Can a legal dictionary go from sexist to inclusive?the dictionary of legal terms as a case of point

  1. Eivor Jordà Mathiasen 1
  1. 1 European University of Valencia
Revista:
Revista de llengua i dret

ISSN: 2013-1453

Año de publicación: 2018

Número: 70

Páginas: 117-132

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Revista de llengua i dret

Resumen

El sexisme lingüístic pot trobar-se en qualsevol text, fins i tot en els que semblen neutres. Un clar exemple d’això són els diccionaris, ja que mostren un determinat reflex de la societat mitjançant diversos mecanismes, com la mateixa selecció d’entrades i definicions. Aquest article analitza el Dictionary of Legal Terms (DLT), d’Enrique Alcaraz Varó, Brian Hughes i Miguel Ángel Campos, i posa de manifest els mecanismes esmentats. A més a més, un estudi comparatiu de les 10 edicions del DLT ens permet observar l’evolució al llarg dels anys del tractament del gènere en un diccionari concret i determinar fins a quin punt s’ha tingut en compte el sexisme que hi ha implícit en el llenguatge, tant en el moment en què el diccionari es va escriure per primer cop com a les successives modificacions posteriors. Finalment, s’ofereixen algunes alternatives, l’ús de les quals pot ajudar a evitar que s’inclogui llenguatge sexista als diccionaris.

