Els epítets dels artistes baixmedievals al servei dels poders reial i municipal

  1. Granell Sales, Francesc 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Caplletra: revista internacional de filología

ISSN: 0214-8188

Año de publicación: 2021

Número: 70

Páginas: 33-52

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/CAPLLETRA.70.19994 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Caplletra: revista internacional de filología

Resumen

Aquest article estudia els adjectius que van rebre els artistes que treballaren per al rei i per a les elits ciutadanes en els territoris de parla catalana durant els segles XIV i XV. En particular, se n’hi examinen dos: apte i subtil. Les notícies exhumades per uns altres especialistes fins al moment permeten comprendre’ls en el propi context documental. Ací es compara el seu significat amb uns altres exemples de la literatura baixmedieval de la Corona d’Aragó i es du a terme una apro­ximació històrica com a paraules que al·ludien a la perícia de l’artista i que van ser escollides amb una finalitat. Participaren i repercutiren, per tant, en la relació històrica de l’artista amb el client, d’entre els quals sobresortí el rei Pere el Cerimoniós. Les definicions que oferim complementen les que s’especifiquen als diccionaris històrics i subratllen la consideració específica que es tenia de les qualitats d’un artista.

Referencias bibliográficas

  • Alcoy, R. (2005) «Llorenç Saragossa», en A. Pladevall i Font (dir.), L’Art Gòtic a Catalunya. Pintura i. De l’inici a l’italianisme, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 250-253.
  • Aliaga, J. (2009) «La potencia expresiva del gótico internacional valenciano», en X. Company, M. J. Vilalta & I. Puig (coord.), El rol de lo hispano en la pintura mediterrània de los siglos xv y xvi, Lleida, Garsineu/CAEM, p. 168-191.
  • Aliaga, J., X. Company & Ll. Tolosa (2005) Documents de la pintura valenciana medieval i moderna i (1238-1400), València, Universitat de València.
  • Aliaga, J., X. Company & Ll. Tolosa (2011) Documents de la pintura valenciana medieval i moderna iii (1400-1425), València, Universitat de València.
  • Arciniega García, L. (1995) «Lorenzo Zaragoza, autor del retablo mayor del Monasterio de San Bernardo de Rascaña, extramuros de Valencia (1385-1387)», Archivo de Arte Valenciano, 76, p. 32-40.
  • Arnall i Juan, M. J. (2000) Lletres reials a la ciutat de Girona, Lleida, Pagès.
  • Bracons i Clapés, J. (1989) «Operibus monumentorum que fieri facere ordinamus. L’escultura al servei de Pere el Cerimoniós», en J. Ainaud de Lasarte et alii (ed.), Pere el Cerimoniós i la seva època, Barcelona, CSIC / Departament d’Estudis Medievals, p. 209-236.
  • Cárcel Ortí, M. M. & García Marsilla, J. V. (2013) Documents de la pintura valenciana medieval i moderna iv. Llibre de l’entrada de Ferran d’Antequera, València, Universitat de València.
  • Cingolani, S. M., ed. (2008) Gestes dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó, València, Universitat de València.
  • Cornudella, R. (2009-2010) «Alfonso el Magnánimo y Jan van Eyck. Pintura y tapices flamencos en la corte del rey de Aragón», Locus Amoenus, 10, p. 39-62.
  • Didi-Huberman, G. (1994) «Ressemblance mythifiée et ressemblance oubliée chez Vasari: la légende du portrait sur le vif», Mélanges de l’Ecole Française de Rome. Italie et Méditerranée, cvi, 2, p. 383-432.
  • Dubreuil, M. H. (1987) Valencia y el gótico internacional, València, Institució Alfons el Magnànim.
  • Duran i Sanpere, A. (1973) Barcelona i la seva història, vol. iii, Barcelona, Curial.
  • Eiximenis, F. (1988) Dotzè llibre del Crestià, ed. a cura de Curt Wittlin, Girona, Collegi Universitari de Girona.
  • Ensenyat Pujol, G. (1997) La reintegració de la Corona de Mallorca a la Corona d’Aragó (1343-1349), Mallorca, Moll.
  • Español, F. (1997) «La transmisión del conocimiento artístico en la Corona de Aragón (siglos xiv-xv)», Cuadernos del CEMYR, 5, p. 73-114.
