Mite i miracle a les literatures antigues i medievals

Resumen

El mite constitueix un dels elements primordials del pensament grecoromà en tant que continent de diferents tradicions d’origen culte i popular que seran transmeses i conservades pels textos literaris de l’antiguitat. L’atracció que el mite, entès com l’element definitori de la religiositat grega i llatina, ha despertat en les literatures posteriors fa palesa la seua vigència. El mite ens ofereix un ampli ventall de relats sobre déus, herois i homes on el component sobrenatural té una importància capital. Aquesta presència d’allò extraordinari, de la realització i materialització d’allò que humanament i racional sembla impossible, es mantindrà intacta en època cristiana i en les literatures posteriors. L’essència del mite perdurarà, en conseqüència, en tota la literatura grecoromana d’època cristiana, malgrat el canvi ideològic. Precisament en l’encreuament entre ambdós universos, el grecoromà i el cristià, és on trobem un espai fèrtil per poder endinsar-nos en la recerca de la presència del miracle en el mite i del mite en el miracle, però no de manera exclusiva, ja que el binomi es mantindrà també a la resta de literatures posteriors.