Noves consideracions al voltant de Bernat Fenollar, domer de la Seu de València.

  1. Aparisi Romero, Frederic 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

ISSN: 2340-4841

Año de publicación: 2021

Número: 17

Páginas: 62-85

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/SCRIPTA.17.20725 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

Resumen

Bernat Fenollar ha atret l’atenció dels historiadors de la llengua per la seua implicació en el desenvolupament literari de la València de la segona meitat del Quatre-cents i per la producció literària pròpia. Més rar ha estat l’interés dels historiadors socioeconòmics i de l’església. Aquest treball incideix precisament en aquestes dues perspectives, la socioeconòmica i l’eclesiàstica per fer un recorregut per la trajectòria vital i professional del domer de la Seu. Per tant, queden al marge les qüestions referides a l’àmbit literari. Per a la confecció del present treball s’ha fet servir els registres eclesiàstics procedents de l’Arxiu de la Seu de València però sobretot protocols notarials procedents de quatre fons, això és, l’esmentada Seu, l’Arxiu del Regne de València, l’Arxiu de protocols notarials del col·legi del Corpus Christi de València i l’Arxiu parroquial de Penàguila. Això ha permès perfilar la seua parentela i les seues relacions familiars, les seues fonts d’ingressos, que anaven més enllà de la seua retribució com a beneficiat i dels seus treballs en l’administració de la catedral, i plantejar una possible data per a la seua mort. 

