Crédito, deuda y finanzas de la casa de la reina: los capítulos entre la reina Violante de Bar y su nuevo tesorero, Berenguer de Cortilles

  1. Lledó Ruiz Domingo 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Aldizkaria:
Historia. Instituciones. Documentos

ISSN: 0210-7716

Argitalpen urtea: 2018

Zenbakia: 45

Orrialdeak: 353-376

Mota: Artikulua

Beste argitalpen batzuk: Historia. Instituciones. Documentos

Laburpena

A finales del siglo XIV la tesorería de la reina Violante de Bar padecía de un fuerte endeudamiento que imposibilitaba prácticamente cualquier pago, por lo que se decidió cambiar la dirección de la gestión económica de la Casa de la reina. En el presente artículo analizaremos las estrategias para solu-cionar el problema del endeudamiento, mediante la edición y el análisis de los excepcionales capítulos y memoriales firmados por la reina Violante y su nuevo tesorero, Berenguer de Cortilles, uno de sus mayores acreedores privados.

Erreferentzia bibliografikoak

  • Albertí Casas, Elisenda (2007), Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval, Barcelona.
  • Armillas, José Antonio; Solano, Antonio Enrique (1992), “La Diputación de Aragón entre el rey y el reino”, Ius Fugit, 1, pp. 11-35.
  • Bernabeu Borja, Sandra (2018), La ciutat i el rei. Govern, societat i elits valencianes 1416-1479, Valencia, Universitat de València, (tesis doctoral).
  • Blanco Domingo, Luis (2009), La fiscalidad regia: el baile general de Aragón durante el reinado de Pedro IV el Ceremonioso (1336-1387), Zaragoza.
  • Blockmans, Wim (2009), “Breaking the rules: the emergence of the States General in the Low Countries in the fifteenth and sixteenth centuries”, en T. Neu, M. Sikora y T. Weller (eds.), Zelebrieren und Verhandeln: zur Praxis ständischer Institutionen im frühneuzeitlichen Europa, Münster, pp. 185-194.
  • Boscolo, Alberto (1971), La reina Sibil·la de Fortià, Barcelona.
  • Bratsch-Prince, Dawn (1994), “A reappraisal of the correspondence of Violant de Bar (1365-1431) ”, Catalan Review, 8, pp. 295-312.
  • Brastch-Prince, Dawn (1998), “A Queen’s Task: Violant de Bar and the experience of royal motherhood in Fourteenth-Century Aragon”, La corónica: A Journal of Medieval Hispanic Languages, Literatures & Cultures, 27/1, pp. 21-34.
  • Brastch-Prince, Dawn (2002), Violante de Bar (1365-1431), Madrid.
  • Castillo del Carpio, José María (1993), “Poder municipal y Generalidad en la Valencia de Fernando II”, Saitabi, 43, pp. 195-204.
  • Cateura Bennasser, Pablo (1992), “Fiscalidad real y municipal en la Mallorca del siglo XV”, Anuario de estudios medievales, 22, pp. 443-462.
  • Coll Julià, Núria (1953), Doña Juana Enríquez. Lugarteniente real en Cataluña (1461-1468), Barcelona.
  • Diago Hernando, Máximo (2008), “Los intereses económicos de la reina María, esposa de Alfonso el Magnánimo, en el Reino de Castilla”, Acta historica et archaeologica medievalia, 29, pp. 437-477.
  • Earenfight, Theresa (2010), “Royal Finances in the Reign of Maria of Castile, Queen Lieutenant of the Crown of Aragon 1432-1453”, en T. Earenfight (eds.), Women and Wealth in Late Medieval Europe, New York, pp. 229-244.
  • Feliu Montfort, Gaspar (2007), “Mercaders-banquers barcelonins: l’endeutament de la monarquia i la fallida de la taula de canvi de Pere des Caus i Andreu d’ Olivella el 1381”, Barcelona quaderns d’història, 13, pp. 193-210.
  • Ferrer i Mallol, Maria Teresa (2004), “Les Corts de Catalunya i la creació de la Diputació General o Generalitat en el marc de la guerra amb Castella (1359- 1369)”, Anuario de Estudios Medievales, 34, pp. 875-938.
  • Ferrer i Mallol, Maria Teresa; Vela, Carles (2014-2015), “Un mercader italià a la cort catalanoaragonesa: Luchino Scarampi”, Acta historica et archaelogica mediavalia, 32, pp. 301-478.
