¿Gótico versus renacimiento? una aproximación a la ornamentación "a la romana" en el reino de Valenciaca. 1447-1564

  1. ALBERT FERRER ORTS
  2. ESTEFANIA FERRER DEL RÍO
  3. JOSEP-MARÍ GÓMEZ I LOZANO
Aldizkaria:
Atenea (Concepción): revista de ciencias, artes y letras

ISSN: 0716-1840 0718-0462

Argitalpen urtea: 2021

Zenbakia: 523

Orrialdeak: 95-117

Mota: Artikulua

DOI: 10.29393/AT523-412AFGV30412 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openSarbide irekia editor

Beste argitalpen batzuk: Atenea (Concepción): revista de ciencias, artes y letras

Laburpena

Los objetivos de este trabajo son ponderar la importancia de la decoración "a la romana" en la introducción del renacimiento italiano en el reino de Valencia entre los siglos XV-XVI y poner en valor el rol que desempeñaron la llegada de artistas transalpinos, y la importación de esculturas y lapidaria latina, evidencias que fueron condicionando la plástica de los talleres valencianos, hasta entonces mediatizados por la estética gótico-flamenca. Se aborda la importancia del humanismo, con Vives a la cabeza, nacido con la Universitat de València, como dinamo cultural atractivo para la nobleza, pues todo ello explicará las novedades artísticas que se suceden en la catedral de Valencia o el surgimiento de un pintor excepcional como Joan de Joanes. No obstante, la aristocracia se identificó tardíamente con el renacimiento, aunque se familiarizó con el humanismo, al contrario de la jerarquía eclesiástica, pues no fue fácil su aceptación en una sociedad cuya mentalidad era todavía medieval. Ofrecemos una nueva lectura de la llegada del lenguaje arqueológico y su impacto en el arte valenciano, vía de entrada del renacimiento a España gracias al contacto privilegiado de Valencia con Italia.