Referencias bibliográficas

  • Alcaraz Varó, Enrique; Hugues, Brian. Diccionario de términos jurídicos = Legal Terms Dictionary (Inglés-Español/Spanish-English). Barcelona: Ariel, 1993-2007.
  • Alcaraz Varó, Enrique; Hugues, Brian; Campos, Miguel Ángel. Diccionario de términos jurídicos = Legal Terms Dictionary (Inglés-Español/Spanish-English). Barcelona: Ariel, 2012.
  • Alvar Ezquerra, Manuel. “Political considerations on Spanish dictionaries”. Braj B. Kachru & Henry Kahane (eds.), Cultures, Ideologies and the Dictionary: studies in honor of Ladislav Zgusta (pp. 143–152). Tübingen: Niemeyer, 1995.
  • Andrés Castellanos, Soledad de. “¿Sexismo en la lexicografía española? Aspectos positivos en el Diccionario del Español Actual de Seco, Andrés y Ramos (DEA99)”. Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación 9 (2002).
  • Bengoechea Bartolomé, Mercedes. “Ideología e intervención humana en la confección del DRAE”. Ana Vargas Martínez [et al.] (eds.), Lo femenino y lo masculino en el ‘Diccionario de la Real Academia Española’ (pp. 101-158). Madrid: Instituto de la Mujer, 1998.
  • Benhamou, Simone. “Analyse dictionnairique de femme et de homme”, Cahiers de Lexicographie núm. 48: 27-67 (1986).
  • Burry, Susanne; Prechal, Sacha. EU Gender Equality Law. Luxembourg: European Commission, 2008.
  • Butler, Judith. Bodies that Matter: On the Discursive Limits of Sex. Londres: Routledge, 1993.
  • Butler, Judith. Excitable Speech: A Politics of the Performative. Londres: Routledge, 1997.
  • Butler, Judith. Gender Trouble: Feminism and the Subversion of Identity. Londres: Routledge, 1990.
  • Calero Fernández, Mª Ángeles. “Diccionario y subjetividad: el tratamiento lexicográfico del vocabulario sexual”. Miguel Casas Gómez (dir.), VI Jornadas de Lingüística (pp. 13-64). Cádiz: Universidad de Cádiz, 2001.
  • Calero Fernández, Mª Ángeles. “Diccionario, pensamiento colectivo e ideología (o los peligros de definir)”. Neus Vila et al. (eds.), Así son los diccionarios (pp. 149-201). Lleida: Universitat, 1999a.
  • Calero Fernández, Mª Ángeles. Sexismo lingüístico. Análisis y propuestas ante la discriminación sexual en el lenguaje. Madrid: Narcea, 1999b.
  • Calero Fernández, Mª Ángeles. “Creencias y actitudes lingüísticas en torno al género gramatical en español”. Mª Isabel Sancho Rodríguez, Lourdes Ruiz Solves & Francisco Gutiérrez García (coords.), Estudios sobre lengua, literatura y mujer (pp. 235-286). Jaén: Universidad de Jaén, 2006.
  • Cameron, Deborah. Feminism and Linguistic Theory. London: Macmillan, 1992.
  • Cowie, Anthony. “The learner’s dictionary in a changing cultural perspective”. Braj B. Kachru & Henry Kahane (eds.), Cultures, Ideologies and the Dictionary: studies in honor of Ladislav Zgusta (pp. 283–295). Tübingen: Niemeyer, 1995.
  • D’oria, Domenico. Dictionnaire et ideologie. Fasano: Schena-Nizet, 1988.
  • Desmet, Pieter; Rooryck, Johan; Swiggers, Pierre. “What are words worth? Language and ideology in French dictionaries of the revolutionary period”. John E. Joseph & Talbot J. Taylor (eds.), Ideologies of Language (pp. 162-188). London: Routledge, 1990.
  • Farina, Donna M. T. Cr. “Marrism and Soviet lexicography”. Braj B. Kachru & Henry Kahane (eds.), Cultures, Ideologies and the Dictionary: studies in honor of Ladislav Zgusta (pp. 153-170). Tübingen: Niemeyer, 1995.
  • Fishman, Joshua A. “Dictionaries as Culturally Constructed and as Culture-Constructing Artifacts: The Reciprocity View as Seen from Yiddish Sources”. Braj B. Kachru & Henry Kahane (eds.), Cultures, Ideologies and the Dictionary: studies in honor of Ladislav Zgusta (pp. 30-34). Tübingen: Niemeyer, 1995.
  • Forgas Berdet, Esther (coord.). Léxico y diccionarios. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 1996b.
  • Forgas Berdet, Esther. “Diccionario e ideología: tres décadas de la sociedad española a través de los ejemplos lexicográficos”. Espéculo. Revista de estudios literarios VII: 17 (2001).
  • Forgas Berdet, Esther. “La (de)construcción de lo femenino en el diccionario”. Mª Dolores Fernández de la Torre Madueño [et al.] (eds.), El sexismo en el lenguaje (pp. 577-590). Málaga: CEDMA, 1999.
  • Forgas Berdet, Esther. “Lengua, sociedad y diccionario: la ideología”. Esther Forgas Berdet (ed.), Léxico y diccionarios. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 1996a.