  • Furió i Diego, Antoni (1997), “Estructures fiscals, pressió tributària i reproducció econòmica al País Valencià en la baixa edat mitjana”, en M. Sánchez; A. Furió; P. Bertran (coord.), Col·loqui Corona, municipis i fiscalitat a la baixa edat mitjana, Lérida, pp. 495-526.
  • Furió i Diego, Antoni (2008), “Fiscalidad y agricultura en la Edad Media”, en R. Vallejo y A. Furió (coords.), Los tributos de la tierra: fiscalidad y agricultura en España (siglos XII-XX), Valencia, pp. 17-58.
  • Furió i Diego, Antoni (2018), “Les dues Corones del rei Catòlic. Ferran II, Castella i la Corona d’Aragó”, en E. Belenguer (ed.), Ferran II i la Corona d’Aragó, Barcelona (en prensa).
  • Hernández de León, Francisca (1959), Doña María de Castilla, esposa de Alfonso el Magnánimo (1416-1458), Valencia.
  • Igual Luis, David (2014), “Entre Valencia y Nápoles. Banca y hombres de negocios desde el reinado de Alfonso el Magnánimo”, En La España Medieval, 24, pp. 103-143.
  • Küchler, Winfried (1997), Les finances de la Corona d’Aragó al segle XV (regnats d’Alfons V i Joan II), València.
  • Ledesma Rubio, Maria Luisa (1979), “El Patrimonio Real de Aragón a fines del siglo XIV: Los dominios y rentas de Violante de Bar”, Aragón en la Edad Media, 2, pp. 135-170.
  • Madurell i Marimon, Josep Maria (1946), “La reina Violante de Bar y el pleito sucesorio de la Corona de Aragón”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras, 19, pp. 205-224.
  • Marín Padilla, Encarnación (2002), “Joyas reales como garantía de deudas de la Corona de Aragón (siglo XV)”, Aragón en la Edad Media, 16, pp. 493-504.
  • Martínez Aloy, José (1930), La Diputación de la Generalidad del reino de Valencia, València.
  • Mira Jódar, Antonio José (2003), “La financiación de las empresas mediterráneas de Alfonso el Magnánimo: bailía general, subsidios de Cortes y crédito institucional en Valencia (1419-1455)”, Anuario de estudios medievales, 33/2, pp. 695-727.
  • Mitjà, Marina (1957-1958), “Procés contra els consellers domèstics i curials de Joan I, entre ells Bernat Metge”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 27, pp. 375-417.
  • Morelló i Baget, Jordi (2001), Fiscalitat i deute públic en dues viles del camp de Tarragona: Reus i Valls, segles XIV-XV, Barcelona.
  • Muñoz Pomer, Rosa (1987), Orígenes de la Generalidad Valenciana, València.
  • Ortego Rico, Pablo (2013), “Monarquía, nobleza y pacto fiscal: lógicas contractuales y estregias de consenso en torno al sistema haciendístico castellano (1429- 1480)”, en J. M. Nieto Soria y O. Villarroel González (coords.), Pacto y consenso en la cultura política peninsular (siglos XI-XV), Madrid, pp. 127-167.
  • Ortí i Gost, Pere (2000), Renda i fiscalitat en una ciutat medieval: Barcelona, segles XII-XIV, Barcelona.
  • Ortí i Gost, Pere (2006), “La distribución de la carga fiscal entre las ciudades y villas de realengo en la Cataluña del siglo XIV”, en M. Sanchez y D. Menjot (coord.), Fiscalidad de Estado y fiscalidad municipal en los reinos hispánicos medievales, Madrid, pp. 275-316.
  • Pelaz Flores, Diana (2017), La Casa de la reina en la Corona de Castilla (1418- 1496), Valladolid.
  • Pina Baleiras, Isabel (2013), Uma Rainha inesperada, Leonor Teles, Lisboa.
  • Ponsich, Claire (2005), “Un térmoignaige de la Culture en Cedagne, la correspondance de Violant de Bar (1380-1431)”, en M. Zimmermann (coord.), Le Moyen Âge dans les Pyrénées catalanes: art, culture et société, Prades, pp. 147-194.
  • Riquer i Permanyer, Isabel (1994), “Los libros de Violante de Bar”, en M. Graña Cid, (coord.), Las sabias mujeres: educación, saber y autoría (siglos III-XVIII), Madrid, pp. 161-174.
  • Roca i Heras, Josep Maria (1928), “La reyna empordanesa”, Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 10, pp. 2-211.
