viella.
• Narbona, R. (1994). El nueve de octubre. Reseña histórica de una fiesta valenciana: siglos XIV-XX. Revista d’història medieval, 5, 231–290.
• Narbona, R. (1996). Héroes, tumbas y santos: la conquista en las devociones de Valencia medieval. Saitabi: revista de la Facultat de Geografia i Història (46), 293–320.
• Narbona, R. (2018). Política i ciutadania a la València de sant Vicent Ferrer. Afers, (33)90–91, 425–450.
• Navarro, M. (1998). Pignora sanctorum. En torno a las reliquias, su culto y las funciones del mismo. En J. Gavara, i M. Navarro, Reliquie e reliquiari nell’espansione mediterranea della Corona d’Aragona: il Tesoro della Cattedrale di Valenza (pp. 95–133). València: Generalitat Valenciana.
• Navarro, M. (2007). Mandato del Cardenal Alfonso de Borja. En X. Company, V. Pons i J. Aliaga (coms.), La Llum de les Imatges (pp. 146–149). València: Generalitat Valenciana.
• Olmos, E. (1949). Los prelados valentinos. Historia Eclesiástica (103). Madrid: Instituto Jerónimo Zurita.
• Pérez de Heredia, I. (1994). Sínodos medievales de Valencia. Roma: Instituto Español de Historia Eclesiástica.
• Pérez Monzón, O. (2009). Heráldica versus imagen. En I. Bango, Alfonso X el Sabio (pp. 94–101). Murcia: Ayuntamiento de Murcia.
• Planas, J. (1992). Recepción y asimilación de formas artísticas francesas en la miniatura catalana del estilo internacional y su proyección en el reino de Valencia. En M. M. Lozano Bartolozzi, VIII Congreso del CEHA (pp. 119127). Mérida: Editora Regional de Extremadura.
• Planas, J. (2011). El poder religiós: llibres il·luminats per als bisbes catalans baixmedievals (segles XIV-XV). Ars Longa (20), 37–48.
• Pons, V. (2000). Heráldica Episcopal Valentina (ss. XIII-XVI). Memoria ecclesiae, 17, 585–612.
• Puig, J. de (1979). Nicolau Eimeric i Raimon Astruc de Cortielles. Noves dades a propòsit de la controvèrsia entorn de 1395. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins (25), 309–331.
• Ramón, N. (2002). El origen de la familia Crespí: iluminadores valencianos. Sogorb: Artes Gráficas Manuel Tenas.
• Ramón, N. (2007a). La iluminación de manuscritos en la Valencia gótica (1290-1458). València: Conselleria de Cultura, Educació i Esport / Biblioteca Valenciana.
• Ramón, N. (2007b). Imágenes de devoción en la miniatura valenciana del siglo XV. En Exposició La llum de les Imatges: Lux Mundi (pp. 513–535). València: Generalitat Valenciana.
• Recht, R. (1999). Le croire et le voir: l’art des cathédrales XIIe-XVe siècle. Paris: Gallimard.
• Rodrigo, M. (2013). La heráldica en la puerta de los Apóstoles de la Catedral de Valencia. Archivo de Arte Valenciano (94), 17–28.
• Rubió, A. (1908-1921). Documents per a la història de la cultura catalana medieval. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans (Edició facsímil, II vols., 2000).
• Rubio, A. (1998). Epistolari de la València medieval. València: Institut de Filologia Valenciana.
• Rubio, A. (2008). Jaime I. La imagen del monarca en la Valencia de los siglos XIV-XV. En G. Colón, i T. Martínez, El rei Jaume I. Fets, actes i paraules(pp. 129–155). Castelló de la Plana: Fundació Germà Colón Domènech.
• Ruiz, F. (2011). Els primers Trastàmara: la legitimació mariana d’un llinatge. En M. R. Terés, Capitula facta et firmata: inquietuds artístiques en el qua-tre-cents (pp. 71–112). Valls: Cossetània.
• Ruiz, J. C. (2006). Capillas Reales funerarias catedralicias de Castilla y León: nuevas hipótesis interpretativas de las catedrales de Sevilla, Córdoba y Toledo. Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte (18), 9–30.
• Salas, X. (1936). Una obra de Bartomeu Coscollà, argenter. La Verònica de la Verge a la catedral de València. En Homenatge a Antoni Rubió i Lluch: miscel·lània d’estudis, literaris, històrics i lingüístics (pp. 425–439). Barcelona.
• Sanchis Sivera, J. (1909). La catedral de Valencia: guía histórica y artística. València: París Valencia Vives Mora.
• Sanchis Sivera, J. (1930). Bibliología valenciana. Anales del Centro de Cultura Valenciana (6), 81–132.
• Sanchis Sivera, J. (1999). Estudis d’història cultural (a cura de M. Rodrigo). València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
• Serra, A. (2018). Memorias de reyes y memorias de la ciudad. Valencia entre la conquista cristiana y el reinado de Fernando el Católico (1238-1476). Codex aquilarensis (34), 143–168.
• Serrano, M. (2018). Los espacios de la muerte en la Corona de Aragón. Exequias y enterramiento del Senyor Rei: del Planctus al Offici de defunctis. En F. Arias, i P. Martínez, Los espacios del rey: poder y territorio en las monarquías hispánicas (siglos XII-XIV) (pp. 491–515). Bilbao: Universidad del País Vasco.
• Soler, I. i Carrascosa, B. (2014). Sellos de prelados valentinos medievales en la catedral metropolitana de Valencia. En Jornadas de Investigación Emergente en Conservación y Restauración de Patrimonio (pp. 383–390). València: Ed. Universitat Politècnica de València.
• Teixidor, J. (1895). Antigüedades de Valencia: observaciones críticas donde con instrumentos auténticos se destruye lo fabuloso, dejando en su debida estabilidad lo bien fundado. València: Francisco Vives Mora. 2 vols.
• Thérel, M-L. (1984). Le triomphe de la Vierge-Eglise à l’origine du décor du portail occidental de Notre-Dame de Senlis: sources historiques, littéraires et iconographiques. Paris: CNRS.
• Torre, A. de la. (1920). La colección sigilográfica del Archivo Catedral de Valencia (continuación). Archivo de Arte Valenciano (6), 50–64.
• Tourtoulon, Ch. (1874). Don Jaime I El Conquistador, Rey de Aragón, Conde de Barcelona, Señor de Montpeller: según la crónicas y documentos inéditos. València: José Doménech.
• Villalba, A. (1964). La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV. València: Institució Alfons el Magnànim.