  • Forgas Berdet, Esther. “Sexo y sociedad en el último DRAE”. Universitas Tarraconensis X: 79-100 (1986).
  • García Meseguer, Álvaro. “Género y sexo en el último diccionario de la Real Academia”. Política científica 37: 51-56 (1993).
  • García Meseguer, Álvaro. Lenguaje y discriminación sexual. Barcelona: Montesinos, 1977.
  • Gouws, Rufus H. “Dictionaries and the Dynamics of Language Change”. Braj B. Kachru & Henry Kahane (eds.), Cultures, Ideologies and the Dictionary: studies in honor of Ladislav Zgusta (pp. 297-313). Tübingen: Niemeyer, 1995.
  • Graham, Alma. “The making of a non-sexist dictionary”. Barry Thorne & Nancy Henley (eds.), Language and Sex: Difference and Dominance (pp. 57-63). Rowley: Newbury House Publishers, 1975.
  • Guerrero Salazar, Susana. “La imagen de la mujer a través del diccionario: duales aparentes y definiciones disimétricas”. Adela Martínez García (coord.), Cultura, lenguaje y traducción desde una perspectiva de género (pp. 93-114). Málaga: Universidad, 2004.
  • Hampares, Katherine J. “Sexism in Spanish Lexicography”. Hispania núm. 59: 100-109 (1976).
  • Hennessy, Margaret. “Propagating half a species: gender in learners’ dictionaries”. Jane Sunderland (ed.), Exploring Gender: questions and implications for English language education (pp. 104-111). Hemel Hempstead: Prentice Hall, 1994.
  • Hernández Sánchez, Eulalia; López Martínez, Mª Isabel. “El tratamiento de la mujer en el léxico de Ambrosio de Salazar”. Revista de investigación lingüística 10 (1): 121-132 (2007).
  • Hoey Michael. “A clause-relational analysis of selected dictionary entries: contrast and compatibility in the definitions of ‘man’ and ‘woman’” Carmen R. Caldas-Coulthard & Malcolm Coulthard (eds.), Texts and Practices: readings in critical discourse analysis (pp. 178-190). London: Routledge, 2001.
  • Hornscheidt, Antje. “A concrete research agenda for critical lexicographic research within critical discourse studies: an investigation into racism/colonialism in monolingual Danish, German, and Swedish dictionaries”. Critical Discourse Studies núm. 5(2): 107-132 (2008).
  • Instituto de La Mujer. En femenino y en masculino. Madrid: Instituto de la Mujer, 2002.
  • Jammes, Robert. “Lexicografía e ideología (un diccionario que va a misa)”. Arquivos do Centro Cultural Portugês núm. 31: 225-251 (1992).
  • Jiménez Ríos, Enrique. “Género y sexo en el diccionario: a propósito de la definición de el que y persona que”. José Antonio Bartol Hernández (coord.), Nuevas aportaciones al estudio de la lengua española: investigaciones filológicas (pp. 321-330), Madrid: Luso-española de ediciones, 2001.
  • Kahane, Henry; Kahane, Renée. “The dictionary as ideology. Sixteen Case Studies”. Ladislav Zgusta (ed.), History, Languages, and Lexicographers (pp. 19-76). Tübingen: Max Niemeyer, 1992.
  • Kim, Chin W. “One language two ideologies and two dictionaries: the case of Korean”. Braj B. Kachru & Henry Kahane (eds.), Cultures, Ideologies and the Dictionary: studies in honor of Ladislav Zgusta (pp. 213222). Tübingen: Niemeyer, 1995.
  • Kramarae, Cheris; Treichler, Paula A.; Russo Ann. A Feminist Dictionary, London: Pandora, 1985.
  • Lledó Cunill, Eulàlia. “Análisis de la presencia femenina en una muestra del DRAE”. Ana Vargas Martínez [et al.] (eds.), Lo femenino y lo masculino en el ‘Diccionario de la Real Academia Española’ (pp. 37-100). Madrid: Instituto de la Mujer, 1998.
  • Lledó Cunill, Eulàlia. “Presencia femenina suprimida, modificada (respecto a la edición de 1992 del diccionario) o nueva”. Eulàlia Lledó Cunill (coord.), De mujeres y diccionarios: evolución de los femenino en la 22a edición del DRAE (pp. 97-196). Madrid: Instituto de la Mujer, 2004.
  • Marco López, Aurora. “Estereotipos de género en el Diccionario de la Lengua Española”. Aurora Marco López (ed.): Estudios sobre Mujer, Lengua y Literatura (pp. 187-212). Universidad de las Palmas de Gran Canaria y Universidad de Santiago de Composela, 1996.
  • Marco López, Aurora; ALARIO TRIGUEROS, Carmen. “El discurso del DRAE como representación de un determinado modelo del mundo”. Ana Vargas Martínez [et al.] (eds.), Lo femenino y lo masculino en el ‘Diccionario de la Real Academia Española’ (pp. 263-311). Madrid: Instituto de la Mujer, 1998.