  • Español, F. (2001) Els escenaris del rei: art i monarquia a la corona d’Aragó, Manresa, Angle.
  • Falomir, M. (1996) «Sobre los orígenes del retrato y la aparición del pintor de corte en la España bajomedieval», Boletín de Arte de la Universidad de Málaga, 17, p. 177-196.
  • Falomir, M. (1996b) Arte en Valencia (1472-1522), València, Consell Valencià de Cultura.
  • Ferrando, A. (1983) Els certàmens poètics valencians del segle xiv al xix, València, Institució Alfons el Magnànim.
  • Ferrando, A. ed. (2007), Curial e Güelfa, Toulouse, Anarchasis.
  • Ferrer Gimeno, M. R. (2019) «El Llibre de la Çuna e Xara en dos bibliotecas valencianas del siglo xv», Medievalia, 22, p. 89-126.
  • Fuchs, A. S. (1982) «The Virgin of the Councillors by Dalmau (1443-1445), the contract and its eyckian execution», Gazette des Beaux Arts, 99, p. 45-54.
  • García Marsilla, J. V. (2011) «Narrar amb imatges: la pintura de retaules i la comunicació visual a la València del segle xv», en R. Bellveser (coord.), La novel·la de Joanot Martorell i l’Europa del segle xv, p. 143-163.
  • García Marsilla, J. V. (2015) «La juventud valenciana del pintor Lorenzo Zaragoza a la luz de un nuevo hallazgo documental», en F. Ruiz i Quesada (ed.), Viatges a la bellesa. Miscellània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles, Barcelona, Retrotabulum Maior, p. 103-108.
  • Garcia-Oliver, F. (2016) Valencians sense ADN, València, Edicions 3i4.
  • Gimeno Blay, F. M. (2006) Escribir, reinar: la experiencia gráfico-textual de Pedro IV el Ceremonioso (1336-1387), Madrid, Abada.
  • Izquierdo Aranda, T. (2013) «Un palacio para un héroe: la representación del Sagrado Palacio Imperial de Constantinopla en el Tirant lo Blanc», Anales de Historia del Arte, 23, p. 487- 497.
  • Kniazzeh, C. S. M. & Neugaard, E. J., ed. (1977) Vides de sants rosselloneses, vol. iii, Barcelona, Rafael Dalmau.
  • Lairón Pla, A. J., ed. (2001) Libre de diverses statuts e ordinacions fets per lo consell de la vila de Algezira, València, Universitat de València.
  • Latini, B. (1971-1989) Llibre del tresor, ed. a cura de Curt Wittlin, Barcelona, Barcino.
  • Liaño, E. (2013-2014) «Aloy de Montbrai imaginator. Del Reino de Francia a la Corona de Aragón en el siglo xiv», Locus Amoenus, 12, p. 29-53.
  • Llanes Domingo, C. (2012) «El Gòtic Internacional a València. Antoni Peris en la pintura valenciana (1402-1424)», Ars Longa, 21, p. 95-110.
  • López Rodríguez, C. (2004) Epistolari de Ferran I d’Antequera amb els infants d’Aragó i la reina Elionor (1413-1416), València, Universitat de València.
  • Madurell i Marimón, J. M. (1952) «El pintor Lluís Borrassà: su vida, su tiempo, sus seguidores y sus obras», Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, 10, p. 9-365.
  • Marr, A., R. Garrod, J. R. Marcaida & J. Oosterhoff (2019) Logodaedalus. Word Histories of Ingenuity in Early Modern Europe, Pittsburgh, University of Pittsburgh Press.
  • Martorell, J. (2004) Tirant lo Blanch, ed. a cura d’Albert Hauf, València, Tirant lo Blanch.
  • Menéndez Pidal de Navascués, F. (2007) «Le deuxième sceau de majesté de Charles II de Navarre. Histoire d’une matrice deux fois regravée», en J. Martínez de Aguirre (ed.), Homenaje a Faustino Menéndez Pidal de Navascués, Pamplona, Príncipe de Viana, p. 655-664.
  • Miquel Juan, M. (2008) Retablos, prestigio i dinero: talleres y mercado de pintura en la Valencia del gótico internacional, València, Publicacions de la Universitat de València.
  • Molina i Figueras, J. (2013) «La memoria visual de una dinastía. Pedro IV el Ceremonioso y la retórica de las imágenes en la corona de Aragón (1336-1387)», Anales de Historia del Arte, xxiii, 2, p. 219-241.
  • Montero Tortajada, E. (2013) «La transmisión del conocimiento en los oficios artísticos. Valencia, 1370-1450», València, Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València, tesi doctoral inèdita.