Referencias bibliográficas

  • Aparisi, F. (2016) Del camp a la ciutat. Les elits rurals valencianes a la baixa edat mitjana, Tesi doctoral inèdita, Universitat de València.
  • Aparisi, F. (2020a) “«Perquè·ls tinga e liga en memòria mia». El testament de Bernat Fenollar (1499)”, Estudis Romànics, 42, pp. 245 – 250.
  • Aparisi, F. (2020b) “Nuevas aportaciones sobre la vida del médico judeoconverso valenciano Lluís Alcanyís (ca. 1440-1506)”, Farmacia, Medicina e Historia, 150, pp. 4 – 21.
  • Arrizabalaga, J. (ed.) Alcanyís, Lluís (2008) Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, Barcelona, Barcino.
  • Cárcel Ortí, M. (1980) La diócesis de Valencia y sus beneficiados (1505-1538), tesi doctoral inèdita, Universitat de València.
  • Castillo, J. (1999) Alfons el Vell, duc reial de Gandia, Gandia, CEIC Alfons el Vell.
  • Chiner Gimeno, J.J. (2013) Ausiàs March i Joan Roís de Corella: relacions familiars, consultat en línea http:// www.cervantesvirtual.com/obra/ausias-march-i-joan-rois-de-corella-relacions-familiars/
  • Cifuentes, Ll. (2006) La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona.
  • Cohn, S. (2012) “Renaissance attachment to things: material culture in last wills and testaments”, The Economic History Review Vol. 65, No. 3, pp. 984-1004.
  • Colón, G. / Ferrando, A. (2011) Les regles d’esquivar vocables a revisió, València/Barcelona, IIFV/PAM.
  • Cruselles, J. Mª (1999) Els notaris de la ciutat de València. Activitat profesional i comportament social a la primera meitat del segle XV, Barcelona, Fundació Noguera.
  • Downes, Stephanie, Sally Holloway i Sarah Randles (eds) (2018), Feeling Things: Objects and Emotions through History, Oxford, Oxford University Press.
  • Ferragud, C. (2018) “Despejando las sospechas: informes médicos en los tribunales de justicia de la comarca de la Ribera del Júcar (ss. XVI y XVII)”, Dynamis: Acta hispanica ad medicinae scientiarumque historiam illustrandam, no. 38, pp. 65-86.
  • Ferrando Francés, A (ed.) Alcanyís, Lluís (1999) Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, Valencia, Universitat de València-Ajuntament de València,
  • Ferrando Francés, A (ed.) Alcanyís, Lluís. (1978) Narcís Vinyoles i la seua obra, València, Publicacions de la Universitat de València.
  • Ferrando Francés, A (ed.) Alcanyís, Lluís. (1983) Els certàmens poètics valencians, València, Institució Alfons el Magnànim.
  • Ferrando Francés, A (ed.) Alcanyís, Lluís. (2002) “Sobre l’autoria de les Regles d’esquivar vocables, encara”, Els Marges, 70, pp. 67-98.
  • Ferrer Gimeno, M. R (1987-1988) “La biblioteca del canónigo Matíes Mercader (1489)”, Estudis castellonencs, nº 4, pp. 441-470.
  • Ferrer Gimeno, M. R (1993) La lectura en Valencia, (1416-1474). Una aproximación histórica, Tesis doctoral inédita, Valencia, Universitat de València.
  • Ferrer Gimeno, M. R (2016) “La biblioteca del predicador Pere Dorchal (1419)”, En La España Medieval, 39, pp. 277-297. https://doi.org/10.5209/rev_ELEM.2016.v39.52341
  • Garcia Sempere, M. (2007) “La correspondència amorosa entre Isabel Suaris i Bernat Fenollar: algunes puntualitzacions”, dins López, A. / Cuesta, M. (eds) Actas del XI Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, León, pp. 581-588.
  • González Luis, J. (2014) “Autenticidad y datación del epistolario de séneca y san Pablo”, Fortunatae, No 25, pp. 169-181.
  • Guia, J. (2003) “Dades documentals d’interès literari (València, segle XV)” dins Compagna, A. Et al. Atti del VII Convegno Internazionale dell’Associazione Italiana di Studi Catalani (Napoli, 2000), pp. 201-221.
  • Guinot, E. (1999) Els fundadors del regne de Valencia. Repoblament, antroponimia i llengua a la València medieval, València, Tres i Quatre.
  • Martí Grajales, F. (1927) Ensayo de un diccionario biográfico y bibliográfico de los poetas que florecieron en el reino de Valencia, Madrid, Tip. de la “Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos”.
  • Martí Grajales, F. (ed.) (1894) Les trobes en lahors de la verge Maria, València, Librería de Pascual Aguilar.
  • Martí Grajales, F. (ed.) (1912) Lo Passi en cobles, València, Imp. Federico Domènech.
  • Martínez Vinat, J. (2018) Cofradías y oficiós. Entre la acción confraternal y la organización corporativa en la Valencia medieval (1238-1516), Tesi doctoral inèdita, Universitat de València, 2018.
  • Menant, F. i Jessene, J.P. (eds.) (2007) Les Élites rurales dans l’Europe médiévale et moderne. Actes des XXVIIes Journées Internationales d’Histoire de l’Abbaye de Flaran. Presses universitaires du Mirail, Toulouse.
  • Mira Jodar, A. (2005) Entre la renta y el impuesto. Fiscalidad, finanzas y crecimiento económico en las villas reales del sur valenciano (siglos XIV-XVI), Publicacions de la Universitat de València, València.
  • Munsuri, N. (2007) Perspectiva socio-económica del clero secular en la Valencia del siglo XV, tesis doctoral, Valencia, Universitat de València, 2007.
  • Narbona Vizcaíno, R. (2020) “El dominio de Valencia sobre el vizcondado de Chelva (1395-1408): sobre la libertad de la ciudad y la libertad del reino”, Edad Media. Revista de Historia, nº 21, pp. 229-255. DOI: https://doi.org/10.24197/em.21.2020.229-255
  • Parisi, I. (2003-2004) “L’ambasciatore Joan Escrivà de Romaní i Ram e il libro delle Cartas Reales. Nuove fonti per lo studio delle relazioni tra la monarchia di Spagna e il regno di Napoli alla fine del ‘400”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XLIX, pp. 189-224.
  • Parisi, I. (2006-2007) “La famiglia Escrivà parente dei Borgia: Àngel Escrivà, figlio del maestro razionale del regno di Valencia, compagno di studi di Cesare e Giovanni Borgia”, Revista Borja. Revista de l’Institut internacional d’estudis borgians, no. 1, pp. 103-119.
  • Riquer, M. de (1964) Història de la literatura Catalana, vol. IV, Barcelona.
  • Rodrigo, Mateu (2016) “La llibreria del canonge Guillem Serra i el seu llegat a la Catedral de València (1489)”, Butlletí de la RABLB, LIV (2013-2014), pp. 137-204.
  • Rubio Vela, A. (1944-1995) “Las epidèmies de peste en la Ciudad de Valencia durante el siglo XV: nuevas aportaciones”, Estudis Castellonencs, 6, pp. 1.179-1.222.
  • Sanchis Sivera, J. (1999), Estudis d’història cultural, edició a cura de Francesc Pérez Moragon & Mateu Rodrigo Lizondo, València/Barcelona, IIFV/PAM.
  • Valldecabres, R. (2002) El cens de 1510. Relació dels focs valencians ordenada per les corts de Montsó, València, Publicacions de la Universitat de València.
  • Ventura, J., Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià, València, Tres i Quatre, 1978.
  • Vicens Vices, J. (2006) Historia crítica de la vida y reinado de Fernando II de Aragón, Zaragoza, IFC, ed. Miquel A. Marín Gelabert, or. 1962.
  • Vidal Beltran, E. (1974), Valencia en la época de Juan I, Publicacions de la Universitat de València, València, 1974.
  • Villanueva Serrano, F.(2017) “Una perspectiva prosopogràfica dels oficis musicals de la catedral de València en temps de Guillem de Podio, 1480-1505”, Anuario musical, 72, pp. 9-50.
Fuente de los datos: Dialnet