  • Mediavilla Calleja, Mercedes. “Aproximación a un ‘recorrido por el diccionario de la Real Academia Española: representación de mujeres y hombres’”. En femenino y en masculino (pp. 31-41). Madrid: Instituto de la Mujer, 2002.
  • Mediavilla Calleja, Mercedes. “Recorrido por el Diccionario de la Real Academia Española: representación de mujeres y hombres”. Ana Vargas Martínez [et al.] (eds.), Lo femenino y lo masculino en el ‘Diccionario de la Real Academia Española’ (pp. 159-212). Madrid: Instituto de la Mujer, 1998.
  • Mills, Sara. Language and Sexism. Cambridge: Cambridge University Press, 2008.
  • Moon, Rosamund. “Meaning ideologies and learners’ dictionary”. Andrea Abel, Chiara Vettori & Natascia Ralli (eds.), Proceedings of the XVI EURALEX International Congress: the user in focus. Bolzano/Bozen: Institute for Specialised Communication and Multilingualism, 2014.
  • Moon, Rosamund. “Objective or Objectionable? Ideological Aspects of Dictionaries”. English Language Research núm. 3: 59-94 (1989).
  • Ogilvie, Sarah. Words of the World: a Global History of the Oxford English Dictionary. Cambridge: Cambridge University Press, 2013.
  • Olmedo Rojas, Ana María. “A vueltas con el hombre y la mujer (pequeño estudio sobre un diccionario ideológico)”. Juan de Dios Luque Durán (dir.), III Jornadas Internacionales sobre Estudio y Enseñanza del Léxico “In memorian Leocadio Martín Mingorance” (pp. 313-322). Granada: Método, 1997.
  • Olmedo Rojas, Ana María. “Los grupos ‘Hombre’, ‘Varón’, ‘Mujer’ en el diccionario ideológico de J. Casares”. Juan de Dios Luque Durán (dir.), II Jornadas sobre Estudio y Enseñanza del léxico (pp. 111-120). Granada: Método, 1996.
  • Olmedo Rojas, Ana María. “Más sobre la óptica de varón de los lexicógrafos”. Mª Dolores Fernández De La Torre Madueño, Antonia Mª Medina Guerra and Lidia Taillefer De Haya (eds.), El sexismo en el lenguaje (pp. 599-611). Málaga: CEDMA, 1999.
  • Pascual, José Antonio; Olaguíbel, Mª Carmen. “Ideología y diccionario”. Ignacio Ahumada Lara (ed.), Diccionarios españoles: contenido y aplicaciones. Lecciones del I Seminario de Lexicografía Hispánica (pp. 73-89). Jaén: El Estudiante-Facultad de Humanidades, 1991.
  • Ribero Ortiz, Miriam. “Diccionarios SM: problemas y soluciones en el tratamiento del sexismo”. Mª Dolores Fernández de la Torre Madueño [et al.] (eds.), El sexismo en el lenguaje (pp. 613-622). Málaga: CEDMA, 1999.
  • Ribero Ortiz, Miriam. “Diccionarios SM: problemas y soluciones en el tratamiento del sexismo”. Mª Dolores Fernández De La Torre Madueño, Antonia Mª Medina Guerra & Lidia Taillefer De Haya (eds.), El sexismo en el lenguaje (pp. 613-622). Málaga: CEDMA, 1999.
  • Rubio Pérez, Isabel. “El Diccionario de la Lengua de la Real Academia Española: para iniciar una lectura en femenino y masculino”. Ana Vargas Martínez [et al.] (eds.), Lo femenino y lo masculino en el ‘Diccionario de la Real Academia Española’ (pp. 213-262). Madrid: Instituto de la Mujer, 1998.
  • Russell, Lindsay Rose. “This is What a Dictionary Looks Like: The Lexicographical Contributions of Feminist Dictionaries”. International Journal of Lexicography núm. 25(1): 1-29 (2011).
  • Sau Sánchez, Victoria. Diccionario ideológico feminista. Barcelona: Icaria, 1981.
  • Vargas Martínez, Ana. “La diferencia sexual y su representación en el Diccionario de la Lengua Española”. Ana Vargas Martínez [et al.] (eds.), Lo femenino y lo masculino en el ‘Diccionario de la Real Academia Española’ (pp. 7-34). Madrid: Instituto de la Mujer, 1998.
  • Violi, Patricia. El infinito singular. Madrid: Cátedra, 1991.
  • Whitcut, Janet. “Sexism in dictionaries”. Reinhard R. K. Hartmann (ed.), LEXeter’83 Proceedings Papers from the International Conference on Lexicography at Exeter (pp. 141-144). Tübingen: Max Niemeyer Verlag, 1984.
  • Wierzbicka, Anna. “Dictionaries and ideologies: three examples from Eastern Europe”. Braj B. Kachru & Henry Kahane (eds.), Cultures, Ideologies and the Dictionary: studies in honor of Ladislav Zgusta (pp. 181–195). Tübingen: Niemeyer, 1995.
  • Williams, Christopher. “The End of the ‘Masculine Rule’? Gender-Neutral Legislative Drafting in the United Kingdom and England”. Statute Law Review núm. 29(3): 139-153 (2008).