  • Mortet, V. (1911) Recueil des textes relatifs à l’histoire de l’architecture et à la condition des architectes en France au Moyen Age. xe-xie siècles, París, Picard.
  • Muratova, X. (1986) «Vir fallax et falsidicus sed artifex praeelectus: remarques sur l’image sociale et littéraire de l’artiste au Moyen Age», en X. Barral i Altet (ed.), Artistes, artisans et productions artistiques au Moyen Age, vol. i, París, Picard, p. 53-72.
  • Oliver, B. (1929) Excitatori de la pensa de Déu, ed. a cura de Pere Bohígas, Barcelona, Barcino.
  • Perkinson, S. (2002) «Engin and artifice: Describing Creative Agency at the Court of France, ca. 1400», GESTA, xli, 1, p. 51-67.
  • Pitarch, A. J. (1979) «Llorens Saragossa y los orígenes de la pintura medieval en Valencia», D’Art, 5, p. 21-50.
  • Pitarch, A. J. (1981) «Llorenç Saragossa y los orígenes de la pintura medieval», D’Art, 6-7, p. 109-119.
  • Pitarch, A. J. (2001) «Los primeros tiempos (siglo xiii último tercio del siglo xiv», en La luz de las imágenes, València, Generalitat Valenciana, p. 97-147.
  • Roís de Corella, J. (1983) Obra profana, ed. a cura de Jordi Carbonell, València, Edicions 3i4.
  • Rubio Vela, A. (2003) Epistolari de la València medieval, vol. i, València/ Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Rubió i Lluch, A. (2000) Documents per a la història de la cultura catalana medieval, vol. ii, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
  • Sagarra, F. (1916) Sigil·lografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya, vol. iii, Barcelona, Estampa d’Henrich.
  • Sanchis Sivera, J. (1924) «La escultura valenciana en la Edad Media», Archivo de Arte Valenciano, 10, p. 3-29.
  • Sanchis Sivera, J. (1931) «Pintores medievales en Valencia», Archivo de Arte Valenciano, 16/17, p. 3-116.
  • Sant Vicent Ferrer (1932) Sermons, ed. a cura de Josep Sanchis Sivera, Barcelona, Barcino.
  • Saralegui, L. (1952) «La pintura valenciana medieval. Andrés Marzal de Sax (Cont.)», Archivo de Arte Valenciano, 23, p. 5-39.
  • Saralegui, L. (1954) «La pintura valenciana medieval. Andrés Marzal de Sax (Cont.)», Archivo de Arte Valenciano, 25, p. 5-33.
  • Schlosser, J. (1896) Quellenbuch zur Kunstgeschichte des abendländischen Mittelalters, Viena, Ministeriums für cultus und unterricht im vereine mit fachgenossen [<https://digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/schlosser1896/0001/thumbs>].
  • Serra Desfilis, A. (1994) «Al servicio de la ciudad: Joan del Poyo y la práctica de la arquitectura en Valencia (1402-1439)», Ars Longa, 5, 1994, p. 111-119.
  • Serra Desfilis, A. (2005) «El espejo roto. Las imágenes del caballero: del Tirant al Quijote», en N. Piqueras (coord.) Del Tirant al Quixot: la imatge del cavaller, València, Universitat de València, p. 19-52.
  • Sevillano Colom, F. (1950) «Apuntes para el estudio de la Cancillería de Pedro IV el Ceremonioso», Anuario de Historia del Derecho Español, 20, p. 137-241.
  • Sevillano Colom, F. (2011) «Promotores, tradición e innovación en la arquitectura valenciana del siglo xv», Goya, 334, p. 58-73.
  • Tramoyeres, L. (1907) «El pintor Dalmau. Nuevos datos biográficos», Cultura Española, 6, p. 553-580.
  • Turell, G. (1992) Arbre d’Honor, ed. a cura de Cecília Burgaya, Barcelona, Barcino.
  • Vidal, J. (2012) «Brandons, llibres, entremesos i altres arreus (la creació del càrrec de pintor de la ciutat de Barcelona i a Tortosa i les seves funcions)», en CEHA. xvii Congreso Nacional de Historia del Arte. Art i memòria, Barcelona, Atrio, p. 1718-1731.
  • Vincke, J. (1964) «Los familiares de la corona aragonesa alrededor del año 1300», Anuario de Estudios Medievales, 1, p. 333-351.
  • Warnke, M. (1993) The Court Artist. On the Ancestry of the Modern Artist, Cambridge, Cambridge University Press.
  • Wittlin, C. (1991) Repertori d’expressions multinominals i de grups de sinònims en traduccions catalanes antigues, Barcelona, Institut d’Estudis catalans.
Fuente de los datos: Dialnet