Precarietat anticipadaDecisions educatives en temps de crisi

Resumen

Durant les darreres dècades estem assistint a una redefinició dels vincles entre el sistema educatiu i el món productiu, afeblint-se l’autonomia relativa entre ambdós mons per la mercantilització de les esferes de la vida (Rifkin, 2000). A més, el pes que tradicionalment han tingut els estudis superiors com a factor de mobilitat social ascendent està essent qüestionat en recerques recents (Carabaña, 2004; Martínez Celorrio i Marín Saldo, 2012; Bogino, 2016). Aquest pes ha de ser matisat per fenòmens com la sobrequalificació i la subocupació. L’objectiu d’aquesta comunicació és esbrinar quines són les percepcions i els significats que els hi atorguen els joves als estudis superiors i si aquestes percepcions canvien amb l’edat i l’avançament en els itineraris formatius. La comunicació es basa en els resultats obtinguts en dues recerques: «La decisió entre anar-se'n o quedar-se? Anàlisi de les estratègies formatives, laborals i vitals dels joves universitaris valencians davant la crisi econòmica» i «Quin és el camí que he de seguir? Itineraris formatius i transicions educatives des de la secundària a l’educaciósuperior a través d’una investigació longitudinal qualitativa» en les quals hem entrevistat a 40 joves als qui hem preguntat, entre d’altres qüestions, quin significat li donaven als estudis superiors. En el contrast de les narracions dels estudiants de batxillerat i de màster universitari copsem com ha estat aquest canvi i com això s’inserta en un moment de crisi econòmica que ha vingut a aguditzar més la manca de certeses actual. Vislumbrem una situació de precarietat anticipada, és a dir, que la previsible precarietat laboral marca de manera significativa les decisions educatives dels joves i s’avança en els seus discursos com a estudiants.