Boges per la ciènciales dificultats per retre comptes i cuidar

  1. Sandra Obiol Francés
  2. Alícia Villar Aguilés
Revista:
Mètode: Revista de difusió de la investigació

ISSN: 1133-3987

Año de publicación: 2016

Título del ejemplar: L'Univers violent

Número: 92

Páginas: 36-42

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Mètode: Revista de difusió de la investigació

Resumen

El model generalitzat d’avaluació de la producció científica encaixa en el sistema conegut com a -accountability, una mesura de la ciència que no acostuma a reconèixer els desequilibris de gènere de les institucions acadèmiques. Partim de la necessitat de repensar aquest sistema i els indicadors que se’n deriven amb els quals es mesura la productivitat i qualitat científica i, també, la necessitat de considerar les condicions socials en què es realitza l’activitat que es pretén mesurar. En especial, defensem la urgència de revisar aquest sistema tot considerant l’existència de la cura de persones dependents, ja siguen menors o majors, perquè resulta un qüestió irresolta que afecta la feina científica i el progrés en l’equitat de gènere en les institucions universitàries.

Referencias bibliográficas

  • Bailyn, L. (2003). Academic careers and gender equity: Lessons learned from MIT. Gender, Work and Organization, 10(2), 137–153. doi: 10.1111/1468-0432.00008
  • Bok, D. (2010). Universidades a la venta. La comercialización de la educación superior. València: Publicacions de la Universitat de València.
  • Boni, A., Peris, J., Acebillo, M., McGee, R. M., Calabuig, C., & Hueso, A. (2012). Los discursos sobre “accountability” en el sistema de cooperación al desarrollo español. Revista Española de Desarrollo y Cooperación, 29, 199–212.
  • Bourdieu, P. (2008). Homo academicus. (P. Collier, Trad.). Madrid: Siglo XXI. (Treball original publicat en 1984).
  • Burrows, R. (2012). Living with the h-index? Metric assemblages in the contemporary academy. The Sociological Review, 60(2), 355–372. doi: 10.1111/j.1467-954X.2012.02077.x
  • Carrasco, C. (Coord.). (2007). Estadístiques sota sospita: Proposta de nous indicadors des de l’experiència femenina. Barcelona: Institut Català de les Dones.
  • Comissió Europea. (2016). She figures 2015. Gender in research and innovation. Luxemburg: Publications Office of the European Union. doi: 10.2777/744106
  • European Association for Quality Assurance in Higher Education. (2015). Estàndards i directrius per a l’assegurament de la qualitat en l’Espai Europeu d’Educació Superior (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya [AQU], Trad.). Barcelona: AQU. (Treball original publicat en 2005). Consultat en http://www.enqa.eu/indirme/esg/ESG%20in%20Catalan_by%20AQU%20Catalunya.pdf
  • Gill, R. (2010). Breaking the silence: The hidden injuries of the neoliberal academia. En R. Ryan-Flood, & R. Gill (Eds.), Secrecy and silence in the research process: Feminist reflections (pp. 228–244). Londres: Routledge.
  • Hernàndez, F. J., & Villar, A. (2014). La millor pedagogia és la igualtat. Revista Futura, 28, 40–42.
  • Herzog, B., Pecourt, J., & Hernàndez, F. J. (2015). La dialéctica de la excelencia académica: De la evaluación a la medición de la actividad científica. Arxius de Ciències Socials, 32, 69–82.
  • Institut Nacional d’Estadística. (2011). Encuesta de empleo del tiempo 2009-2010. Madrid: INE. Consultat en http://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736176815&menu=resultados&idp=1254735976608
  • Izquierdo, M. J. (2008). I Congreso Internacional Sesgo de género y desigualdades en la evaluación de la calidad académica. Foros y talleres de trabajo. Bellaterra: Observatori per a la Igualtat; Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Obiol, S. (2014). La transformación de la familia: El caso de los trabajadores del sector textil-confección valenciano. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 145, 127–146. doi: 10.5477/cis/reis.145.127
  • Pastor, I., Belzunegui, À., Moreno, B., & Mañas, C. (2010). La igualtat d’oportunitats a la universitat: Les percepcions del PDI. Papers: Revista de Sociologia, 95(2), 457–481. doi: 10.5565/rev/papers/v95n2.19
  • Santos, J. A., Muñoz, D., & Poveda, M. M. (2015). En cuerpo y alma: Intensificación y precariedad en las condiciones de trabajo del profesorado universitario. Arxius de Ciències Socials, 32, 13–44.
  • Sennett, R. (2000). La corrosión del carácter: Las consecuencias personales del trabajo en el nuevo capitalismo. Barcelona: Anagrama.
  • Slaughter, S., & Leslie, L. L. (1997). Academic capitalism: Politics, policies and the entrepreneurial university. Baltimore (Maryland): The Johns Hopkins University Press.
  • Slaughter, S., & Rhoades, G. (2004). Academic capitalism in the new economy. Baltimore (Maryland): The Johns Hopkins University Press.
Fuente de los datos: Dialnet