Itinerarios generizados en Formación Profesional Básica. Resultados de un estudio en centros educativos valencianos

  1. Alícia Villar-Aguilés 1
  2. Sandra Obiol-Francés 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Journal:
Recerca: revista de pensament i analisi
  1. López González, José L. (coord.)
  2. Fennell, David (coord.)

ISSN: 1130-6149

Year of publication: 2021

Issue Title: Ética del turismo en tiempos de aceleración social

Issue: 26

Pages: 155-178

Type: Article

DOI: 10.6035/RECERCA.2021.26.1.8 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen access editor

More publications in: Recerca: revista de pensament i analisi

Abstract

The aim of the article is to analyse the Basic Vocational Training in order to better understand the significant segregation by sex that the data show, both in their access and in the specialties studied, based on the analysis of educational statistics. This analysis is complemented by the use of qualitative methodology through semi-structured interviews with 35 BVT students from five Valencian educational centres, an autonomous region with an important implement ation of BVT. Theoretically, we start from Acker's (1990) consideration of educational institutions as organizations with a gender mark that contribute to building hegemonic models of masculinity and femininity (Connell, 2001). The findings show the robust ness of gender stereotypes are still identified that persist what we call gendered itineraries, which have an impact on educational decisions and future job transitions.

Bibliographic References

  • Acker, Joan. (1990). Hierarchies, jobs, bodies: a theory of gendered organizations. Gender & society, 4(2), 139-158. Recuperado de https://doi.org/10.1177/089124390004002002
  • Acker, Sandra (2000). Género y educación. Reflexiones sociológicas sobre mujeres, enseñanza y feminismo. Madrid: Ediciones Narcea.
  • Alheit, Peter; Dausien, Bettina (2007). En el curso de la vida. Xàtiva: Instituto Paulo Freire. CREC.
  • Arnot, Madeleine (2002). Reproducing Gender? Essays on educational theory and feminist politics. New York: Routledge Falmer.
  • Barberà, Esther; Candela, Carlos; Ramos, Amparo (2008). Elección de carrera, desarrollo profesional y estereotipos de género. Revista de Psicología Social, 23 (2), 275-285. Recuperado de https://doi.org/10.1174/021347408784135805
  • Bernstein, Basil (1989). Clases, códigos y control I. Madrid: Akal.
  • Bourdieu, Bourdieu; Passeron, Jean-Claude (1970). La Reproduction. Éléments pour une théorie du système d'enseignement. Paris: Les Éditions de Minuit.
  • Cabrera, Leopoldo (1996). La explicación sociológica de la demanda y distribución del alumnado de Formación Profesional. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 76, 193-218. Recuperado de http://www.reis.cis.es/
  • Coleman, James S. Equality of Educational Opportunity (COLEMAN) Study (EEOS), 1966. Ann Arbor, MI: Inter-university Consortium for Political and Social Research [distributor], 2007-04-27. Recuperaro de https://doi.org/10.3886/ICPSR06389.v3
  • Connell, Raewyn (2001). Educando a los muchachos: la educación física mixta en clave de género. Nómadas, 14, 156-173. Recuperado de http://nomadas.ucentral.edu.co/index.php/inicio/35-construcciones-de-genero-y-cultura-escolar-nomadas-14?start=12
  • Fernández, Ana Belén; Ibáñez Pascual, Marta (2018). Más mujeres en los estudios de Informática: una propuesta desde el departamento de formación y orientación laboral, Revista de Sociología de la Educación-RASE, 11(1), 116-134. Recuperado de http://dx.doi.org/10.7203/RASE.11.1.10624
  • Frutos, Lola (2010). Identidad de género en las trayectorias académicas y profesionales de las mujeres. Revista de Sociología de la Educación-RASE, 3 (3). 336-356. Recuperado de https://ojs.uv.es/index.php/RASE/article/view/8716
  • García De León, M. Antonia; García De Cortázar, Marisa (2001). Las académicas (Profesorado universitario y género). Madrid, Instituto de la Mujer.
  • González Ramos, Ana M. (2014). ¿Camuflaje o transformación? Estrategia profesional de las mujeres en carreras tecnológicas altamente masculinizadas. Educar, 50 (1), 187-205. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/educar.630
  • Guil Bozal, Ana; Flecha García, Consuelo (2015). Universitarias en España: De los inicios a la actualidad. Revista Historia de la Educación Latinoamericana, 17 (24), 125-148.
  • Hardy, Vincent; Burchell, Brendan; Rubery, Jill; Smith, Mark (2015). New method to understand occupational gender segregation in European labour markets. European Commission. doi: 10.2838/748887
  • Horcas López, Vicent; Bernad i Garcia, Joan Carles; Martínez Morales, Ignacio (2015). ¿Sueña la juventud vulnerable con trabajos precarios? La toma de decisiones en los itinerarios de (In/Ex)clusión educativa. Profesorado: Revista de currículum y formación del profesorado, 19 (3), 210-225.
  • Julià, Albert (2016). Contexto escolar y desigualdad de género en el rendimiento de comprensión lectora. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 156, 41-58. doi:10.5477/cis/reis.156.41.
  • Martínez García, José Saturnino; Merino, Rafael (2011). Formación profesional y desigualdad de oportunidades educativas por clase social y género. Témpora 14: 13-37.
  • Obiol, Sandra (2017). Anar a la universitat, una decisió només individual? El paper de la família. En Villar, Alícia (coord.) La decisió d’anar a la universitat. Processos d’orientació i transicions educatives en temps d’incertesa. València: Tirant lo Blanch, 67-86.
  • Obiol, Sandra y Villar, Alícia (2016). Másteres masculinizados, másteres feminizados. La persistencia de la segregación de género en la formación de postgrado en España. Comunicación Congreso Español de Sociología.
  • Subirats, Marina y Brullet, Cristina (1988). Rosa y azul. La transmisión de los géneros en la escuela mixta. Madrid: Instituto de la Mujer.
  • Subirats Martori, Marina (2016). De los dispositivos selectivos en la educación: el caso del sexismo. Revista de Sociología de la Educación-RASE, 9 (1), 22-36. Recuperado de https://ojs.uv.es/index.php/RASE/article/view/8401
  • Tarabini Aina; Curran, Marta; Montes, Alejandro; Parcerisa, Lluis (2019). Can educational engagement prevent Early School Leaving? Unpacking the school’s effect on educational success. Educational Studies, 45(2), 226-241, DOI: 10.1080/03055698.2018.1446327
  • Vergés Bosch, Núria (2012). De la exclusión a la autoinclusión de las mujeres en las TIC. Motivaciones, posibilitadores y mecanismos de autoinclusión. Athenea Digital. Revista de pensamiento e investigación social, 12(3), 129-150. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/athenead/v12n3.1042
  • Villar Aguilés, Alícia (coord.) (2017). La decisió d’anar a la universitat. Processos d’orientació universitària i transicions educatives en temps d’incertesa. València: Tirant lo Blanch.
  • Villar, Alícia; Grau, Arantxa; Obiol, Sandra (2014). Educació i gènere. Propostes per pensar i repensar els gèneres. València: Tirant lo Blanch.