  • Roca i Heras, Josep Maria (1929), “Johan I d’Aragó”, Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 11, pp. 2 439.
  • Rodrigues, Ana Maria (2007), “For the honor of her lineage and body: dowers and dowries of some late medieval queens of Portugal”, e-JPH, 1/5, pp. 1-12.
  • Rodríguez Lajusticia, Francisco (2018), “Reinas y fiscalidad: Violante de Bar y la distribución de sus rentas ente 1389 y 1393”, en M. García y S. Cernadas (coords.) Reinas e infantas en los reinos medievales ibéricos: Contribuciones para su estudio, Santiago de Compostela, pp. 283-304.
  • Roebert, Sebastian (2016), “«Que nos tenemus a dicto domino rege pro camera assignata». The development, administration and significance of the queenly estate of Elionor of Sicily (1349-1375)”, Anuario de Estudio medievales, 46/1, pp. 231-268.
  • Ruiz Domingo, Lledó (2018), “La Ribera en la Cambra de la Reina”, en A. Fu- rió (coord.), Vil·les, alqueries i cases de camp. Poblament dispers, noves poblacions i urbanitzacions a la Ribera del Xúquer. Ediciones Alfons el Magnànims, en prensa.
  • Ruiz Domingo, Lledó (2018), “Violante de Bar ¿una nueva lectura para su figura de reina consorte? ”, en M. García y S. Cernadas (coords.), Reinas e infantas en los reinos medievales ibéricos: Contribuciones para su estudio, Santiago de Compostela, pp. 305-325.
  • Russo, Enza (2016), La tesoreria generale della Corona d’Aragona ed i bilanci del regno di Napoli al tempo di Alfonso il Magnanimo (1416-1458), Valencia, Universitat de Valencia, (tesis doctoral).
  • Ryder, Alan (1992), Alfonso el Magnánimo rey de Aragón, Nápoles y Sicilia 1396- 1458, Valencia.
  • Sáiz Serrano, Jorge (2003), Guerra y nobleza en la Corona de Aragón: la caballería en los ejércitos del rey (siglos XIV-XV), Valencia.
  • Sánchez Martínez, Manuel (1995), El naixement de la fiscalitat d’Estat a Catalunya (segles XII-XIV), Vic.
  • Sánchez Martínez, Manuel (2003), Pagar al rey en la Corona de Aragón durante el siglo XIV (estudios sobre fiscalidad y finanzas reales y urbanas), Barcelona.
  • Sesma Muñoz, José Ángel (1977), La Diputación del reino de Aragón en la época de Fernando II (1479-1516), Zaragoza.
  • Sevillano Colom, Francisco (1951), Préstamos de la ciudad de Valencia a los reyes Alfonso V y Juan II (1426-1472), Valencia.
  • Silleras Fernández, Núria (2010), “Money isn’t everything: Concubinage, Class and the Rise and Fall of Sibil·la de Fortià, Queen of Aragon (1377-87)”, en Earenfight, Theresa (ed.), Women, Wealth, and Power in Medieval Europe, Nueva York, Palgrave Macmillan, pp. 67-88.
  • Silva, Manuela Santos (2010), “A casa e o património da Rainha de Portugal D. Filipa de Lencastre: Um ponto de partida para o conhecimento da Casa das Rainhas na Idade Média”, Signum 11/2, pp. 207-227.
  • Sobrequés i Callicó, Jaume (1978), “L’estat català a la baixa edat mitjana: les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent”, Cuadernos de historia económica de Cataluña, 18, pp. 38-48.
  • Tasis i Marca, Rafael (1959), Pere el Ceremoniós i els seus fills. Barcelona.
  • Tasis i Marca, Rafael (1980), Joan I, el rei caçador i músic. Barcelona.
  • Terés, Rosa; Vicens, Teresa (2015), Violant de Bar i Maria de Castella: promoció espiritual i mecenatge, Barcelona.
  • Turull Rubinat, Maxim (2010), El gobierno de la ciudad medieval: administración y finanzas en las ciudades, Barcelona.
  • Vendrell Gallostra, Francisca (1992), Violante de Bar y el Compromiso de Caspe, Barcelona.
  • Verdés Pijuan, Pere (1999), “La consolidació del sistema fiscal i financer a mitjan s. XIV: el cas de Cervera”, en M. Sánchez (coord.), Fiscalidad real y finanzas urbanas en la Cataluña medieval, Barcelona, pp. 185-217.
  • Vilar Bonet, Maria (1988), “Empenyorament de joies i objectes del rei Joan I, fet per la reina Maria de Luna (1396)”, Medievalia, 8, pp. 329-342.