Erreferentzia bibliografikoak

  • Aguilera, V. (1987). História de lart valencia. Consorci d'Editors Valencians. Valência.
  • Aguilera, V. (1987). História de lart valencia. Consorci d'Editors Valencians. Valência.
  • Aguilera, V. (1989). História de lart valencia. Consorci d'Editors Valencians. Valência.
  • Benito, F. (1998). Los Hernandos. Pintores hispanos del entorno del Rena cimiento. Generalitat Valenciana. Valencia.
  • Benito, F. (2000). Joan de Joanes. Una nueva visión del artista y su obra. Generalitat Valenciana. Valencia.
  • Benito, F. (2000). El patio del palacio del Embajador Vich. Elementos para su recuperación. Generalitat Valenciana. Valencia.
  • Benito, F.,Bérchez, J. (1982). Presencia del Renaixement a Valência. Arquitectura i pintura. Institució Alfons el Magnànim, Diputació de Valência. Valencia.
  • Benito, F.,Galdón, J. L. (1997). Vicente Macip (h. 1475-1550). Generalitat Valenciana. Valencia.
  • Benito, F.,Gómez, J. (2001). La clave flamenca en los primitivos valencianos. Generalitat Valenciana. Valencia.
  • Benito, F.,Gómez, J. (2007). La impronta florentina y flamenca en Valencia. Pintura de los siglos XIV-XVI. Generalitat Valenciana. Valencia.
  • Bérchez, J.,Jarque, F. (1994). Arquitectura renaixentista valenciana (1500-1570). Bancaixa Obra Social. Valência.
  • Callado, E.,Valor, P. (2006). L’Ambaixador Vich. L’Lhome i el seu temps. Generalitat Valenciana. Valência.
  • Cebrián, J. L.,Hernández, L.,Navarro, B. (2016). Miquel Esteve. Pintor leonardesco de Xàtiva. Ulleye. Xàtiva.
  • Company, X. (1987). La Pintura del Renaixement. Ed. Alfons el Magnànim-IVEI. Valência.
  • Company, X. (1990). La pintura hispanoflamenca. Ed. Alfons el Magnànim-IVEI. Valência.
  • Company, X. (1991). Lart i els artistes al País Valencià modern (1440-1600). Curial. Barcelona.
  • Company, X. (2006). Paolo da San Leocadio i els inicis de la pintura del Renaixement a Espanya. CEIC Alfons el Vell. Gandia.
  • Checa, F. (1993). Pintura y escultura del Renacimiento en España, 1450-1600. Cátedra. Madrid.
  • Dacos, N. (1969). La decouverté de la Domus Aurea et la formation des grotesques à la Renaissance. The Warburg Institute. London.
  • De Calvi, S. (2015). Dibujo y ornamento: trazas y dibujos de artes decorativas entre Portugal, España, Italia, Malta y Grecia. Diputación de Córdoba-De Luca. Córdoba-Roma.
  • Esteve, A. (1997). El Palau dels Centelles d'Oliva. Recull gràfic i documental. Associació Cultural Centelles Riu-Sech. Oliva.
  • Falomir, M. (1994). La pintura y los pintores en la Valencia del Renacimiento (1472-1600). Consell Valencià de Cultura. Valencia.
  • Falomir, M. (1996). Arte en Valencia (1472-1522). Consell Valencià de Cultura. Valencia.
  • Falomir, M. (2006). De pintura valenciana (1400-1600). Estudios y documentación. Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert. Alicante.
  • Felipo, A. (1993). La Universidad de Valencia durante el siglo XVI (1499-1611). Universitat de Valência. Valencia.
  • Felipo, A. (2004). Autoritarismo monárquico y reacción municipal. Universitat de Valência. Valencia.
  • Felipo, A. (2008). Las arcas de la ciudad. Gestión municipal e intervencionismo real en Valencia (1517-1707). Universitat de Valência. Valencia.
  • Fernández, J. (1979). La decoración grutesca. Análisis de una forma. DArf. 5. 5-20
  • Ferrer, A. (2014). La ornamentación clásica en la creación artística: el grutesco en España. Argos. 31. 33-51
  • Ferrer, A.,Ferrer, E. (2016). Influencias flamencas en la obra de Joan de Joanes a través de las colecciones de Mencía de Mendoza. De Arte. 15. 78-95
  • Ferrer, E.,Ferrer, A. (2020). El tercer viaje a Italia de Rodrigo de Mendoza, I marqués del Cenete. Chronica Nova. 46. 263
  • Ferrer, A.,Gómez, J. M. (2013). Les chartreux et les élites, XIIê-XVIIIê siêcles. CERCOR-Analecta Cartusiana. Saint-Étienne.
  • Furió, A. (2001). História del País Valencià. Tres i Quatre. Valência.
  • García, J. V. (2011). Art i societat a la Valência medieval. Afers. Catarroja-Barcelona.
