Avaluació i mitigació de les captures accidentals d'ocells marins en la pesca artesanal de palangre del mediterrani

Resumen

La mortalitat per captura accidental en les pesqueres de palangre representa una de les principals amenaces per a nombroses espècies d’ocells marins a nivell mundial. En el Mediterrani, aquesta mortalitat esta afectant seriosament a la viabilitat d’algunes poblacions d’ocells, en particular de les baldrigues endèmiques d’aquesta conca. No obstant això, la informació disponible sobre la intensitat i extensió del seu impacte és escassa i fragmentada. Així mateix, encara no s’ha implementat cap tipus de mesura per evitar aquesta mortalitat. La present tesis pretén avaluar i contribuir al coneixement sobre la problemàtica de les captures accidentals d’ocells marins en la pesca de palangre de l’oest del Mediterrani, així com identificar l’estratègia de mitigació més adient per a la flota estudiada. En particular, l’estudi s’ha focalitzat en els palangrers de fons ja que fan servir arts més perillosos per als ocells i, a més, existeix una menor informació disponible. En primer lloc, aquest estudi demostra una elevada mortalitat d’ocells marins als palangres, en particular de les 3 espècies endèmiques de baldrigues: cendrosa (Calonectris diomedea), balear (Puffinus mauretanicus) i mediterrània (P. yelkouan), la qual cosa posa de manifest la necessitat urgent de desenvolupar accions efectives per reduir les captures accidentals d’aquestes espècies. A més, s’ha pogut identificar diversos factors temporals, operacionals, espacials i meteorològics que influeixen en el risc de captura accidental, encara que destaca particularment l’estació de l’any i el moment del dia que es realitza la calada. Altres factors influents són el tipus d’esquer, les condicions de vent, la configuració del palangre, el nombre d’hams calats i la distància a les colònies de cria. En segon lloc, s’ha observat que la falta de disponibilitat dels descarts proveïts per la pesca d’arrossegament incita a que les baldrigues cendroses acudeixin amb major intensitat als palangrers, incrementant així el risc de captura accidental. Consegüentment, la imminent normativa adoptada per la Unió Europea, la qual pretén prohibir els descarts, podria agreujar el problema de les captures accidentals. En tercer lloc, l’examen de les baldrigues capturades accidentalment als palangres demostra l’existència d’una mortalitat desigual a nivell poblacional. Els adults són la classe d’edat més afectada. Així mateix, existeix un biaix cap a un dels sexes que varia entre períodes de cria i espècies. També s’ha trobat que la mortalitat als palangres en l’àrea d’estudi està afectant fonamentalment a les poblacions locals (Illes Balears), encara que també són capturades baldrigues provinents d’altres colònies, especialment durant l’època de migració. Per últim, l’assaig de diversos mètodes de mitigació adaptats als palangrers demersals, demostra que, fins al moment, la calada nocturna seria el mètode més eficaç per reduir les captures accidentals sense afectar les captures objectiu o altres espècies no comercials quan la pesca va dirigida al lluç europeu. Tanmateix, seria necessari confirmar els seus efectes sobre altres espècies objectiu de la flota. A més, una restricció temporal de l’activitat durant els mesos més conflictius podria reduir considerablement aquesta problemàtica, encara que s’hauria d’avaluar els seus efectes sobre el rendiment pesquer. Altres mètodes serien l’increment de la taxa d’enfonsament del palangre o evitar l’ús d’esquers atractius per als ocells. Malgrat tot, la alta diversitat d’estratègies i arts de pesca dificulta la identificació dels mètodes que puguin ser aplicables al conjunt de la flota. Consegüentment, es recomana constituir un joc de diferents mesures de mitigació que puguin ser adaptades a la major part dels mètodes de pesca.