  • Garín, F. V. (1999). Grandes pintores de la Comunidad Valenciana. Pasión por la luz. El Mundo-Gules. Valencia.
  • Gimeno, F. M. (1997). "Visibili parlare". Le scritture esposte nei volgari italiani dal Medioevo al Rinascimento. Edizioni Scientifiche Italiane. Napoli.
  • Gimeno, F. M. (2005). De la 'luxurians littera' a la 'castigata et clara'. Del orden gráfico medieval al humanístico (siglos XV-XVI). Actes del X Congrés internacional d’História de la Corona d’Aragó: La Mediterrània de la Corona d’Aragó, segles XIII-XVI & VII centenari de la Sentencia Arbitral de Torrellas, 1304-2004. Valência.
  • Gisbert, J. A. (2015). Notes ipinzellades al voltant de Xàtiva. Ulleye. Xàtiva.
  • Gómez-Ferrer, M. (2000). Artistas viajeros entre Valencia e Italia, 1450-1550. Saitabi. 50. 151
  • Gómez-Ferrer, M. (2009). Les Cardinaux de la Renaissance et la modernité artistique. RHiS-Institut de Recherches Historiques du Septentrion. Villeneuve d'Ascq, La France.
  • Gómez-Ferrer, M.,Zaragozá, A. (2008). Lenguajes, fábricas y oficios en la arquitectura valenciana entre la Edad Media y la Edad Moderna (1450-1550). Artigrama. 23. 149
  • Gracia, C. (1995). História de lart valencià. Institució Alfons el Mag-nànim-IVEI. Valência.
  • Hernández, L. (2006). De pintura valenciana (1400-1600). Estudios y documentación. Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, Diputación de Alicante. Alicante.
  • Hernández, L.,Ferrer, A.,Gómez, J.-M.,López, M. J. (2015). Gaspar Requena, pintor valenciano del Renacimiento (c. 1515-después de 1585). Ulleye. Xàtiva.
  • Llobregat, E. A.,Yvars, J. F. (1986). História de lart al País Valencià. Tres i Quatre. Valência.
  • Llobregat, E. A.,Yvars, J. F. (1988). História de lart al País Valencià. Tres i Quatre. Valência.
  • Marías, F. (1989). El largo siglo XVI. Los usos artísticos del renacimiento español. Taurus. Madrid.
  • Marías, F. (2000). La arquitectura de la ciudad de Valencia en la encrucijada del siglo XV: Lo moderno, lo antiguo y lo romano. Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte (UaM). 25-38
  • Marín, R. (2014). Uso estructural de prefabricados de yeso en la arquitectura valenciana de los siglos XV y XVI. Escuela Técnica Superior de Arquitectura, Universitat Politêcnica de Valência. Valencia.
  • Mira, E.,Zaragozá, A. (2003). Una arquitectura gótica mediterránea. Generalitat Valenciana. Valencia.
  • Nieto, V.,Morales, A. J.,Checa, F. (1997). Arquitectura del Renacimiento en España, 1488-1599. Cátedra. Madrid.
  • Pérez, A. E. (1985). Tierras de España. Fundación Juan Mach-Noguer. Valencia. Madrid.
  • Pingarrón-Esaín, F. (2009). La gloria del barroco. Generalitat Valenciana. Valencia.
  • Pons, F. (2003). Erasmistas, mecenas y humanistas en la cultura valenciana de la primera mitad del siglo XVI. Institució Alfons el Magnànim-IVEI. Valencia.
  • Pons, F. (2005). Vespres de mort a Gandia (1500-1550). CEIC Alfons el Vell. Gandia.
  • Pons, V. (2005). Cardenales y prelados de Xàtiva en la época de los Borja. Església Collegial Basílica de Santa Maria-Centre d'Estudis Borgians. Xàtiva.
  • Pons, V.,Cárcel, M. M. (2005). Los canónigos de la catedral de Valencia (1375-1520). Aproximación a su prosopografía. Anuario de Estudios Medievales. 35. 907
  • Pons, V.,Muñoz, M. C.. (2006). L’Ambaixador Vich. L’home i el seu temps. Generalitat Valenciana. Valência.
  • Pons, V.,Muñoz, M. C.,Callado, E. (2006). L’Ambaixador Vich. L’home i el seu temps. Generalitat Valenciana. Valência.
  • Rausell, H. (2001). Letras y fe. Erasmo en la Valencia del Renacimiento. Diputació de Valência. Valencia.
  • Serra, A. (2009). Historia, Geografía y Arte de la ciudad de Valencia. Universitat de Valência. Valencia.
  • Toló, E. (2015). El Mestre de Sixena i el Mestre d’Alzira: dos enigmes de la pintura del Renaixement. Universitat de Lleida, Departament d'História de l'Art i História Social. Lleida.
  • Ynduràin, D. (1994). Humanismo y Renacimiento en España. Cátedra. Madrid.